La lluita pel PP de Madrid
Almeida, l’obedient peó de Casado i Cifuentes
L’alcalde coqueteja a presentar-se contra Ayuso per dirigir el PP de Madrid i facilita així l’estratègia de la direcció de Génova
Fa quatre anys va protagonitzar una operació similar al renegar d’Aguirre, la seva mentora, 24 hores després que ella hagués de dimitir

La crisi del PP de Madrid, la trama periodística més entretinguda d’aquest nou curs polític, no existiria sense el personatge, aparentment secundari, de José Luis Martínez-Almeida. L’alcalde de la capital ha assumit un rol útil per a Pablo Casado al coquetejar amb la possibilitat de presentar-se a les primàries contra Isabel Díaz Ayuso per dirigir el partit a la regió. Segons ell mateix ha donat a entendre en privat a diversos dirigents consultats per aquest diari, la direcció del PP nacional l’ha animat a fer el pas.
Ayuso, presidenta de la comunitat i nova dirigent a l’alça dels populars, ha parlat clar: ella també vol presidir la formació a escala autonòmica, perquè així ho fan els seus companys que són caps de Govern com ella, Alberto Núñez Feijóo (Galícia), Juanma Moreno (Andalusia) i Fernando López-Miras (Múrcia). «És el natural», repeteix aquests dies.
No obstant, el temor de Casado que la madrilenya agafi massa pes i intenti disputar-li el seu lideratge ha fet que Génova mogui fitxa per crear el relat que hi ha més candidats: ni més ni menys que Almeida, un polític que, com Ayuso, també va créixer políticament durant la pandèmia i es va revelar com un dels puntals del PP. La batalla no és fútil. El partit a Madrid aporta un nombre d’afiliats i compromissaris que es revela clau per decidir qui és el president nacional i, per tant, candidat a la Moncloa.
Aquest moviment d’Almeida ha refrescat la memòria a diputats i regidors madrilenys que hi veuen paral·lelismes amb un altre xoc polític. I no és el d’ Esperanza Aguirre (presidenta) i Alberto Ruiz-Gallardón (alcalde), que entre els seus nombrosos xocs també es va incloure el del PP de Madrid. És una escaramussa que va protagonitzar el mateix Almeida el 2017 a l’Ajuntament de Madrid quan Manuela Carmena (Ara Madrid) n’era l’alcaldessa i els populars estaven en l’oposició.
Jugant a golf
L’avui alcalde (Madrid, 1975), llicenciat en Dret i advocat de l’Estat des del 2001, va ocupar el seu primer càrrec polític, entre el 2007 i el 2011, com a director general de Patrimoni Històric de la Comunitat de Madrid. «Gallardón no deixava de fer obres i necessitàvem algú que se sabés bé les lleis i el vigilés. A Aguirre l’hi van recomanar, van fer bones relacions jugant a golf junts i així es van fer amics», explica sense voler que es publiqui el seu nom una persona que va viure de prop aquesta relació. Després, la llavors lideressa el va nomenar secretari general del Consell de Govern (2011-2013), perquè donés fe dels acords de l’Executiu regional.
El 2015, Almeida va anar de número 3 d’Aguirre en les eleccions a l’ajuntament, que la llavors lideressa va perdre davant Carmena, i es va convertir en regidor. Entre ella i ell, en el número 2 de la llista, hi havia Íñigo Henríquez de Luna, un nom clau en aquesta història.
La legislatura es va posar en marxa i Aguirre es va haver d’acostumar a estar en l’oposició. No van ser anys fàcils per a ella, perquè van esclatar nombrosos casos de corrupció que afectaven persones que havien sigut la seva mà dreta i esquerra, com Ignacio González i Francisco Granados. Finalment, el 24 d’abril del 2017, tres dies després que González hagués entrat a la presó per la gestió de l’empresa pública de l’aigua Canal de Isabel II, la madrilenyava deixar tots els seus càrrecs al consistori.
Notícies relacionadesCristina Cifuentes ja era la presidenta autonòmica i acabava d’agafar les regnes del PP de Madrid, per la qual cosa era la nova cap a tots els efectes. Vint-i-quatre hores després que la seva padrina política hagués caigut en desgràcia, Almeida va fer un pas al davant per, en contra de l’opinió d’Aguirre, disputar la representació del PP a l’ajuntament a Henríquez de Luna, que n’era el successor natural. Cifuentes va defensar unes insòlites primàries en el grup municipal i Almeida les va guanyar per 10 vots a 8 (i dues abstencions).
¿Què en va ser d’Hénriquez de Luna? L’avui alcalde no el va incloure a les seves llistes el 2019 i va decidir fitxar per Vox, on ara és diputat autonòmic.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- A JAÉN El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»
- Una au intimidadora El veí de Sants que no pot sortir al terrat de Sant Jordi a Sant Joan per l’amenaça d’una gavina
- Violència de gènere Un home s’entrega a una patrulla de Mossos a l’AP-7 amb el cadàver de la seva dona al maleter
- A Terrassa L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director
- Procediment penal obert Investigats per «administració deslleial» els marmessors de la fortuna de Pere Mir, entre ells l’oncòleg Josep Tabernero
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Això és del que t’has d’acomiadar als 60 si vols ser més feliç
- "No vull que em facin una carrera fàcil"
- Pogacar se cita avui amb Evenepoel en la clàssica de la cervesa
- ‘Tot el camp és un clam...’