Fernández Díaz atribueix al PP l’espionatge de la Kitchen i demana ser exculpat

L’exministre d’Interior del PP Jorge Fernández Díaz ha recorregut la decisió del magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón de processar-lo per l’operació Kitchen, al considerar que hi ha hagut un «tancament en fals» de la investigació sobre el presumpte espionatge parapolicial a l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, perquè el jutge d’instrucció situa al ministeri l’origen d’aquest suposat operatiu il·legal, una cosa que creu que «atempta contra el més elemental sentit comú».

García-Castellón va processar Fernández Díaz, entre altres comandaments d’Interior i la policia, a l’entendre que l’exministre estaria en la cúspide del que descriu com una estructura delictiva ideada per espiar Bárcenas i el seu entorn, utilitzant per fer-ho recursos policials –inclosos fons reservats– per tal de localitzar la informació sensible que poguessin tenir sobre el PP i els seus dirigents per evitar que arribés a mans de la justícia.

Segons el relat judicial, va ser Fernández Díaz qui, «amb abús de les seves funcions i coneixement de la seva il·licitud», va instar el seu llavors número dos, Francisco Martínez, a posar en marxa aquesta «missió» i el secretari d’estat de Seguretat al seu torn va fer les gestions oportunes amb els comandaments policials per executar la Kitchen.

Fernández Díaz combat aquesta tesi en un recurs en què demana al jutge i, amb caràcter subsidiari, a la Sala Penal de l’Audiència Nacional que el treguin de la llista de processats per aquest presumpte operatiu parapolicial contra els Bárcenas. Per a l’exministre, «tal interpretació és aliena a tota lògica». Argumenta que, d’acord amb què han sostingut el jutge i la Fiscalia, l’objectiu de la Kitchen era sostreure a Bárcenas la informació «perjudicial» que pogués tenir sobre «alguns dirigents del Partit Popular» en relació amb els famosos ‘papers’ de l’extresorer i –recalca– que entre aquests no hi ha Fernández Díaz, per la qual cosa no «l’afectava ni perjudicava el resultat de la investigació judicial» en curs.

«No s’ha relacionat mai el seu nom amb aquest afer (els papers de Bárcenas), per la qual cosa no tenia interès o motivació especial en una operació policial dirigida a sostreure informació d’aquesta investigació judicial», esgrimeix la defensa. En conseqüència, prossegueix, «la interpretació de l’excel·lentíssim instructor ‘encapsulant’ els fets en l’entorn del Ministeri d’Interior i rebutjant la via d’investigació cap a l’origen del problema, atempta contra el més elemental sentit comú i contradiu el resultat de les diligències practicades».

Així, l’antic responsable d’Interior creu que l’ordre de processament de García-Castellón apuntant-lo com a ‘cervell’ de la Kitchen «suposa un tancament ‘en fals’ de la investigació, tancant bruscament una altra via d’investigació que és la que precisament està articulant el ministeri públic».

La fiscalia va demanar al titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 que investigués si el número de telèfon que el comissari José Manuel Villarejo –un altre dels processats– va atribuir a l’expresident del Govern Mariano Rajoy pertanyia a algú del PP. García-Castellón ho va rebutjar basant-se en un informe policial que no va trobar cap connexió entre aquest número i els utilitzats pel policia, per la qual cosa no va donar credibilitat a què Villarejo s’enviés missatges amb Rajoy sobre la Kitchen. No obstant, per a Fernández Díaz «és clar que l’origen de l’operació Kitchen ni va estar relacionat ni afectava el Ministeri d’Interior». «I és obvi que el senyor Bárcenas era el tresorer del Partit Popular, no del Ministeri d’Interior i no depenia ni estava vinculat amb aquest ministeri», afegeix.

Plantejament simplista

Qui en un altre temps va ser cap d’Interior retreu a García-Castellón que caigui en «el plantejament simplista» d’apuntar-lo com a màxim responsable de la Kitchen per haver dirigit l’esmentat ministeri durant els anys que s’hauria desenvolupat l’operatiu, entre el 2013 i el 2015, i la seva conseqüent «ascendència» sobre els comandaments policials que l’haurien protagonitzat. «Meres conjectures», no «dades objectives» de què es pugui deduir responsabilitat penal, afirma.

Sobre això, la defensa addueix que l’únic fonament per sostenir l’acusació contra Fernández Díaz és el testimoni de Martínez i, concretament, els missatges que l’ex secretari d’estat diu que es va intercanviar amb el seu antic superior sobre la Kitchen i que va protocolitzar en dues actes notarials que han sigut profusament analitzades al llarg de la instrucció d’aquesta peça separada de la macrocausa Tàndem.

El recurs qüestiona el valor probatori tant de la paraula de Martínez, un «coimputat» que hauria fet «declaracions interessades» no corroborades per cap altra via, com de les actes notarials, insistint que no acrediten que l’exministre fos el veritable destinatari d’aquests missatges ni que aquests no fossin manipulats. En aquest sentit, reitera que «van ser prefabricats» per incriminar Fernández Díaz i «potser exculpar altres persones», que no anomena.

Rajoy, Sáenz de Santamaría i Cospedal

Notícies relacionades

L’enèsim calvari tardoral del PP per la corrupció

L’ex número dos de Fernández Díaz diu que va contactar amb Villarejo per recomanació de Cotino

L’escrit també es recolza en què cap comandament policial de l’època va implicar Fernández Díaz en la Kitchen i que l’exministre no figura en les gravacions i agendes manuscrites de Villarejo que nodreixen la causa. Sobre aquest punt, remarca que, en canvi, en aquests materials sí que es feia referència a diverses persones «plenament identificades en la present investigació», entre qui la defensa esmenta Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal.

Per tant, l’escrit acaba dient que «no hi ha motius per mantenir durant més temps la imputació del senyor Jorge Fernández Díaz en aquesta peça, amb risc de sotmetre’l injustificadament a una ‘pena de banc dels acusats’ addicional a la ‘pena de telenotícies’ que ja ha patit».