Isabel Rodríguez «Ens tornarem a veure a la taula de diàleg quan tinguem el pròxim acord»

El Govern va oferir la seva agenda per al retrobament, tot i que Pedro Sánchez va assenyalar que hi ha hagut «múltiples avenços» sense que hagi fet falta la taula de diàleg. Els independentistes insisteixen que aquestes qüestions ‘autonomistes’ no han de ser abordades en aquest fòrum. Per tant, ¿per què serveix la taula?

Aquesta primera trobada ha sigut fonamental per acostar posicions i concloure que els governs central i català tenen clar que cal avançar i superar una situació de fractura política i social. A més, hem volgut que això tingui permanència i que les reunions siguin periòdiques, que hi hagi treballs tècnics entre els equips, de forma discreta, per anar avançant en qüestions que són prioritàries. I hem acordat que ens donarem el temps necessari per arribar a aquests acords. Com va dir el president: sense pressa, sense pausa i sense terminis, però avançant. 

¿Quina ha de ser la periodicitat? La Generalitat demana una següent reunió abans de final d’any. ¿Quina és la següent fita?

[El més important] no és tant quan sinó per què. En el moment que tinguem el pròxim acord, ens tornem a veure. 

Per tant, només quan hi hagi el següent acord.

Sí.

¿Aquesta és la metodologia pactada?

Sembla encertada perquè tampoc podem estar jugant amb la sensibilitat i les expectatives de la ciutadania. Crec que hem de ser molt respectuosos amb els treballs, molt diligents i eficaços, marcar-nos objectius i quan l’objectiu estigui complert, traslladar-lo amb total obertura. 

¿I per quan calculen el següent acord?

Com que ens hem dit que no ens condicionarem amb els terminis, començarem a treballar de forma en diferents qüestions. 

¿Per on començaran?

Fixi’s, un dels acords a què vam arribar és com de lluny estem. Creiem que avui cal superar el conflicte polític apostant per la superació definitiva de la pandèmia i la recuperació. Volem que Catalunya torni a ser el motor econòmic que acompanyi la modernització de tot Espanya. Aquesta és la nostra prioritat. El Govern català té la seva prioritat en l’amnistia i l’autodeterminació.

¿Però quin és el punt intermedi? Perquè o hi ha autodeterminació o no n’hi ha, o hi ha amnistia o no n’hi ha.

El que ells volen no és compartit pel Govern central i ho diem amb absoluta tranquil·litat i claredat. Els ho diem a Catalunya i a Espanya. El marc del Govern central és la Constitució i la llei. Tu pots voler la Lluna, però potser abans cal solucionar el que et passa a la Terra. El Govern central ha donat senyals molt clars que apostem pel diàleg i que volem avançar per desplegar, en el marc constitucional, l’Estatut d’autonomia al màxim, per satisfer les demandes de la societat catalana, entenent que avui està mirant més com avança la seva vida, com donem resposta a qüestions més ordinàries o domèstiques.

Perdoni’m que insisteixi, però ¿per on començaran les converses discretes amb la Generalitat?

Entenc l’interès. Però anirem avançant amb la informació quan anem arribant a acords. Ara començaran els treballs, i quan anem obtenint resultats, que segurament es vagin aconseguint, els anirem explicant. Crec que cal canviar la perspectiva de treball en aquest país.

L’oposició ha acusat el Govern d’opacitat, ha demanat les actes de la reunió.

El PP té poca credibilitat per parlar d’aquesta qüestió. El mçes lògic és que estigués en les postures d’Estat, com va fer el PSOE. El que no té sentit és que vagi incendiant perquè el que ha quedat clar és que les seves receptes no resulten útils. Tampoc els he escoltat cap proposta. 

El Govern va insistir que el que sigui objecte d’acord haurà de comptar amb el vot dels catalans. També el president va dir que el que afecti tothom serà sotmès a la ratificació dels espanyols. ¿En quina fórmula pensa el Govern? ¿En un referèndum via article 92 de la Constitució, en una reforma estatutària votada pels catalans?

Seria passar moltes pantalles seguides. Mai sortirem dels marges que ens marquen la Constitució i la llei. I això és molt important que ho diguem i ho repetim, perquè hi ha qui inventa que aquest Govern no actua així.

Vostè va dir que no busquen tant un referèndum, sinó acords.

La ciutadania, quan fa l’exercici de votar-nos, elegir-nos i atorgar-nos la seva confiança, sempre ho fa perquè resolguem els problemes, no perquè n’hi generem.

Planteja una validació via eleccions. 

Fem primer la nostra feina, arribem a acords i després exposem-los a la ciutadania, no mirem de buscar sempre i abans que res el suport de la ciutadania per intentar evitar la nostra responsabilitat. 

¿Els acords a què es pugui arribar amb ERC es poden frustrar perquè una part del Govern català, Junts, no hi dona suport? La CUP tampoc creu en la taula. ¿Quina viabilitat de facto té?

Cadascú ha d’explicar la seva responsabilitat. Com a Govern no podem tenir els partits com a interlocutors. Ens relacionem amb les institucions, i la interlocució vàlida és la del Govern català, que representa el seu president [Pere Aragonès]. Si tenen problemes dins, espero que es resolguin, però nosaltres responem de la nostra acció.

¿Li preocupa que Catalunya monopolitzi el debat territorial?

En absolut. Catalunya té unes circumstàncies molt especials que el Govern afronta amb valentia, però la nostra visió és molt clara: avançar en col·laboració i cooperació amb totes les autonomies, perquè creiem que estem en el moment oportú per fer aquest segon pas en la modernització d’Espanya. La recuperació econòmica, gràcies als fons europeus, ha d’arribar fins a l’últim lloc del nostre país, i ha de ser justa per a tothom.

¿Aquest tema pot passar factura al PSOE? El president de la seva comunitat, Emiliano García-Page, així ho advertia amb els indults.

Tenim un repte tan important per davant que la nostra obsessió està en la recuperació i la reactivació econòmica, no en la demoscòpia. Quan hàgim començat a desplegar el pla de recuperació i tots els projectes comencin a donar els seus fruits serà valorat per la ciutadania.

¿No s’ha tancat massa aviat la carpeta del Prat quan tenien l’oportunitat d’haver prorrogat la negociació un any, com possibilita la llei del 2014?

Era una inversió molt seriosa, de 1.700 milions d’euros, i no és seriós per a l’Estat anar amb aquests projectes a la UE sense la solvència d’un acord entre les administracions. 

Tampoc hi ha acord dins el Govern amb Podem. 

El nostre acord és el que vam parlar, tancar i explicar el 2 d’agost. 

Que no comparteix Unides Podem. 

Si la Generalitat tornés al 2 d’agost, hi hauria acord. No n’hi ha. Podem discrepar al si del Govern, però quan es pren una decisió és la del conjunt del Govern. 

¿Però per què no s’obre la via de negociar durant un any?

Això vincula tota la proposta d’inversió als aeroports del nostre país, i no la podem condicionar a la falta de compromís per part de la Generalitat. Condicionaria les inversions a la resta del país.

Altres autonomies exigeixen bilateralitat. 

Parlem amb totes les autonomies. Hi tenim obertes diferents vies de cooperació. El que em sorprèn és que alguns les demanen a través dels mitjans, com Andalusia, i aquí no hi ha constància que reclamin aquest tipus d’instruments. Cal explorar tots els canals i la bilateralitat i la multilateralitat són dues que preveu la Constitució i així les exercim.

¿El Govern ha actuat tard amb el rebut de la llum, com ha criticat l’oposició?

Aquest Govern porta a terme polítiques en matèria energètica des del començament, com va ser l’anul·lació de l’impost al sol. Després es van activar diferents mesures, rebaixes fiscals i també el manteniment de l’escut social, i ara apliquem un pla de xoc, que mostra l’agilitat i la reacció del Govern. Continuarem actuant com calgui per complir l’objectiu que paguem el mateix que el 2018. 

¿No descarta més mesures, per tant?

Si canvia la realitat, aquest Govern ha donat senyals que és capaç d’adaptar-se amb rapidesa i agilitat per protegir la ciutadania, però no s’han de passar tan ràpid els escenaris perquè aquest pla s’està començant a aplicar i ja en veurem l’evolució. 

El salari mínim l’han pactat ara sense la patronal. Si no és possible el consens per a la reforma laboral i de les pensions exigides per Brussel·les, ¿legislaran vostès sols?

Practicarem el diàleg social, ho intentarem fins al final. És possible aconseguir-ho. Però el diàleg social no significa que no es puguin portar a terme les reformes, perquè algunes estan condicionades a aquests plans de desenvolupament. Jo confio molt en la responsabilitat dels sindicats i la patronal.

La negociació de l'SMI ha tornat a evidenciar les diferències entre Nadia Calviño i Yolanda Díaz, entre el PSOE i Unides Podem, i aquesta divisió es pot agreujar amb les reformes que han de venir. 

El Govern actua sempre com a Govern en l’acord de les seves decisions.

Itàlia ha imposat el passaport Covid per treballar. El Suprem espanyol ha avalat les mesures de Galícia per entrar als bars. ¿El Govern es planteja estendre l’ús de la cartilla Covid?

El procés de vacunació ha sigut un èxit, i el Govern continua pensant que és molt millor continuar avançant-hi. 

Però està baixant el nombre de punxades. 

Perquè ja queda molt menys per vacunar. Però sens dubte és molt millor continuar avançant en el procés de vacunació que concentrar-nos en les restriccions. 

Després el Govern no ho veu. 

En aquest moment, no.

¿El Govern ha fet prou per forçar la renovació del CGPJ? Totes les associacions judicials s’han pronunciat a favor d’un canvi de la llei. ¿El Govern es planteja la reforma?

Un partit com el PP que aspira a governar no pot incomplir la Constitució, no se la pot saltar. Ha de complir la previsió constitucional i amb la llei, i després en l’àmbit parlamentari tots els debats són possibles. Nosaltres defensem el model actual, en què el poder emana del poble i desemboca en el Parlament, que és qui elegeix l’òrgan de govern dels jutges. Hi ha models per a tots els gustos. Però nosaltres no parlem de quin seria el debat. Això no és un debat, això és la llei. I la llei es compleix i no hi ha excuses. 

Però es pot estudiar la llei perquè el PP entri en la renovació i discutir-la. 

No hi ha excuses. El Govern ha intentat acordar-ho amb el PP, però la resposta ha sigut l’incompliment constitucional i la falta de sentit d’Estat de [Pablo] Casado. 

¿Però per què no el truca Sánchez? Podria servir d’esperó per a la renovació. 

Casado ha donat mostres clares que no vol complir la Constitució i està més ocupat de resoldre casa seva que d’atendre l’Estat. 

¿Han de dimitir el president del CGPJ i els altres vocals?

No crec que des de la política hàgim de fer abandó de les nostres funcions. Qui ha de complir és Casado. 

¿Al Govern li preocupa més la situació del rei emèrit, ja que la fiscalia veu indicis que hagi pogut ser un comissionista internacional?

El Govern manté la relació amb l’actual cap d’Estat, amb la Casa Reial. No ens agrada el que ha passat amb el rei Joan Carles, i el que demostra aquesta situació és que les institucions en aquest país funcionen per a tothom. 

Però erosiona la imatge de la monarquia. 

Crec que el rei Felip està fent un treball molt important per avançar en l’exemplaritat i la transparència a la Casa Reial.

Sánchez es va comprometre al desembre a un full de ruta que avancés en aquesta línia. Però des d’aleshores no hem conegut cap mesura. ¿Per què el Govern no pressiona més?

Ens hem marcat una agenda normativa diferent, en la direcció de la recuperació econòmica, i molt marcada pels compromisos assumits amb la UE.

Notícies relacionades

Junts es debat entre tensar més la corda o tornar a la taula de diàleg

Sánchez rescabala Aragó amb els Jocs d’hivern després de la taula de diàleg amb Catalunya

¿El rei Joan Carles ha de tornar a Espanya?

No valoraré aquesta circumstància.