El TC es prepara per declarar inconstitucional també el segon estat d’alarma

El Tribunal Constitucional es prepara per pronunciar-se contra el segon estat d’alarma a partir d’una ponència en què es proposa declarar-ne la inconstitucionalitat com va fer amb el primer estat d’alarma el juliol passat, tot i que per diferents raons. La sentència del juliol va declarar inconstitucional l’estat amb què el Govern de Pedro Sánchez va afrontar en un primer moment la pandèmia, perquè la limitació de drets que es va viure superava el seu àmbit i només es podia haver acordat amb un estat d’excepció. En aquesta ocasió, en canvi, el motiu de la inconstitucionalitat se centrarà previsiblement en l’absència de compareixences de l’Executiu per donar compte de la seva evolució.

L’alt tribunal ha informat aquest dijous que l’assumpte no serà tractat en el ple del setembre, previst per a la setmana vinent, perquè es continuarà amb els recursos que van quedar pendents en la sessió prèvia al descans estival. Això suposa que la sentència no es dictarà fins, com a mínim, a l’octubre. De fet, encara no han començat les deliberacions entre els magistrats, que ni tan sols compten encara amb el text íntegre de la ponència que ha preparat el magistrat Antonio Narváez.

Per sis mesos

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El seu contingut passa per estimar dos dels tres arguments amb què Vox recorria l’estat d’alarma que va començar el 25 d’octubre i es va prolongar sis mesos, sense necessitat de pròrrogues quinzenals, com en el primer, i sense que el president del Govern comparegués amb la mateixa assiduïtat que es va produir cada sis mesos. En aquest punt és on se centraria, segons les fonts consultades, el motiu d’inconstitucionalitat que fixarà l’alt tribunal.

L’altre, segons ha avançat l’‘ABC’, es basaria en la limitació de drets que van fer les comunitats autònomes sense tenir-hi competències. En el que no es dona la raó a Vox és que la limitació de drets va tenir una gravetat semblant al confinament que es va viure durant el primer, per això el seu establiment a través d’un estat d’alarma s’entén suficient, a diferència del que van entendre respecte al primer sis dels onze magistrats que formen actualment el ple de l’alt tribunal.