El Govern central deixa fora de la llei audiovisual la demanda de la Generalitat de protegir el català

El text legal, que ha sigut elaborat pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital que dirigeix Nadia Calviño, va néixer de la imposició de la UE als estats membres de traslladar a la legislació europea, entre altres coses, criteris jurídics que marquin uns drets i obligacions a les plataformes de pagament i a les d’intercanvi de vídeos, com TikTok o YouTube. El Govern central es disposa a complir les directrius de la UE amb un any de retard i, coses del calendari, coincidint amb un moment en què busca l’acostament amb la Generalitat a través de la taula de diàleg i, a més, depèn d’ERC al Congrés per tirar endavant els Pressupostos del 2022.

Protegir la llengua

Els republicans, precisament, es van alertar al conèixer la primera versió de l’avantprojecte per l’escassa protecció que, segons el seu parer, es donava al català. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va advertir fa mesos al Parlament que batallaria per «protegir la llengua i cultura catalanes», i quedava a l’espera de conèixer l’últim redactat del projecte que, segons ha sabut aquest diari, està a punt d’estudiar-se a la taula del Consell de Ministres.

En aquest últim redactat es recull, com estava previst, la quota d’obra audiovisual europea i l’estratègia per garantir finançament, de manera anticipada, per part de prestadors del servei púbic de comunicació audiovisual televisiu, així com dels serveis de televisió lineal (programació segons horari) o a petició (l’usuari elegeix què veu i quan). El que no s’han acceptat són les modificacions que fa mesos que es suggereixen des del Govern i agents del món cultural i de les productores de Catalunya, i que, tenint en compte l’agenda que el Congrés dels Diputats té oberta per als pròxims mesos, no és descartable que es converteixi en cavall de batalla en la també imminent negociació pressupostària.

Els ‘aparadors’ de la TV de pagament

«Els prestadors de servei de comunicació audiovisual televisiu lineal reservaran a obres audiovisuals europees almenys el 51% del temps d’emissió anual de la seva programació –s’apunta en aquest projecte–. Com a mínim el 50% de la quota prevista en l’apartat anterior [el 51% esmentat] es reservarà a obres en la llengua oficial de l’Estat o a alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes».

Pel que fa a la quota de catàleg que es fixarà com a obligada per a les plataformes digitals, com Netflix, s’estableix per llei que el 30% del seu ‘aparador’ ha d’estar dedicat a obres europees. D’aquest percentatge, «com a mínim el 50%» serà reservat per a produccions en castellà «o» en alguna de les altres llengües de l’Estat. Amb aquesta redacció es dona a les plataformes la possibilitat d’elegir entre una llengua o d’altres en comptes de determinar percentatges per a cadascuna, segons reclamaven sectors polítics i culturals catalans, per la qual cosa, al seu entendre, no es protegeix les llengües pròpies ni hi ha garanties de prou inversió.

De fet, el sector audiovisual de Catalunya va presentar al·legacions al projecte de llei per reclamar que s’establissin uns mínims d’oferta d’obres audiovisuals en les llengües cooficials d’Espanya, més enllà del castellà, i que es tingués en compte així mateix la producció independent local i es mantinguessin les competències que, fins ara, tenia el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Les responsabilitats d’aquest organisme quedaran força diluïdes una vegada entri en vigor la nova norma, que assenyala la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) com el garant principal pel que fa a seguretat i control de continguts audiovisuals de manera general.

Inversions per llei

El projecte de llei regula, així mateix, la inversió d’obra audiovisual i cine europeu per part d’aquestes empreses. Així, el departament de Calviño estableix que els prestadors del servei de comunicació audiovisual televisiu els ingressos computables del qual siguin iguals o superiors a 50 milions d’euros hauran de destinar, anualment, el 5% d’aquests ingressos al finançament d’obra audiovisual provinent de terreny europeu; a la compra de drets d’explotació d’obra europea ja acabada o a la contribució al Fons de Protecció de la Cinematografia.

De la quantitat que hauran d’entregar a aquesta causa, «un mínim del 70%» haurà d’anar dirigit a obra de productors independents «en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes» i «un mínim del 40%» a pel·lícules cinematogràfiques, un gènere en què novament es permet elegir entre la inversió en cine filmat en castellà o en una altra de les llengües oficials de l’Estat.

Notícies relacionades

Les plataformes suspenen en la seva oferta en català

El CAC amonesta TV-3 per un «desequilibri informatiu» al tractar les relacions sobre Catalunya i Espanya

Des del CAC es va proposar que aquest 5% passés a ser el 10% i que, amb aquest augment, es designés que la meitat hagués de ser utilitzat per finançar obres creades a alguna de les llengües cooficials, ja fos català, eusquera o gallec. La petició tampoc ha sigut recollida en la versió final del projecte legislatiu.

El marge que es deixa a les autonomies respecte a la protecció de les seves llengües serà competència de les obligacions per a les televisions del seu territori. «Les comunitats autònomes amb llengües oficials podran regular obligacions addicionals per als prestadors del servei públic de comunicació audiovisual televisiu d’àmbit autonòmic». En aquest cas, afegeix el text legislatiu, també serà responsabilitat autonòmica el «control i seguiment» de l’obligació de promoure obra europea.