Lesmes reparteix responsabilitats entre el Govern i el PP amb els indults i el CGPJ

Conscient que tots estaven pendents de les seves paraules, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lemes, no va voler deixar passar l’obertura de l’any judicial sense donar resposta als assumptes que més preocupen el món judicial. Per a això no va dubtar a repartir responsabilitats entre Govern i oposició per la incapacitat que han demostrat per renovar l’òrgan de govern dels jutges, el mandat del qual va caducar el desembre del 2018, i va defensar la independència judicial amb retrets a l’Executiu per haver intentat, per explicar l’indult dels líders del procés, contraposar «la concòrdia davant el ressentiment», quan «la justícia no és, ni ha sigut mai, un obstacle per a la pau».

Lesmes va constatar que «la tasca dels jutges i la seva independència es posen en dubte» des d’algunes instàncies polítiques «quan les decisions judicials es contraposen als seus designis, dificulten les seves estratègies o, simplement, no són del seu grat», i es va referir expressament als indults, la justificació dels quals, va dir, es va plantejar com «si l’acció de la justícia a l’aplicar la llei a què tots ens devem fos un obstacle per a la convivència», quan és un «instrument fonamental per salvaguardar l’ordre públic».

Patriotisme i generositat

Donada aquesta resposta que havia guardat almenys des del juny, quan es va atorgar la mesura de gràcia, el president del Suprem, que aquest dilluns es va acomiadar per quarta vegada de vocals i alts càrrecs judicials i polítics, va recordar que s’ha dirigit fins a sis ocasions als presidents del Congrés i del Senat per posar fi «a l’anormal situació en què es troba el CGPJ». Per solucionar-ho, va instar a «les forces polítiques concernides» que, «amb patriotisme constitucional i generositat, arribin en les pròximes setmanes a l’acord necessari per a la renovació».

Al costat d’ell s’asseia la ministra de Justícia, Pilar Llop, jutge de carrera, i al davant, entre altres personalitats, el president del Senat, el socialista Ander Gil, i el líder del PP, Pablo Casado. A cap d’ells li devia sonar estrany que Lesmes qualifiqués d’«insostenible per a la judicatura i la mateixa societat» la situació que viu el CGPJ, però va preferir diluir-ne la responsabilitat. Així, va retreure al PP les pelegrines excuses que ha anat utilitzant per no asseure’s a negociar el recanvi de l’òrgan, entre les quals ha figurat sense cap pudor la proximitat de cites electorals. L’obligació de renovar en el seu moment les institucions, entre les quals el CGPJ, «és extensible a les forces polítiques allà representades, sense que un deure que dimana de la mateixa Constitució pugui subordinar-se quant al seu compliment a raons d’oportunitat política, siguin quines siguin, ja que no hi ha millor manera de defensar la Constitució que procurant-ne el compliment».

No actua per revenja

Si aquesta critica es dirigia al PP, la següent tenia com a destinatari el Govern de coalició, perquè, segons la seva opinió, la situació generada per «l’anormal prolongació del mandat del Consell s’ha agreujat» amb la modificació legislativa que impedeix que faci nomenaments amb el mandat caducat i que ha suposat que al Suprem ja s’acumulin 11 vacants en una plantilla total de 79 magistrats.

«La urgència d’aquesta reforma i el seu propi contingut s’ha volgut fonamentar en una pretesa pèrdua de confiança parlamentària de la institució, com passa amb el Govern en funcions, ignorant que el Consell té, per voluntat constitucional, de plena autonomia respecte dels altres poders públics», va explicar per recordar que «la justificació de la necessària renovació del Consell no resulta del canvi de composició de les Cambres, com alguns sostenen, sinó exclusivament de l’acabament del termini del mandat establert a la Constitució».

Segons la seva opinió, «aquestes accions», les realitzades per l’oposició i per l’Executiu, «condueixen inexorablement al debilitament de la llegítima funció constitucional del Consell com a garant de la independència judicial», objectiu per al qual es va crear seguint el model de països del nostre entorn.

Notícies relacionades

El PSOE redobla la pressió sobre el PP per desfer el bloqueig institucional

Un xoc i moltes espines

Va lamentar que aquesta situació d’«anormalitat» s’estigui produint en un context de pandèmia, perquè «exigeix un esforç d’adaptació extraordinari als nous temps i que, de manera concreta demanda de tots els òrgans jurisdiccionals –incloent-hi el mateix CGPJ– una total plenitud de funcions i una absoluta disponibilitat de tots els efectius i de totes les energies possibles, per continuar amb una defensa eficaç de l’Estat de dret».

La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, que també es va referir a la pandèmia en el discurs en què va donar a conèixer davant Felip VI l’activitat desenvolupada pel ministeri públic l’any passat, també va esmentar els riscos que pot portar que la justícia «es converteixi en un camp de la batalla política» pel conseqüent deteriorament que això pot suposar al servei públic que presta.