Els delictes d’odi van disminuir el 2020 per la pandèmia, però van augmentar a les xarxes socials

Però van experimentar «un clar augment» les comeses a través de les xarxes socials, i l’orientació sexual i el racisme i la xenofòbia van continuar sent els més nombrosos en el conjunt de les diligències i procediments oberts a tot Espanya. La memòria «aprecia un sensible augment del motiu ideològic, que es fa present, en la major part de les ocasions, en els missatges i opinions que s’aboquen a les xarxes socials i que evidencien una indesitjable polarització i radicalització del debat polític».

Unes 900 diligències i causes

La memòria xifra en 236 les diligències d’investigació obertes per delictes d’odi el 2020, de les quals 84 obeeixen al delicte d’incitació a l’odi, la violència i la discriminació i 55 es produeixen per actes d’humiliació o justificació de delictes. Les amenaces a grups determinats en són 18.

Durant l’any passat es van obrir 675 procediments penals per aquest tipus de delictes, dels quals 300 responen a delictes amb agreujant i 170, a actes d’humiliació o justificació de pràctiques delictives. El ministeri públic va acusar en 135 ocasions i es van dictar 144 sentències.

A Catalunya i Madrid

Pel que el ministeri públic es mostra preocupat és pel que es va viure a Catalunya i Madrid «en relació amb els menors estrangers no acompanyats», ja que «de manera injustificada i discriminatòria se’ls fa responsables de la inseguretat i la delinqüència que es pateix a determinats barris donant lloc a actes d’assetjament, hostilitat i violència», precisa el document. La memòria xifra en dues les querelles interposades per la Fiscalia de Barcelona per la difusió a les xarxes socials de vídeos amb notícies falses que vinculaven violència i agressions sexuals amb aquest col·lectiu.

La memòria desglossa les xifres per fiscalies provincials. En la de Barcelona destaca que els assumptes d’odi i discriminació per orientació sexual continuen sent els més nombrosos i mantenen una tendència constant a l’alça. L’orientació sexual va ser l’any 2020 el motiu discriminatori més nombrós (39%), seguit del racisme i la xenofòbia (33%) i la ideologia (19,5%), tot i que a diferència de la resta d’Espanya els casos d’odi i discriminació per motiu ideològic van disminuir en un 62%, cosa que s’explica perquè l’ambient polític ja no és el del procés. Entre els procediments que destaca hi ha els insults racistes proferits des d’una grada durant la celebració d’un partit de futbol, que van donar origen a una causa judicial.

Unitat dels Mossos

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El que valora de manera positiva són dues iniciatives que s’han produït a Catalunya, una de policial i una altra de legislativa. Una és que els Mossos han anunciat la creació d’una Unitat Central de Delictes d’Odi, especialitzada en la investigació d’aquest tipus de delictes i l’altra és la llei d’Igualtat de Tracte i No Discriminació, promulgada pel Parlament, en la qual es contempla un ampli catàleg d’infraccions i sancions administratives per a conductes que podrien denominar-se com de «microdiscriminació». En aquest sentit, el fiscal precisa que no tenen cabuda en el Codi Penal, però són mereixedores, per discriminatòries, d’un retret a nivell administratiu.

La Fiscalia de Madrid es fa ressò, d’una banda, de la disminució del total d’assumptes registrats i, de l’altra, de l’apreciable augment de denúncies per supòsits de discriminació per motivació ideològica lligades a la difusió en xarxes socials de notícies falses o manipulades. Entre els procediments oberts que destaca, figura la condemna per conformitat que es va imposar als seguidors de l’equip holandès PSV per tracte humiliant a unes indigents.