El govern avalua com condecorar els últims de Kabul

No és només una qüestió burocràtica, ni es queda en el simple àmbit del protocol. Es tracta d’una decisió política, que correspon prendre al Consell de Ministres i l’anunci de la qual es reserva Pedro Sánchez.

No hi ha gaires confirmacions del projecte, però sí per a aquest detall. El va ratificar, de fet, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares. Les condecoracions per als últims de Kabul són «una cosa que el president del Govern, estic segur, parlarà i explicarà», va dir dilluns passat per excusar-se de no donar més detalls, i va afegir: «Reitero i remarco la tasca extraordinària que han fet totes aquestes persones, i rebran el seu just homenatge».

Ho va dir el ministre davant la Comissió d’Exteriors del Congrés, responent a una proposta reiterada de Ciutadans. «Esperem que se’ls condecori amb reconeixement amb distintiu vermell per la seva heroïcitat», va afirmar la diputada Carmen Martínez Granados.

La del color del distintiu no és una qüestió menor: el vermell indica, a més d’un especial sofriment o valor de qui l’ostenta, l’obligatorietat de l’Estat de pensionar el premi amb un percentatge afegit del salari.

132 medalles... o més

132 medalles... o mésLa proposta, que encara es troba «en el nivell de converses», diuen fonts pròximes a l’Executiu, «ha arribat al president per diversos camins». Les mateixes fonts relaten que la idea «ja estava en cartera» del grup de treball interministerial que liderava el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, abans que els últims evacuats trepitgessin territori espanyol, divendres passat.

Entre aquestes converses també hi ha si les condecoracions, si es concedeixen, s’entreguen en un acte específic i públic, o en actes diversos organitzats per cada cos o institució dels condecorats.

El grup més nombrós de distincions són les que corresponen i ja estudia el Ministeri de Defensa, segons fonts militars –les polítiques oficials guarden silenci–, ja que van ser en un inici 110 dels seus servidors públics els desplegats a l’Afganistan per a l’evacuació, pertanyents a l’Esquadró de Recolzament al Desplegament Aeri i a l’Ala 31 de l’Exèrcit de l’Aire i a un batalló de Cooperació Civicomilitar de l’Exèrcit de Terra. A més, ha participat un grup de militars d’elit del Comandament d’Operacions Especials sobre el número del qual i missions concretes en el perímetre exterior de l’aeroport Hamid Karzai no s’han donat més detalls.

L’altre col·lectiu de funcionaris susceptibles de rebre condecoració és el dels agents de la Policia Nacional, 13 del Grup Especial d’Operacions o GEO i 7 agents de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP). Aquests últims, havent conclòs una missió de custòdia de la legació al començament d’agost, van decidir quedar-se voluntàriament per donar seguretat a l’operació d’evacuació.

Hi ha, a més, els diplomàtics Gabriel Ferrán i Paula Sánchez que, amb ajuda d’un administratiu local, van organitzar el tràmit de localització i vises dels refugiats.

I fonts pròximes al Govern no descarten que a més s’articulin  distincions per al personal civil del Ministeri d’Inclusió, Sanitat Exterior i de la Creu Roja que va acollir els evacuats a les instal·lacions habilitades en la base aèria madrilenya de Torrejón de Ardoz. Aquest grup és especialment gran: 300 persones.

Gran Creu

Gran CreuEn el Ministeri d’Afers Estrangers correspon al titular, Albares, elevar noms al Consell de Ministres per a la seva aprovació. Portaveus del departament no comenten «les propostes eventuals que facin els ministres, que formen part del funcionament intern de l’Administració».

Rares vegades la proposta de premi d’un ministre és desautoritzada pels seus col·legues de gabinet. Per al cas de l’ambaixador Gabriel Ferrán i la segona cap de l’ambaixada a Kabul, Paula Sánchez, el Reglament Orgànic de la Carrera Diplomàtica preveu distincions com una gran creu –per al primer– o una creu per a càrrecs subalterns de primer nivell.

L’últim ambaixador en rebre una gran creu, en aquest cas del Mèrit Aeronàutic, ha sigut José María Robles Fraga, cap de la legació diplomàtica espanyola a Lituània, a qui l’Exèrcit de l’Aire va premiar el 2 de juny passat per la seva ajuda en el desplegament de les aeronaus espanyoles a la missió de policia aèria de l’OTAN sobre cel bàltic.

El mèrit

El mèritPer als militars la fórmula és diferent. Les creus al Mèrit Militar, Aeronàutic o Naval estan reglades per un Reial Decret de Recompenses de l’any 2003.

El distintiu vermell que demanava la diputada orla creus que es concedeixen «a aquelles persones que, amb valor, hagin portat a terme accions, fets o serveis eficaços en el transcurs d’un conflicte armat o d’operacions militars que impliquin o puguin implicar l’ús de força armada, i que comportin uns dots militars o de comandament significatius», diu el text legal.

L’evacuació de col·laboradors d’Espanya es pot considerar una operació castrense, o almenys un treball de la mateixa missió militar Resolute Support, segons va dir el ministre Albares quan el PP, aquest dilluns, el va acusar de no haver demanat permís al Congrés per canviar la missió dels soldats desplegats a Kabul. El dels voltants de l’aeroport era en qualsevol cas un escenari bèl·lic.

I avaluar-lo correspon a la ministra de Defensa, Margarita Robles. El camí de les medalles militars parteix del cap de la unitat a què pertany el candidat. Per al cas de les creus amb distintiu vermell, l’origen és encara més pròxim, al cap de l’operatiu desplegat. D’ells passa al Cap d’Estat Gran de la Defensa, que al seu torn, i amb expedients complementaris, eleva el titular de la cartera ministerial. Robles haurà de portar la proposta al Consell de Ministres.

Un centenar de creus amb distintiu vermell són un centenar de creus amb premi econòmic permanent o pensió. Les fonts consultades veuen més probable el distintiu blanc en les condecoracions que proposi Defensa. En aquest cas el pressupost és una qüestió menor: el color –i la calor– de les creus militars aquí obtenen el rang de decisió política.

Marlaska no proposa

Marlaska no proposaEn el cas de les medalles al mèrit policial, el guardó més probable per als policies que van actuar a Kabul, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, no proposa, només concedeix a proposta del director general de la Policia. Així ho disposa la llei de condecoracions policials, que data de 1964.

No obstant, un procés de decisió sobre els premis als 20 agents «ja està en marxa», afirmen fonts d’Interior. Als polítics se’ls van avançar els agents. Un dels seus sindicats, el SUP, va demanar divendres, quan encara volava cap a Espanya l’últim avió de retorn, «la màxima distinció» per als policies. Al quadro d’honors de la Policia, aquesta distinció és la medalla d’or.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Però les propostes de condecoració passen, abans que pel ministre, per l’opinió d’una junta de seguretat. I el calendari no deixa de córrer cap a dues dates que totes les fonts consultades consideren propícies per a l’entrega de premis: el 2 d’octubre, per al santoral dia dels Àngels Custodis, els policies celebren la festa de la seva professió. Deu dies després arriba la que una llei de 1987 va determinar com a dia de la Festa Nacional d’Espanya.

Si el dotze d’octubre i la seva parada militar és el moment adequat per recordar l’evacuació de l’Afganistan davant les càmeres de televisió, és un dels aspectes que integren aquest «nivell de converses» de què parlen fonts pròximes a l’Executiu.