Creix la inquietud en el Govern pel Rei emèrit i el perjudici a la Corona

El ministeri públic, en el seu escrit, deixa constància per primera vegada de les seves sospites sobre l’origen il·lícit de la fortuna amassada per Joan Carles I i adverteix sobre la comissió d’almenys quatre delictes: «Blanqueig de capitals, contra la Hisenda pública, suborn i tràfic d’influències». Amb aquest argument, Campos va requerir a l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa, el 24 de febrer passat, que li enviés la informació de tots els comptes al país helvètic de la Fundació Zagatka –entitat propietat d’Álvaro d’Orleans, cosí llunyà de l’emèrit– entre el 2016 i el 2019.

Aquell mes, febrer del 2021, Joan Carles va presentar una segona regularització voluntària davant l’Agència Tributària, per valor de 4.395.901,96 euros, pels viatges en vols privats que Zagatka li va abonar. Abans, al desembre, l’excap de l’Estat va pagar al fisc 678.393,72 euros, «incloent interessos i recàrrecs». La Fiscalia, en una nota explicativa emesa divendres, va precisar que «la sol·licitud de qualsevol assistència judicial internacional exigeix necessàriament detallar tots aquells indicis de criminalitat disponibles per l’autoritat requeridora, acompanyats d’una qualificació jurídica inicial i provisional dels fets sobre els quals es fonamenta la petició».

«Estem rebent notícies preocupants que no ens hauria agradat haver de rebre, però estem en un Estat en què tot ha de ser conegut i tot ha de ser investigat», va afirmar el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Ell era el portador del missatge oficial de la Moncloa. El que tornava a portar a primer pla un adjectiu, «preocupant», que remetia a les primeres declaracions de Pedro Sánchez, el juliol del 2020, després de les informacions que enriquien la magnitud de l’escàndol que envoltava Joan Carles. Llavors el president va parlar de notícies «inquietants», «pertorbadores». Només un mes després, l’emèrit s’expatriava als Emirats Àrabs Units. Des d’aleshores, el Govern es va afanar a recolzar Felip VI, agrair els seus gestos de separació cap al seu pare i separar la institució monàrquica de la figura de l’excap de l’Estat.

«Empènyer una mica»

El «preocupant» que va fer servir Marlaska divendres traduïa un mar de fons regirat al si de l’Executiu després de la publicació de la notícia de ‘El Mundo’ i la revelació, per ‘El País’, que Hisenda ha requerit a la Zarzuela que li faciliti tots els pagaments efectuats per la Casa del Rei a Joan Carles I des de la seva abdicació, el 2014, fins al 2018. «És un salt qualitatiu evident –esgrimeix una font a la Moncloa, en conversa amb EL PERIÓDICO–. El fiscal introdueix elements de qualificació penal. Veurem el recorregut, però és inevitable que això acceleri el procés d’adopció de mesures. La Casa Reial ha de posar cauteles que tranquil·litzin la gent. S’està treballant amb ells des del Govern. Això suposarà un impuls, i l’Executiu s’esforçarà a traslladar la conveniència i necessitat, per donar tranquil·litat a la ciutadania, de fer nous passos amb normes i compromisos. Hem ser cautelosos, però els fets són preocupants i no se’n pot negar la gravetat».

Un altre alt càrrec de l’Executiu comparteix l’anàlisi i també s’escolta un diagnòstic semblant a Ferraz: «Evidentment, això ens obliga a empènyer una mica. D’aquí la nostra incomoditat. No podem passar per alt això, perquè perjudica Felip. Nosaltres estem obligats a defensar la institució, davant la nostra esquerra i davant la dreta, separar-la de la persona, sostenir la posició més institucional, però això de manera indubtable acaba afectant la Corona».

Fonts governamentals de primer nivell, no obstant, demanen temperància: «No s’accelerarà res. És només una comissió rogatòria. Només serà greu si la resposta [de Suïssa] és greu. Això d’ara és una mera sol·licitud. Ara bé, la inquietud per la situació de l’emèrit la percep tothom». Dos ministres s’alineen, a més, amb aquesta posició: recorden que la Fiscalia està obligada a investigar per fets constitutius de delicte, tot i que l’aparença sigui mínima, i «si és coneixedora de les indagacions que se segueixen a Suïssa, com és obvi, les ha de sol·licitar».

En la seva última compareixença del 2020, Sánchez va avançar que s’aniria «coneixent» el «full de ruta» de Felip VI de «renovació de la Corona quant a la transparència i l’exemplaritat». La Moncloa va descartar immediatament capbussar-se en un debat sobre una llei de la Corona, que considera perillós perquè obriria la discussió sobre la mateixa forma d’Estat en un moment molt delicat per a la institució. L’alternativa eren mesures cap a més transparència de la Casa del Rei, posició que ratifica la ponència marc del PSOE de cara al seu 40è Congrés, el mes que ve. Però ni l’Executiu ni la Zarzuela han fet un pas fins ara.

Pressió d’UP i els nacionalistes

«Jo no hi veig solució. El perjudici a la institució està fet, és irreversible. Per tant, ¿quines mesures pots accelerar, quan a més es tracta d’actuacions personals? ¿Més transparència? Això és exigible de totes les institucions», diu amb resignació una ministra que destaca que, amb tot, malgrat la crisi que pateix la Corona, els ciutadans «sí que valoren i volen Felip VI». Que es reobri el front polític sobre Joan Carles I, observa un altre membre del Gabinet, «no és positiu per a la monarquia, òbviament, tot i que en part és positiu per al país, ja que es projecta la igualtat de tots davant la llei». «I aquest tipus de situacions poden ajudar a reflexionar, que hi hagi mesures que s’accelerin». Per a un altre càrrec de la Moncloa, el perjudici a la Corona dependrà de la «resposta» que doni el Rei. «La prova de foc –prossegueix– serà aquesta: prendre mesures que, sense acarnissament, donin una rèplica clara, perquè és evident que tot això que afecta al monarca emèrit contamina la credibilitat de la institució».

Una incògnita pendent de resolució és si Joan Carles acabarà tornant a Espanya, com ell desitja. A la Moncloa assenyalen que és una decisió que depèn, en primera instància, del seu fill, igual que entenen que ha de ser Felip VI qui reclami del Govern que anul·li el reial decret del 2014 pel qual es va permetre a Joan Carles mantenir de manera vitalícia, i amb caràcter honorífic, el títol de rei. «En una societat amb crispació permanent i confrontació... que l’emèrit tornés no seria un fet que apaivagués els ànims. El menys important seria la recerca d’una col·locació a Espanya i la preservació de la seva seguretat. El més important és el sentiment de la societat», diu un ministre.

Notícies relacionades

El Rei visita amb Sánchez el ‘hub’ d’acollida d’afganesos a Torrejón

El PSOE rebutja l’empresa pública de Podem perquè no tindria «impacte real» a la factura

La tempesta va créixer aquest divendres, just el dia en què la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, entregava a Felip VI i a Sánchez la memòria anual del ministeri públic i a les portes de l’obertura, aquest dilluns, i amb la presència del monarca i del president, de l’Any Judicial, marcat de nou pel bloqueig institucional. Des del sector socialista del Govern s’insisteix que no es tem per la continuïtat de la Corona, per molt que pressioni Unides Podem, que espera que la informació d’aquest divendres sigui el «pas previ» per veure assegut «al banc dels acusats» Joan Carles I i serveixi perquè Ferraz rectifiqui i recolzi una comissió parlamentària d’investigació. També per molt que pressionin nacionalistes i independentistes. «Hem d’encaixar totes les peces, preservant la institució, la direcció de l’Estat», resumeix un membre del Gabinet.

A la investigació li queda molt recorregut. La Fiscalia té tres diligències obertes i pot ser que al final no es judicialitzi el cas davant el Suprem. Però «la Corona ja ha patit tot el perjudici que ha de patir», afirmen fonts de l’Executiu. És a dir, que «acabi com acabi, això acabarà malament».