¿Què és la taula de diàleg sobre Catalunya i com funciona?

Però, més enllà de la conjuntura política, responem a continuació alguns dubtes sobre què és i com funciona la taula de diàleg.

¿Com va néixer la taula de diàleg?

La taula de diàleg va ser part de l’acord assolit entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern, el gener del 2020. Els dos partits van pactar aquest format de diàleg amb la voluntat de resoldre el «conflicte polític» entre Catalunya i la resta d’Espanya, un instrument en el qual els independentistes podrien plantejar les seves reivindicacions, al marge dels assumptes competencials i d’inversions, que s’aborden a la comissió bilateral. La literalitat del text defineix el fòrum com a «taula bilateral de diàleg, negociació i acord per a la resolució del conflicte polític». Junts va quedar al marge d’aquest acord.

¿Quins principis regeixen la taula de diàleg?

Segons l’acord entre el PSOE i ERC, la taula de diàleg se sustenta sobre quatre principis:

• Composició: estarà integrada pel Govern i la Generalitat «de manera paritària i amb els membres que les dues parts decideixin».

• Contingut: l’acord estableix un «diàleg obert sobre totes les propostes presentades». És a dir, les parts podran aportar «amb llibertat de continguts» les seves propostes sobre el futur de Catalunya, i es «valoraran, debatran i argumentaran les posicions al respecte de cada proposta».

• Calendari: la taula establirà «terminis concrets» per a les seves reunions i per presentar les seves conclusions.

• Seguiment i garanties de compliment: la taula fixarà «mecanismes per garantir l’inici i manteniment de la seva activitat i el compliment dels acords».

¿Quins objectius té la taula de diàleg?

Notícies relacionades

Aragonès es planta i deixa Junts fora de la taula de diàleg

Sánchez i Aragonès inauguraran la taula de diàleg i marxaran després per deixar treballar els equips

El pacte compromet les parts a buscar «acords que comptin amb un suport ampli de la societat catalana» i a «impulsar l’efectivitat dels acords que s’adoptin a través dels procediments oportuns», que no concreta. I deixa oberta la possibilitat d’un referèndum per ratificar el resultat final: «Les mesures en què es materialitzin els acords seran sotmeses en el seu cas a validació democràtica a través de consulta a la ciutadania de Catalunya, d’acord amb els mecanismes previstos o que puguin preveure’s en el marc del sistema jurídico-polític».

¿Què es va acordar en la primera reunió?

Segons el comunicat conjunt que van remetre els dos governs, la primera cita va servir per «establir les bases del diàleg» i per «constatar la naturalesa política del conflicte i que aquest requereix una solució política». Les dues delegacions van coincidir que la taula és l’«instrument» amb què vehicular una «solució», per la qual cosa es van instar a continuar explorant aquesta via. Els acords assolits van ser quatre:

• Que el fòrum es reuniria mensualment.

• Que se celebraria alternativament a Madrid i Barcelona.

• Que els presidents i vicepresidents s’incorporarien a la taula «quan sigui necessari ratificar acords polítics, tret que alguna de les parts decideixi una altra composició»,

• Que qualsevol pacte es formularia «en el marc de la seguretat jurídica».