La taula de diàleg, en cinc claus

La doble trobada d’aquest dimecres venia marcada per l’exclusió de Junts de la taula de diàleg. Però les dues parts, Govern i ERC, es van conjurar per intentar, malgrat tot, projectar un bon clima. Pedro Sánchez va ser rebut, puntual, a les 15 hores, pel major dels Mossos, Josep Lluís Trapero i, ja a l’interior del Palau (i no a la plaça Sant Jaume), per Pere Aragonès. La formació de gala de la policia autonòmica li va donar a continuació la benvinguda i els dos presidents es van aturar uns instants al peu de l’escala. Tots dos després van pujar fins a la Galeria Gòtica i van posar per als fotògrafs, salutació pandèmica (amb els punys) per davant. I van despatxar a la Sala dels Diputats. Després de gairebé dues hores, nova col·lecció d’imatges i una foto que era més perseguida pel Govern, la dels dos presidents a la taula amb les seves delegacions. «Ningú ha forçat ningú a fer res. L’ambient ha sigut de normalitat i cordialitat, bon ‘feeling’», indicaven diferents interlocutors del Govern de Sánchez.

«Potser vostès estan molt acostumats que el president del Govern d’Espanya vingui al Palau de la Generalitat. Però crec que també les imatges són importants des del punt de vista polític», i que se celebri una trobada entre els dos governs per mirar de «resoldre una crisi» al mateix escenari en el qual, el 2017, es va produir la «ruptura» entre Catalunya i la resta d’Espanya «té una enorme potència de missatge polític». Ho va dir Sánchez. Diàfan. La foto era la clau. L’evidència que les dues parts volen «mirar cap endavant» i mirar de buscar una sortida. Serà «difícil», «és clar que sí que hi ha posicions allunyades», però «el substantiu» és la mateixa celebració de la taula de diàleg i la reunió prèvia dels dos presidents, i en tot moment cada part va poder defensar les seves posicions «des del respecte i l’escolta». «Ha merescut la pena», va valorar el líder socialista.

Els dos presidents van coincidir a alliberar-se dels terminis per a una negociació que serà llarga i complicada. Com va dir Aragonès i després van ratificar els comunicats respectius de la Moncloa i del Govern, a partir d’ara es treballarà en reunions públiques i també trobades discretes, i ni el president ni Sánchez hi seran sempre presents. «Hi ha elements bons per avançar. El diàleg és la via que s’ha demostrat útil i eficaç», replicaven a la Moncloa. Lectura positiva que també feien al Govern. Les dues parts aconsegueixen guanyar temps, per anar construint mentrestant canals de «confiança» trencats, una cosa clau per mantenir la taula viva i per reforçar els ponts de Govern i ERC al Congrés, aliança clau en aquesta legislatura i en la següent, si Sánchez segueix a la Moncloa, atesa la impossibilitat de repescar Cs com a soci puntual.

L’aposta d’ERC per la taula de diàleg només té sentit, davant el seu electorat, si el fòrum no s’assembla a una ‘autonomista’ comissió bilateral. D’allà l’afany republicà, que arriba a obsessió, per vetar qualsevol altre assumpte en aquesta taula que no sigui la solució al conflicte polític. Al conclave a dos de dimecres, segons els dos protagonistes, no es va abordar el possible suport d’ERC als Pressupostos Generals de l’Estat, necessaris per a l’objectiu de Sánchez d’arribar al final de la legislatura amb recursos per abordar la seva «sortida justa» de la pandèmia. Sí que s’hi va colar l’assumpte de l’aeroport, «breument» va córrer Aragonès a aclarir. I va ser per posar el punt final a la possible inversió dels 1.700 milions previstos per al Prat.

La picabaralla de dimarts entre ERC i Junts, que va deixar els postconvergents sense representants a la taula, va planar en la doble cita de dimecres. El president va asseverar que traslladaria al vicepresident Jordi Puigneró (JxCat) el que havien tractat amb Sánchez. Fonts republicanes van asseverar a aquest diari que al fòrum «hi va ser el Govern de Catalunya i el que es decideixi, ho assumeix i competeix a tot el Govern». Una altra veu d’Esquerra va asseverar que Junts ha de decidir si «aposta pel procés de negociació, o no»: «No es pot estar a l’hort i a la vinya», va sentenciar gràficament. Una tercera també va recórrer al refranyer: «El que es mou no surt a la foto», Sánchez no va voler posar-se on no el demanaven i va evitar alimentar la confrontació entre socis.