Sánchez i Aragonès posen el rellotge a zero per a un diàleg «sense pausa ni terminis»

Aquest dimecres es van asseure a la taula de negociació, Sánchez inclòs —tot i que el seu entorn es va resistir d’allò més, segons fonts de la Generalitat— i, abans, ell i el president, Pere Aragonès, es van reunir per espai de gairebé dues hores, o 100 minuts. La reunió b, descompensada per l’absència de Junts i amb el titular de la Presidència, Félix Bolaños, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i els ministres Isabel Rodríguez (Política Territorial) i Miquel Iceta (Cultura i Esport), d’un costat i amb Laura Vilagrà (Presidència) i Roger Torrent (Empresa), de l’altre, va ser també «molt llarga», apunten fonts de Palau, de dues hores més, van dir a la Moncloa. És el que es coneix com a política de gestos.

Des de la celebració de la primera reunió, o reunió zero, el febrer del 2020 i a Madrid, moltes havien sigut les veus que, a Catalunya, havien dubtat de la voluntat del Govern de Sánchez per tirar endavant aquesta negociació. El president del Govern espanyol va assenyalar que vol un diàleg amb Catalunya i sobre Catalunya «sense pausa», però «sense presses i sense terminis». És a dir, sense una cotilla temporal de dos anys com la que ERC va pactar amb la CUP. Sánchez entén que ara que es reprèn la interlocució amb la Generalitat, tot i que llastada per l’absència de Junts, no s’han de marcar terminis, perquè reconduir la situació portarà anys, ja que es parteix de posicions «molt allunyades»: la defensa del referèndum d’autodeterminació i l’amnistia, que el Govern ni accepta ni acceptarà.

La desaparició dels terminis va ser defensada també per Aragonès, que no ho va veure contradictori amb la moció de confiança acordada amb la CUP per al 2023, per tal com, va dir, espera que aleshores el fòrum ja hagi donat «concrecions». I sempre en la defensa que l’avenç del dia era la mateixa celebració de la taula, el president va recalcar que era «un dia important per a Catalunya. S’inicia una nova fase. Comencem aquest procés de negociació, i aquesta vegada ha de permetre avançar cap a una resolució democràtica» . I després va afegir que la imatge de Palau significa que s’ha aconseguit el que «la societat catalana demanava» quan es va manifestar després de la sentència del procés, el 2019, el conegut Sit and talk, és a dir, l’exigència a l’Estat que s’assegués a negociar amb l’independentisme. «Això ja s’ha produït. I el que ha passat avui no és una segona trobada, sinó el reinici» del diàleg.

Blindar la negociació

Perquè avenços, o que s’entrevegin possibles acords, pocs. Qui seguís l’esdeveniment per ràdio i escoltés els dos líders reconèixer l’abismal diferència entre els postulats que defensen l’un i l’altre pot ser que pensés que el fracàs era evident. El que sí que hi haurà, i això sí que es va acordar, són reunions «periòdiques», i algunes també de «discretes». És a dir, les dues parts entren en un túnel amb l’objectiu mateix de blindar la negociació, de protegir-la. Aquest punt va ser remarcat als respectius comunicats que van emetre la Moncloa i el Govern després de la reunió, de dues hores més, de la taula, ja entre els ministres i els consellers i sense els dos presidents.

Les posicions de les quals parteixen els dos governs, va admetre Sánchez, estan «molt allunyades», de manera que els problemes de Catalunya «no es resoldran demà», ja que el conflicte s’ha estat larvant durant una dècada. La negociació serà «difícil», va seguir, però el clima polític «és molt millor avui que fa un any» i la «ferma voluntat» del Govern és que d’aquí un any sigui millor que el que existeix avui. L’Executiu diu que està «entossudit a recobrar afectes» i remarca que la pandèmia «ha recol·locat les prioritats» dels ciutadans i dels governs.

Això sí, en paraules d’Aragonès, «hem reiterat el reconeixement institucional mutu i que ens trobem en un conflicte de naturalesa política que requereix una solució democràtica ratificada per la ciutadania». El líder republicà, per cert, va comparèixer després de Sánchez ja sense la bandera espanyola al darrere. Només tenia la senyera.

Las posiciones son alejadas, pero la mesa de diálogo que hoy se celebra es la mejor vía para acercarlas. Los problemas de Cataluña no empezaron ayer ni se van a resolver mañana. Tenemos la voluntad de buscar soluciones basadas en el acuerdo. Vamos a trabajar sin prisa y sin pausa pic.twitter.com/twZlw918FP

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 15 de septiembre de 2021

▶️ #President @perearagones: "Encarem la negociació constatant les dificultats d'aquest tipus de processos i de les divergències de les dues parts, però també subratllem la voluntat de treball i el consens que la taula és l'instrument adequat" pic.twitter.com/jErlq1Yq1v

— Govern. Generalitat (@govern) 15 de septiembre de 2021

El president va plantejar a Sánchez les dues peticions clàssiques de l’independentisme, amnistia i referèndum. «He escoltat atentament, només faltaria, va dir, reiterant el seu rebuig dels dos plantejaments, perquè no tenen lloc a la Constitució, una cosa que el cap de l’Executiu, minuts després, va negar. Però precisament perquè les postures estan «molt allunyades», va recalcar, serà necessari que les dues parts s’«escoltin» i parlin «molt», que «tots» facin un «esforç per acostar posicions» en els elements en què sigui possible buscar una aproximació, i per tot això la recepta que estén el Govern és «treballar sense pressa», però «sense pausa» i «sense posar-nos terminis».

L’oferta que l’Executiu esgrimeix és la seva agenda per al retrobament, un document de 44 punts que Sánchez ja va presentar a Quim Torra en la seva cita al Palau el 6 de febrer de 2020. Però la part catalana és inflexible. Al fòrum de diàleg es busca una solució política que acabarà, en això hi estan tots d’acord, amb la ratificació popular, tot i que es desconegui l’instrument. «Sempre es respectarà la legalitat democràtica, l’ordre constitucional», va recalcar Sánchez, per a qui és clau que la ciutadania catalana es torni a «retrobar» a través d’un «acord». Que voti, doncs, un consens, no la independència, la ruptura.

La taula política existeix per abordar el conflicte i per a altres qüestions, insisteix el Govern una vegada i una altra, hi ha les comissions bilaterals. En aquesta línia, Aragonès i Sánchez reconeixen haver parlat del Prat, «breument, perquè no era el lloc», va apuntar el català, i va ser per tancar ja la carpeta fins a nou avís. No hi haurà inversió a curt termini. La posició del Govern no és «madura» per falta de consens intern entre els socis, va advertir el líder socialista.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya: Reunió Aragonès-Sánchez per obrir la taula de diàleg | DIRECTE

La taula de diàleg fixarà metodologia i calendari i exclourà el debat sobre el Prat

Tenint en compte que la legislatura espanyola finalitza el 2023, a la tardor si no hi ha cap avanç, se li va preguntar al també dirigent d’ERC si el suport d’aquest Govern, via els Pressupostos Generals de l’Estat, formava part d’aquesta «construcció de confiances» entre bàndols a què ell mateix va apel·lar diverses vegades. Aragonès va retornar, una vegada més, el discurs de l’estanquitat de qüestions. Una cosa és la taula de negociació i, l’altra, els Pressupostos. Es pot recordar que a l’agost, quan creixien els dubtes sobre la voluntat de Sánchez d’implicar-se a la taula de diàleg, els republicans van vincular un recolzament pressupostari a què hi hagués tota la disposició de l’Executiu a la taula política.

La doble trobada d’aquest dimecres va deixar bones sensacions a les dues comitives. «Bons elements» per avançar, va constatar la Moncloa. Una reunió que «competeix a tot el Govern», sentenciaven des de l’entorn d’Aragonès. Queda molt, moltíssim, per obtenir fruits (si s’acaben obtenint), però per ara les dues parts aconsegueixen guanyar temps, treure el diàleg dels focus i treballar per a la restauració d’aquesta «confiança» perduda.