Jordi Sànchez porta la seva condemna pel procés a Estrasburg

L’expresident de l’ANC i ara secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ja ha començat els tràmits de la via europea presentant el seu recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en rebuig del seu empresonament i condemna per la protesta davant la Conselleria d’Economia i l’organització del referèndum de l’1-O el 2017.

Coincidint amb el quart aniversari de la protesta per la qual se’l va condemnar, Sànchez ha volgut presentar el seu recurs juntament a l’actual presidenta de l’entitat independentista, Elisenda Paluzie, i a les portes de la Conselleria d’Economia, però no ha sigut possible a causa de la intensa pluja.

Resguardats en un hotel pròxim, Sànchez ha mostrat la seva confiança en les instàncies europees i ha dit que espera que l’Estat espanyol sigui «condemnat per una vulneració reiterada de drets fonamentals». Després de passar tres anys i vuit mesos a la presó i inhabilitació, i condemnat a nou anys per sedició, va ser indultat pel Govern al juny, però no ha sigut fins aquest dilluns quan ha registrat el seu recurs davant el TEDH.

«Persecució ideològica»

Notícies relacionades

El Govern urgeix ERC i els Comuns a avalar «ràpid» tota l’ampliació de crèdit si volen millores en habitatge i mobilitat

ERC i els Comuns amenacen de tombar diversos decrets del Govern

La singularitat del seu recurs és que en el text es refereix a la «persecució ideològica», un aspecte que ha volgut destacar en la roda de premsa, tot i que també s’acull al seu dret a la llibertat d’expressió, de reunió i de manifestació com altres expresos del procés.

Sobre la protesta del 20-S del 2017, Sànchez s’ha preguntat què feien armes de la Guàrdia Civil als vehicles –«alguns van preparar una trampa per intentar provocar aldarulls», ha afirmat–, perquè segons el seu parer formaven part d’una «provocació» per alterar una manifestació pacífica. «El que espero és que Espanya rebi un correctiu inequívoc per part de la màxima instància europea en l’àmbit de la justícia i els drets humans», ha conclòs.