¿Què està passant en el PP de Madrid? Els protagonistes de la guerra interna

La cap de l’Executiu autonòmic també vol ser la presidenta del PP de Madrid. Demana el «natural», diu ella, perquè és el que passa en altres comunitats, on els seus companys que són al Govern dirigeixen alhora el partit. La primera setmana de setembre va deixar anar en un grupet amb periodistes la seva intenció de presentar-se a liderar el partit, una cosa coneguda per tothom, també per Casado. No obstant, a la cúpula nacional ha molestat aquest pas endavant, sobretot perquè l’assumpte amenaça d’eclipsar la convenció nacional itinerant que el líder del PP està preparant per a l’última setmana d’aquest mes.

L’alcalde de Madrid insinua que també es vol presentar a les primàries per dirigir el PP regional, però no és taxatiu. Ell mateix ha suggerit a dirigents del partit, segons ha pogut saber aquest diari, que la direcció nacional l’ha animat que digui que està pensant a entaular aquesta batalla. La seva participació en aquesta història permet que Casado surti amb l’excusa que no es pot decantar ni per un ni per l’altre i que prefereix que sigui una tercera persona qui agafi les regnes de la formació en aquesta autonomia.

El president del PP a nivell nacional està evidenciant la seva debilitat com a líder al mostrar que tem que Ayuso li pugui arribar a fer ombra. El passat no sempre, però de vegades torna, i l’episodi d’Esperanza Aguirre amenaçant Mariano Rajoy, el 2008, de moure-li la cadira, encara és molt fresc en la vida dels populars. El partit a Madrid, pel nombre de militants i compromissaris que controla, és vital per al congrés intern en què s’elegeix el candidat a la Moncloa. Casado ho sap i està intentant evitar aquest risc.

És el cap de gabinet d’Ayuso. Tots els dards que surten aquests dies de Gènova van directes a ell. A la seu del PP nacional creuen que està malejant la presidenta de la comunitat perquè ell està obsessionat que arribi a la Moncloa i repetir així el que ja va fer en els 90, quan va ajudar José María Aznar a fer el salt de Valladolid a Madrid. Ell, callós en aquestes batalles internes, diu que no li importa i que està abocat a organitzar el viatge als EUA dels pròxims dies, una visita que coincidirà amb la setmana de la convenció del PP.

L’exlideressa ha volgut tenir un paper rellevant en aquesta crisi interna i s’ha bolcat en els mitjans de comunicació per deixar clar que la reclamació d’Ayuso és lícita i positiva per al partit. Ella, a principis de segle, va concentrar aquests dos càrrecs i el PP a Madrid va cavalcar sobre majories absolutes. En una entrevista a ‘El Mundo’ va dir que Casado estava envoltat de «mocosos» i «baliga-balagues», uns qualificatius que van irritar l’equip del president dels populars.

El secretari general del PP, número dos de Casado, va sortir a frenar Aguirre recordant-li els nombrosos casos de corrupció que la van envoltar quan ella presidia la Comunitat i també el partit. García Egea tenia motius de sobra per estar molest amb ella, perquè sap, com admeten fonts de l’entorn de l’exlideressa, que quan ella va parlar de «mocosos» i «baliga-balagues» es referia a ell (i no a Almeida). Aguirre i altres dirigents del partit consideren que Casado no compta amb un equip que li aporti solidesa i experiència.

És la secretària general actual del PP. Ella i Pío García Escudero (president interí del PP de Madrid després de la dimissió de Cristina Cifuentes el 2018) són els que en aquests moments dirigeixen les files regionals. Aquests mesos enrere Casado va fantasiejar que Camins, amiga seva des de Noves Generacions, representés aquesta tercera via que ell defensa, una cosa que ja està totalment descartada després del pes que ha adquirit Ayuso. «¡No la coneix ningú!», afirmen a la Puerta del Sol.

El president del comitè electoral en el PP de Madrid també va créixer en Noves Generacions, amb Casado i Camins. Carromero, que el 2012 va saltar a les portades al ser condemnat per Cuba per homicidi involuntari per l’accident d’Oswaldo Payá, és un dels polítics que està estenent entre els quadros mitjans que l’alcalde podria ser un bon cap de files. A la Puerta del Sol, durant la campanya del 4-M, el van veure com «un enviat de Gènova» als actes. «Li vam dir amablement que no el necessitàvem», recorden els d’Ayuso.