Torrent declara davant el TSJC que va defensar la «llibertat d’expressió» dels diputats

20 minuts. Aquest és el temps que ha estat aquest dimecres l’expresident del Parlament i conseller Roger Torrent declarant al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la querella de la fiscalia presentada contra ell per presumpta desobediència a l’haver permès tramitar de mocions vinculades al procés i a la monarquia. El membre de l’Executiu català ha afirmat que va actuar correctament en defensa de «la llibertat d’expressió i ideològica dels diputats», i que va advertir que una eventual sentència condemnatòria seria un «precedent nefast» per al debat parlamentari.

Igual que va fer al seu dia la seva predecessora, Carmen Forcadell, condemnada pel Tribunal Suprem en la sentència del procés, Torrent ha al·ludit a la «inviolabilitat parlamentària» i ha remarcat que a la Cambra catalana s’ha de poder debatre qualsevol cosa i, en concret, el dret d’autodeterminació i la monarquia. «La Mesa del Parlament ha de vetllar per la defensa de la llibertat d’expressió i ideologia dels diputats», ha explicat el conseller. 

Al seu parer, vetar determinades qüestions, com la reprovació de la monarquia, coarta el debat de la Cambra catalana. «La funció de la Mesa és garantir que es pot parlar de tot, sense cap tipus de cesura i coaccions», ha remarcat. «Aquest és un procés injust que no s’hauria d’haver produït», ha insistit. En la seva declaració davant la jutge del TSJC María Eugenia Alegret, que no va fer preguntes, el dirigent d’ERC ha al·legat que l’advertència del secretari del Parlament davant els requeriments del Tribunal Constitucional que no es procedís a debatre les dues mocions era «dubtosa», «ambigua» i «no del tot clara», segons fonts jurídiques. La paralització del debat, ha argumentat, seria «desproporcionat». «L’Estat no pot amenaçar el debat parlamentari», ha insistit el seu entorn. 

Aquest matí també ha declarat davant el TSJC com a imputada Adriana Delgado, d’ERC, actual alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet i excomponent de la Mesa del Parlament. «La Mesa no pot ser un òrgan de censura», ha recalcat després del seu interrogatori. Per a aquesta tarda està prevista la compareixença a l’alt tribunal de Josep Costa (JxCat) i Eusebi Campdepadrós (ERC).

Admissió a tràmit

L’alt tribunal va admetre a tràmit la querella presentada per la Fiscalia Superior de Catalunya el març del 2020, a l’estimar que els fets que detalla l’acusació pública presentaven «a priori una aparença delictiva», si bé advertia que, amb la seva resolució, no assumia ni donava per suposades «en absolut» les seves valoracions. La magistrada del TSJC María Eugenia Alegret, instructora del cas, interrogarà els dirigents sobiranistes. Torrent va defensar quan va rebre la citació que «el Parlament és el temple de la paraula i del debat» i va emmarcar l’acció judicial a «la maquinària repressiva» per «limitar i perseguir la llibertat d’expressió».

Abans de la interposició de la querella, el TC va acordar per unanimitat requerir a la fiscalia que estudiés si Torrent i els seus companys de la Mesa havien comès un delicte de desobediència per admetre la tramitació al Parlament de dues resolucions, l’octubre del 2019, en les quals es reivindicava el dret a l’autodeterminació i es reprovava el Rei. Els dos textos van ser recorreguts pel Govern central.

Advertència expressa a la Mesa

Notícies relacionades

Junqueras encarregarà a Tardà i Mundó investigar els cartells de Maragall

El Suprem cita Miguel Ángel Rodríguez en la causa del nòvio d’Ayuso

El TC va considerar llavors que aquestes resolucions de la Cambra catalana atemptaven contra la sentència del 2 de desembre de 2015 que anul·lava i deixava sense efecte la declaració del 9 de novembre anterior en què el Parlament va proclamar l’inici del procés, i va advertir a la Mesa que s’havia d’abstenir de realitzar qualsevol actuació referent a aquestes mocions en els apartats anul·lats.

Segons la fiscalia, el 22 d’octubre de 2019, els grups parlamentaris de JxCat, ERC i CUP van registrar a la Cambra catalana una proposta de resolució en la qual es tornava a reivindicar la «defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític». La seva querella precisa que «malgrat les expresses advertències d’il·legalitat» realitzades pel secretari general del Parlament i l’oposició dels restants membres de la Mesa, els investigats van acordar admetre el text a tràmit «coneixent el que s’havia ordenat i advertit» pel TC. El mateix va passar quan es va acceptar tramitar una altra resolució en què es reiterava la «reprovació de la monarquia».