El laberint català
Sánchez assistirà dimecres a la reunió de la taula de diàleg a Barcelona
Govern i Generalitat mantenen el pols per la presència del Prat a la taula de diàleg
La ministra de Transports veu «lògic» abordar la qüestió tot i que admet que no és el lloc adequat
Gairebé ‘in extremis’, la segona reunió de la taula de diàleg entre l’Estat i la Generalitat comença a desbrossar el camí. Després de setmanes de jugar a despistar, el president del Govern central, Pedro Sánchez, ha confirmat aquest dilluns, en una entrevista a TVE, que anirà a la cita del Palau de la Generalitat, que se celebrarà aquest dimecres.
No només això, sinó que, mentre l’absència de concrecions és motiu de pregunta a cada roda de premsa que se celebra a Barcelona o Madrid, els dos governs mantenen el pols sobre si abordar o no el debat de l’ampliació del Prat en aquest fòrum. Si diumenge la intenció de l’Executiu de Pedro Sánchez era coneguda, només, a través de les típiques consultes periodístiques, sense citar el nom de la font, la ministra de Transportd, Raquel Sánchez, va treure aquest dilluns el pla del Govern de l’armari.
L’exalcaldessa de Gavà, una de les integrants de la delegació del Govern central a la taula, en virtut del seu doble ‘valor’, com a ministra del ram i com a catalana, va assegurar aquest dilluns, en una visita a la fàbrica d’Alstom, a Santa Perpètua de Mogoda, que resulta «lògic» abordar la qüestió del Prat tot i que no sigui el fòrum més adequat. I també va afegir que la part catalana «no hauria de demanar impossibles», amb referència a les dues úniques demandes de l’Executiu: l’amnistia i l’autodeterminació.
«Cada tema en el seu espai»
La resposta d’ERC deixa poc marge de rectificació, en el futur, als mateixos republicans, si calgués. I, per tant, al Govern català. Així, segons la portaveu del partit, Marta Vilalta, la ministra «s’equivoca si vol parlar del Prat» al fòrum, per tal com, va remarcar, el Govern català anirà «a debatre sobre autodeterminació i amnistia». Per parlar de «qüestions relacionades amb competències, inversions, infraestructures o finançament», va afegir, ja hi ha «comissions bilaterals, grups de treball i reunions específiques», va dir. «Cada tema en el seu espai. No comencem a barrejar-ho tot», va assegurar, perquè, segons el seu parer, el «conflicte polític no se soluciona» amb la inversió per ampliar l’aeroport del Prat.
En general, la part catalana es troba a l’expectativa dels moviments que faci el gabinet de Sánchez. Així, per exemple, els republicans tenen l’ull posat en si el president del Govern central acudirà o no a la reunió. «Nosaltres treballem, amb alguna certesa, a l’escenari que sí que ve», apunta una veu republicana que descarta especular, de primeres, sobre el que faria Aragonès, en cas d’absència presidencial. ¿Hi aniria? «Podria ser», ha assegurat. Seria una bona forma, pensen al Palau de la Generalitat, de deixar en evidència l’actitud de Sánchez i, alhora, mostrar el compromís de l’Executiu català amb el fòrum de diàleg.
Junts i la dignitat
Una situació, la presència del president català fins i tot en absència de Sánchez, que a Junts no li agrada i per això va reclamar al republicà que s’abstingués d’anar-hi si el Govern central no acudeix amb els màxims representants, «per dignitat institucional».
Notícies relacionadesTambé Junts actua de manera reactiva i per això va reiterar aquest dilluns que no pensava donar a conèixer la seva ‘alineació’ per a la cimera «fins que l’Executiu central no ho faci». Raonen que conèixer si Sánchez acudeix és bàsic. Junts, segons la seva portaveu, Elsa Artadi, s’arroga el paper «garant de la transparència» perquè la ciutadania «sàpiga de què s’està parlant» i que «no es generin falses expectatives».
Tal és la lentitud en la presa de decisions, que el ministre de Cultura, el també socialista Miquel Iceta, va comparar el fòrum de diàleg amb la Conferència de París que, durant cinc anys, fins al 1973, es va tancar amb un pacte pel qual els EUA abandonarien el Vietnam. Als principals negociadors, Henry Kissinger, i Le Duc Tho, per cert, els van concedir el premi Nobel de la pau, tot i que només el va recollir el germano-nord-americà. El motiu per al paral·lelisme no era el final, sinó que «es va estar discutint molt temps si la taula era rodona, quadrada o octogonal», va assenyalar Iceta.
