El quart comiat de Carlos Lesmes del CGPJ

Tres anys són molts per a gairebé tot, però amb pandèmia i repetició d’eleccions pel mig poden semblar eterns. A un dels que probablement se li hagin fet més llargs és al president del Suprem i el Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, que ja en l’acte d’obertura de l’any judicial del 2018 va aprofitar la seva intervenció per acomiadar-se del rei i els alts càrrecs judicials, fiscals i polítics que s’havien desplaçat a l’alt tribunal. Ho feia perquè el 4 de desembre d’aquell any acabava el mandat de l’actual Consell, però aquesta renovació, que la Constitució preveu que sigui cada cinc anys, encara no s’ha portat a terme i no sembla que estigui pròxima.

Per això Lesmes es tornarà a acomiadar aquest dilluns, en l’acte d’obertura de tribunals d’aquest any, per quarta vegada. A més de cada acte d’obertura de l’any judicial celebrat des d’aleshores, el president del Suprem i el CGPJ s’ha dirigit diverses vegades a les Corts per recordar-los la seva obligació constitucional: la primera vegada va ser l’agost de l’any que el mandat caducava perquè les cambres sabessin que haurien d’actuar i la segona, el gener del 2019, al veure que no hi havia hagut avanços.

Des que el 2018, «any d’acabament de l’actual mandat del Consell General del Poder Judicial», Lesmes va voler «agrair públicament el compromís i la lleialtat institucional mostrada pels vocals del Consell» que l’havien acompanyat en els cinc anys anteriors, perquè abandonaven la seva responsabilitat aquell «mes de desembre» quan «les Corts Generals compleixin el seu deure constitucional i procedeixin a la renovació d’aquesta institució», el president del Suprem s’ha vist obligat a agafar experiència en fórmules de comiat.

Sense dimissió

Malgrat això, fonts de l’òrgan de govern dels jutges descarten que Lesmes es plantegi dimitir per forçar la renovació, perquè considera que, lluny de solucionar el problema, l’augmentaria, però fonamentalment perquè la responsabilitat que no es faci el recanvi en els terminis previstos a la Constitució no recau en ell, sinó en els partits. No obstant, des del Consell no s’atribueix tota la responsabilitat al PP, malgrat que els seus arguments per negar-se sempre han sigut independents de les qualitats dels candidats a vocal presentats. Les fonts consultades destaquen que per dialogar també és necessari un cert clima de tranquil·litat que entenen que no es dona per cap de les parts.

En qualsevol cas, veure com Lesmes recorda l’obligació dels grups de renovar el Consell durant la seva intervenció en l’acte d’obertura de l’any judicial, davant la ministra de Justícia, Pilar Llop, la presència de la qual ha sigut anunciada, i els representants de l’oposició que es desplacin al Suprem, serà un bon indicatiu de qui responsabilitza la cúpula judicial de la falta de renovació del Consell.

Situació no preocupant

La recent reforma legislativa que li impedeix fer nomenaments mentre es trobi en funcions no suposa de moment una situació greu al Tribunal Suprem o els tribunals superiors de justícia, tot i que en cap cas sigui la ideal i, en cas d’allargar-se molt més, pugui acabar produint una atròfia, com va denunciar en un informe el mateix Consell. La sala de l’alt tribunal amb més vacants generades per jubilacions i alguna mort és la Tercera o del Contenciós-Administratiu, en la que s’acumulen mitja dotzena de places per cobrir.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

A què no afecta, en cap cas, la falta de renovació és a la independència judicial, perquè aquesta l’exerceix cada jutge i aquests estan sotmesos únicament al mandat de la llei; que el Consell els dirigeixi alguna instrucció està prohibit expressament per la llei.

Des que es va iniciar el tràmit de renovació amb la presentació de candidatures per part dels jutges, la legislació també es va modificar per introduir l’exclusivitat de tots els vocals i no només dels que formin part de la Comissió Permanent, cosa que va poder contribuir que se’n presentessin algunes que ara no ho farien.