El PSOE rebutja l’empresa pública de Podem perquè no tindria «impacte real» a la factura

La companyia pública que planteja Unides Podem, tal com van explicar el portaveu del grup, Pablo Echenique, i el diputat Juan López de Uralde, assumiria les concessions hidroelèctriques que es vagin extingint. L’entitat pública empresarial tindria per nom Producció Energètica Espanyola, segons diu la proposició de llei. Però, com reconeixen els morats, tindria poc múscul, ja que ha vençut el 7% dels contractes i un 8% el farà des d’ara fins al 2030. Unides Podem va registrar el seu escrit el dia en què el preu majorista de la llum va marcar un altre rècord històric, al situar-se en 140,23 euros el megawatt hora, tot i que aquest 3 de setembre baixarà fins als 137,7 €/MWh.

«És interessant tenir una empresa pública, no ens hi hem oposat mai, però és enganyar la gent dir-li que la seva factura canviarà com a conseqüència que la titularitat de qui genera l’electricitat sigui una companyia pública. Imagina’t el ‘share’ de mercat que hauria de tenir perquè se sentís un impacte real i estaria sotmesa a les mateixes regles de mercat», «és un plantejament pueril», argumenten a EL PERIÓDICO des del sector socialista del Govern.

«Serveix per a poc, per no dir per a res», assegura una altra font socialista d’alt nivell coneixedora del funcionament del mercat energètic. Recorda que l’article 106 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) imposa que les empreses públiques que operin en mercats competitius o liberalitzats operin «d’acord amb l’anomenat principi de neutralitat competitiva, és a dir, d’acord amb el principi d’inversor privat». És a dir, que han de funcionar com una empresa més, i només és diferent si es tracta de «sectors d’activitat reservats al sector públic, és a dir, sostrets a la iniciativa privada», i aquest «no és el cas dels sectors energètics, liberalitzats per la legislació europea des de finals dels 90».

No seria una «empresa incumbent»

Els socialistes recalquen, doncs, que la presència pública en el capital social de les empreses energètiques (com passa amb Électricité de France o Enel, participades per l’Estat francès i l’italià) no és una mesura de «control de preus de mercats competitius, sinó de presència pública en sectors estratègics de l’economia». La finalitat de control de preus no s’aconseguiria, segons el seu parer, amb una «petita empresa pública amb alguns salts hidroelèctrics i mitja dotzena de parcs fotovoltaics, sinó amb el control d’una empresa incumbent», amb domini de mercat.

Per a això, faria falta renacionalitzar (recomprar) operadors com, per exemple, Endesa, que costa «milers de milions euros». «Cap dels països europeus amb empreses públiques energètiques incumbents tenen preus majoristes substancialment diferents. Si ocasionalment són més baixos que els espanyols no és a causa de la presència d’una empresa pública, sinó de l’estructura i composició específica del mix de generació de cada país», justifica aquesta mateixa font. A Itàlia, el preu va arribar als 139,92 euros aquest 2 de setembre, i a França, a 107,19 euros el megawatt hora.

"Hoy afrontamos un nuevo récord en el precio de la luz y desde Unidas Podemos entendemos que hay que actuar. No hacer nada no es una opción. Por eso hoy presentamos una Proposición de Ley para crear una empresa pública de energía". #EnergíaPúblicaYA

📽️ @juralde pic.twitter.com/mAdEs0gG1N

— PODEMOS (@PODEMOS) 2 de septiembre de 2021

Fonts del Ministeri de Transició Ecològica, que dirigeix Teresa Ribera, apunten precisament l’exemple dels dos països veïns, en els quals sí que hi ha empreses incumbents (Enel i EDF). «Enel no pot vendre baix cost, i el mateix li passa a EDF. La reflexió sobre com gestionar les plantes hidroelèctriques és molt interessant, l’altra cosa és entestar-se en els arguments d’aquests dies», assenyalen des de l’equip de la vicepresidenta, que indiquen que gestionarà aquesta proposta d’Unides Podem amb «tranquil·litat» i que l’analitzi la comissió d’estudi que s’obrirà al Congrés. No hi mostrarà una oposició «frontal», tot i que creu que és «impossible» que aquesta companyia pública de generació elèctrica «tingui un impacte rellevant al mercat», perquè mai tindria la dimensió d’un operador important.

I tot i que es creés aquesta empresa pública, asseguren a Transició, hauria de vendre electricitat al preu que marqui el mercat majorista, perquè altrament la UE ho consideraria una «ajuda d’Estat», prohibides per l’article 107 del TFUE.

Uralde i Echenique van remarcar que la participació dels Estats en companyies elèctriques se situa en el 40% a la mitjana de l’OCDE, i al nostre país és de tot just el 5%. «Espanya té el segon mercat elèctric més privatitzat de l’OCDE, només darrere de Portugal», va remarcar.

Indemnització «milmilionària»

La proposta d’Unides Podem no planteja l’expropiació, sinó que la nova companyia pública assumeixi les concessions «una vegada que es produeixi la seva extinció, independentment de la causa que es presenti, a més de les possibles iniciatives que emprengui per a la creació de noves plantes de generació elèctrica partint d’energies renovables i la seva actuació com a empresa comercialitzadora d’energia». «Saben que l’expropiació suposaria una indemnització milmilionària, i no assumible per l’Estat. Però això queda molt bé a la pancarta d’aquesta esquerra que no en sap i en realitat no vol governar, perquè es troba més còmoda darrere de la pancarta i repartint llenya, sobretot, a la socialdemocràcia venuda i traïdora», es queixen des de l’ala socialista.

Notícies relacionades

Agenda econòmica i social i més pressió per al PP: les claus de l’arrencada de curs de Sánchez

El Govern controlarà les elèctriques per frenar el buidatge d’embassaments

Aquest dijous, el titular de la Presidència, Félix Bolaños, avançava que Ribera prendria «més mesures» per intentar abaixar el preu de la factura de la llum, i també es mouria a nivell europeu perquè Brussel·les modifiqui l’esquema del mercat majorista marginalista. «[És] com es fan aquestes coses entre socis, no amb deslleialtats, sinó asseient-se, reunint-se, buscant solucions, buscant alternatives que han de ser viables, segures i efectives. I això és el que estem fent des del Govern». El ministre va recordar que el decret del ‘cànon hidràulic’ del ministre José Manuel Soria del 2015, sota el Govern de Mariano Rajoy, ha sigut tombat pel Tribunal Suprem, i la condemna, més els interessos, obligaran a tornar a l’Estat uns 1.400 milions d’euros, un 1% del PIB, que hauran de pagar tots els contribuents. Per això va apel·lar a aparcar solucions «fàcils», «dreceres» que poden ser, a la llarga, més costoses.

A Transició confirmen que tenen un «paquet de més mesures a punt». «Mai hem dit que no adoptéssim més iniciatives, sinó que no recolzaríem ni n’adoptaríem cap que fos contrària a la UE», assenyalen al ministeri.