Almeida, l’obedient peó de Casado i Cifuentes

Ayuso, presidenta de la comunitat i nova dirigent a l’alça dels populars, ha parlat clar: ella també vol presidir la formació a escala autonòmica, perquè així ho fan els seus companys que són caps de Govern com ella, Alberto Núñez Feijóo (Galícia), Juanma Moreno (Andalusia) i Fernando López-Miras (Múrcia). «És el natural», repeteix aquests dies.

No obstant, el temor de Casado que la madrilenya agafi massa pes i intenti disputar-li el seu lideratge ha fet que Génova mogui fitxa per crear el relat que hi ha més candidats: ni més ni menys que Almeida, un polític que, com Ayuso, també va créixer políticament durant la pandèmia i es va revelar com un dels puntals del PP. La batalla no és fútil. El partit a Madrid aporta un nombre d’afiliats i compromissaris que es revela clau per decidir qui és el president nacional i, per tant, candidat a la Moncloa.

Aquest moviment d’Almeida ha refrescat la memòria a diputats i regidors madrilenys que hi veuen paral·lelismes amb un altre xoc polític. I no és el d’ Esperanza Aguirre (presidenta) i Alberto Ruiz-Gallardón (alcalde), que entre els seus nombrosos xocs també es va incloure el del PP de Madrid. És una escaramussa que va protagonitzar el mateix Almeida el 2017 a l’Ajuntament de Madrid quan Manuela Carmena (Ara Madrid) n’era l’alcaldessa i els populars estaven en l’oposició.

Jugant a golf

L’avui alcalde (Madrid, 1975), llicenciat en Dret i advocat de l’Estat des del 2001, va ocupar el seu primer càrrec polític, entre el 2007 i el 2011, com a director general de Patrimoni Històric de la Comunitat de Madrid. «Gallardón no deixava de fer obres i necessitàvem algú que se sabés bé les lleis i el vigilés. A Aguirre l’hi van recomanar, van fer bones relacions jugant a golf junts i així es van fer amics», explica sense voler que es publiqui el seu nom una persona que va viure de prop aquesta relació. Després, la llavors lideressa el va nomenar secretari general del Consell de Govern (2011-2013), perquè donés fe dels acords de l’Executiu regional.

El 2015, Almeida va anar de número 3 d’Aguirre en les eleccions a l’ajuntament, que la llavors lideressa va perdre davant Carmena, i es va convertir en regidor. Entre ella i ell, en el número 2 de la llista, hi havia Íñigo Henríquez de Luna, un nom clau en aquesta història.

La legislatura es va posar en marxa i Aguirre es va haver d’acostumar a estar en l’oposició. No van ser anys fàcils per a ella, perquè van esclatar nombrosos casos de corrupció que afectaven persones que havien sigut la seva mà dreta i esquerra, com Ignacio González i Francisco Granados. Finalment, el 24 d’abril del 2017, tres dies després que González hagués entrat a la presó per la gestió de l’empresa pública de l’aigua Canal de Isabel II, la madrilenyava deixar tots els seus càrrecs al consistori.

Notícies relacionades

Esperanza Aguirre donarà el seu suport a Ayuso per presidir el PP de Madrid

Un xoc i moltes espines

Cristina Cifuentes ja era la presidenta autonòmica i acabava d’agafar les regnes del PP de Madrid, per la qual cosa era la nova cap a tots els efectes. Vint-i-quatre hores després que la seva padrina política hagués caigut en desgràcia, Almeida va fer un pas al davant per, en contra de l’opinió d’Aguirre, disputar la representació del PP a l’ajuntament a Henríquez de Luna, que n’era el successor natural. Cifuentes va defensar unes insòlites primàries en el grup municipal i Almeida les va guanyar per 10 vots a 8 (i dues abstencions).

¿Què en va ser d’Hénriquez de Luna? L’avui alcalde no el va incloure a les seves llistes el 2019 i va decidir fitxar per Vox, on ara és diputat autonòmic.