El laberint català

Les 4 claus del xoc entre ERC i Junts sobre la taula de diàleg

EFE / QUIQUE GARCÍA

ERC i Junts tornen a estar immersos en una autèntica crisi, la primera sota la batuta del president Pere Aragonès. Tal ha sigut el xoc sobre el diàleg amb el Govern que Junts podria no ser present al fòrum, ja que el cap del Govern exigeix que la seva comitiva dins de la delegació catalana en la cita entre governs d’aquest dimecres estigui formada per membres de l’Executiu català. No obstant, la proposta postconvergent està formada pel vicepresident Jordi Puigneró, per Jordi Sánchez i Jordi Turull –recentment indultats– i per la diputada al Congrés Miriam Nogueras. El veto d’Aragonès obliga a repassar la literalitat dels pactes per entendre com s’ha arribat a produir aquest cisma.

¿Qui va pactar la creació de la taula de diàleg?

La taula de diàleg va ser part de l’acord aconseguit entre ERC i el PSOE per a la investidura del president del Govern, Pedro Sánchez. Els dos partits van pactar aquest format de diàleg amb la voluntat de resoldre el «conflicte polític» entre Catalunya i la resta d’Espanya, un instrument en el qual els independentistes podrien plantejar les seves reivindicacions, al marge dels assumptes competencials i d’inversions, que s’aborden en la comissió bilateral. La literalitat del text és que aquesta «taula bilateral de diàleg, negociació i acord per a la resolució del conflicte polític» estarà composta pel Govern i la Generalitat «de forma paritària i amb els membres que les dues parts decideixin» i que s’obrirà un «diàleg obert sobre totes les propostes presentades», és a dir, que hi haurà llibertat de continguts i que es debatran «les posicions sobre cada proposta» fins que els acords es materialitzin perquè siguin votats per la ciutadania de Catalunya. Junts va quedar al marge d’aquest acord.

Document

¿Qui va participar en la primera trobada?

La primera cita va ser encapçalada pel president del Govern, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra. La delegació del Govern quedava completada amb els vicepresidents Carmen Calvo i Pablo Iglesias, i els ministres socialistes María Jesús Montero, José Luis Ábalos, Carolina Darias i Salvador Illa; així com el titular d’Unides Podem, Manuel Castells.

La comitiva catalana va estar conformada pel vicepresident Pere Aragonès, els consellers Alfred Bosch i Jordi Puigneró; els representants de Junts Elsa Artadi i Josep Rius; i d’Esquerra, Marta Vilalta i Josep Maria Jové.

Després d’aquesta primera presa de contacte, segons fonts republicanes, es va acordar dins del Govern que la delegació hauria d’estar formada per membres del Consell Executiu, per donar un alt rang institucional al fòrum.

¿Què van acordar els governs en la primera cita?

Segons el comunicat conjunt, la primera cita va servir per «establir les bases del diàleg» i per «constatar la naturalesa política del conflicte i que aquest requereix una solució política». Les dues delegacions van coincidir que la taula de governs és l’«instrument» en el qual vehicular una «solució», per la qual cosa es van instar a continuar explorant aquesta via.

Els acords assolits van ser quatre: que el fòrum es reuniria mensualment, que se celebraria alternativament a Madrid i Barcelona, que els presidents i vicepresidents s’incorporarien a la taula «quan sigui necessari ratificar acords polítics, tret que alguna de les parts decideixi una altra composició» i que qualsevol pacte es formularia «en el marc de la seguretat jurídica».

¿Què van firmar ERC i Junts en el seu pacte de govern?

Després de les eleccions del 14 de febrer, ERC i Junts van acabar pactant un acord de govern que fixa les bases sobre el diàleg amb l’Executiu central. Esquerra va deixar sobre paper la seva voluntat de «continuar explorant al màxim» la taula de diàleg «sense dilatar-la innecessàriament», mentre que els postconvergents van voler puntualitzar que, malgrat el seu escepticisme, es comprometien a no torpedinar aquest fòrum «assumint donar una oportunitat a aquest espai perquè sigui un punt real de negociació».

«ERC i Junts acorden treballar des de la confiança i la lleialtat mútua per enfortir la posició negociadora de la part catalana i millorar les condicions i garanties del procés de negociació», apunta l’acord, incidint que l’evolució i la seva continuïtat seran analitzades durant el procés.

¿I sobre com configurar la delegació? «La delegació catalana en el procés de negociació serà elegida per consens i nomenada pel Govern, amb la voluntat que representi la pluralitat del projecte independentista i té la voluntat de representar i defensar els grans consensos a favor de l’autodeterminació i l’amnistia de la majoria del 80% de la ciutadania», indica el pacte.

En això es basa Junts per nomenar la seva delegació, mentre que ERC continua defensant que hi va haver un acord verbal entre els socis perquè a la segona cita només acudissin representants amb càrrec en el Consell Executiu.

Temes:

Govern ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Govern Pedro Sánchez Pere Aragonès Junts per Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris