Sánchez cancel·la la major part de la seva agenda a Nova York per l’erupció a La Palma

El viatge de Pedro Sánchez a Nova York queda reduït finalment al mínim. Volarà amb seguretat cap a la capital financera del món, a última hora de dimarts, i intervindrà davant l’Assemblea General de les Nacions Unides dimecres (i no dijous, com estava previst). «El president del Govern és on ha de ser, i és a La Palma. La prioritat és donar suport a tots els espanyols evacuats» per l’erupció volcànica a Cumbre Vieja, defensen fonts diplomàtiques. La Moncloa ha intentat salvar en la mesura possible la intensa agenda que tenia programada per a aquesta setmana, però al final la major part ha sigut cancel·lada, amb l’«excepció» de la seva al·locució davant l’ONU. Era conscient que seria impossible concentrar «en un dia o dia i mig» el que estava planificat per a quatre jornades. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, que aquest diumenge sí que es va desplaçar fins als EUA, assumirà part dels compromisos del cap de l’Executiu, tot i que també desplegarà la seva pròpia agenda, en la qual figura una trobada important: una entrevista bilateral, i per videoconferència, amb el seu homòleg marroquí, Nasser Burita, en un altre senyal més del desglaç entre Madrid i Rabat després de la crisi migratòria a Ceuta del maig passat, que va esclatar quan ocupava el seu càrrec Arancha González Laya.

Segons van traslladar aquest 20 de setembre fonts diplomàtiques als corresponsals espanyols i als periodistes desplaçats des de Madrid, en la residència de l’ambaixador espanyol davant l’ONU, les prioritats havien canviat. «El que ho guia tot és la situació a La Palma», van insistir. «El president no escull que un volcà entri en erupció –explicaven–. Ha fet el correcte, anar a protegir els espanyols que viuen a l’illa, ser sobre el terreny, prendre les decisions amb urgència i quan pugui reprendrà la seva agenda als EUA. S’intentarà recol·locar el que es pugui, però no es podrà recuperar sencera», ja que hi ha interlocutors amb qui tenia previst veure’s que ja no hi seran o que s’hagin d’atendre altres compromisos.

Una entrevista que la Moncloa perseguia ressituar és la bilateral amb el primer ministre britànic, Boris Johnson. Però queden en l’aire les cites amb els presidents de l’Equador i Bolívia, Guillermo Lasso i Luis Arce. Serà més difícil rescatar el despatx amb l’emir de Qatar, Tamim bin Hamad al Zani, tot i que Exteriors recorda que ja el ministre Albares es va reunir amb ell fa una setmana, en un viatge que va estendre al Pakistan, i ja llavors va abordar amb els dos països la crisi a l’Afganistan i l’evacuació de més col·laboradors occidentals, des de la «discreció».

De moment, Sánchez ha perdut la seva participació en el col·loqui ‘The Climate Moment’, amb el secretari general de l’ONU, António Guterres, i el ‘premier’ britànic, i també el fòrum que Bloomberg havia dedicat de manera monogràfica a Espanya. Una cita important per al Govern ja que un altre dels objectius de la visita del president era continuar amb la recerca d’inversors, ara que ja està en marxa el pla de recuperació. Meta que enllaçava amb el viatge de fa dos mesos a aquest mateix país.

Sánchez volarà cap a Nova York a última hora de dimarts. La Moncloa va confirmar que abans, aquest 21 de setembre, assistirà a la una del migdia (hora peninsular) a La Palma, amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a la reunió del comitè director del Pla Especial de Protecció Civil i Atenció d’Emergències per Risc Volcànic (Pevolca). Ni tan sols presidirà ell el Consell de Ministres, i ho farà al seu lloc la vicepresidenta primera, Nadia Calviño. Serà després, a la nit, quan es dirigeixi cap als EUA. Prioritzarà el seu discurs davant l’Assemblea General de l’ONU, que s’avança un dia, al dimecres 22. Des del seu equip van comunicar que en les pròximes hores es donarien «detalls» del que queda salvat de la seva agenda.

El PG, @sanchezcastejon, ha visitado esta tarde el puesto de mando avanzado desde el que se coordina el dispositivo activado ante la erupción volcánica en La Palma. Además, ha recorrido algunas de las zonas más afectadas para interesarse por la situación de la población. pic.twitter.com/TXN7cdsOrw

— La Moncloa (@desdelamoncloa) 20 de septiembre de 2021

«Impacte» menor

Així, Sánchez no podrà assistir a l’obertura del 76è període de sessions de l’Assemblea General i als discursos de Guterres i del president nord-americà, Joe Biden. Tampoc podrà mantenir l’entrevista amb la periodista Christiane Amanpour a la CNN, ni serà a l’esdeveniment convocat pel cap del Consell Europeu, Charles Michel, sobre dones en conflicte. El canvi de dia del discurs davant l’ONU també descol·loca els actes programats per a les dues últimes jornades.

Com insistien fonts diplomàtiques, «la prioritat del president és La Palma, que quedi molt clar». I l’«impacte» de la seva absència s’espera menor, perquè s’entén, esgrimien, que hagi d’atendre una urgència com aquesta a Espanya.

He transmitido al Secretario General de la ONU @antonioguterres que puede contar con España para la solución de los problemas globales y en crisis como la de #Afganistán en el transcurso de la reunión, a la que inicialmente iba a asistir el PG @sanchezcastejon pic.twitter.com/qNY6Nj5Uhc

— José Manuel Albares (@jmalbares) 20 de septiembre de 2021

D’entrada, Albares va assumir l’entrevista amb Guterres prevista per a aquest dilluns. Amb o sense Sánchez, els «eixos de la presència» del Govern a Nova York «no varien», remarquen fonts diplomàtiques. Per començar, la voluntat d’Espanya de ser un actor «global», amb una «visió» i una «veu» global, més ara que s’ha superat el pitjor de la pandèmia i és un país que és al capdavant en el procés de vacunació (amb una cobertura ja per sobre del 75%). El segon pilar és la lluita contra el canvi climàtic i el tercer, la resposta multilateral als assumptes que concerneixen tothom. L’«agenda comuna», com l’anomena Guterres. L’última línia que explotarà l’Executiu és la diplomàcia econòmica, presentar Espanya com a «destinació d’inversions», sobretot quan es preveu que el 2022 sigui un país que creixi per sobre del 6%.

A l’agenda de reunions bilaterals que mantindrà Albares en destaquen dues, totes dues dimecres 22. Una primera, amb Nasser Burita, el seu homòleg marroquí, i la segona, amb el cap de la diplomàcia d’Algèria, Ramtane Lamamra, presencial. Va ser Exteriors qui va reclamar aquesta cita amb Burita, que finalment va ser concedida, tot i que per videoconferència. Fonts diplomàtiques ressalten que és un altre pas en el camí de distensió amb el regne alauita, al camí d’aquesta construcció d’una relació «sòlida» i estable que persegueix Espanya. La trobada segueix el control de la immigració irregular per part de Rabat o l’important discurs del monarca, Mohamed VI, el 20 d’agost passat, quan va proclamar la seva voluntat d’obrir una etapa «inèdita» en la relació amb Madrid, basada en «la confiança, la transparència, la consideració mútua i el respecte als compromisos». Al·locució que va ser agraïda per Sánchez l’endemà des de la base militar de Torrejón, al costat dels presidents del Consell i de la Comissió Europea, Charles Michel i Ursula von der Leyen.

Lo prioritario en La Palma es garantizar la seguridad. Es clave extremar la precaución en el perímetro de la erupción y consultar la información en fuentes oficiales. Toda España está con esta isla. Las instituciones estamos trabajando unidas para dar la mejor respuesta posible. pic.twitter.com/dTY94oaR5L

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 20 de septiembre de 2021

«Temps llargs i discreció»

La següent estació en el desglaç, per al tancament definitiu de la crisi, hauria de ser la tornada de l’ambaixadora del Marroc a Espanya, Karima Benyaich –encara sense data–, el viatge d’Albares a Rabat i la reubicació al calendari de la Reunió d’Alt Nivell (RAN) que es va cancel·lar el desembre del 2020. Des d’Exteriors van recordar que el país veí encara està immers en la formació de govern, i que el ministre està «molt interessat» en aquest primer desplaçament al Marroc, «però més encara ho està pel segon, tercer o quart». «Pots anar corrent a fer-te la foto, però més important encara és construir una relació sòlida», van indicar, apuntant que més rellevant que aquest vol a Rabat va ser el discurs de Mohamed VI el mes passat, ja que situa la interlocució amb Madrid en un pla més elevat, de socis indispensables i pròxims. Això sí, «la diplomàcia requereix temps llargs i discreció», van advertir.

La reunió d’Albares amb els seus homòlegs marroquí i algerià coincideix amb la ruptura de relacions dels dos països. Són, per a Espanya, dos «amics i veïns», i el Govern treballarà per al seu «acostament», perquè estiguin «en la millor sintonia possible». Espanya, a més, és molt dependent del gas algerià, i el moment ara és crucial, amb els preus de l’energia en escalada imparable al mercat a l’engròs.

Albares també es veurà amb el responsable d’Exteriors de l’Iran, Hossein Amir-Abdollahian; amb el de l’Índia, Subrahmanyam Jaishankar; el de Turquia, Mevlüt Çavusoglu –l’objectiu de totes aquestes trobades és entrevistar-se amb tots els actors regionals de la crisi de l’Afganistan, per «no deixar ningú enrere» i trobar una sortida que no agreugi el conflicte–, i el de Veneçuela, Félix Plasencia. Respecte al país caribeny, el Govern reivindica que «Espanya ha d’estar» amb tots aquells que formen part del diàleg de Mèxic, entre el règim de Nicolás Maduro i l’oposició, i per això mateix el ministre ja es va reunir amb Leopoldo López i Henrique Capriles. És a dir, que ha de parlar amb totes les parts implicades en la recerca d’una solució.

No estava prevista en cap cas l’entrevista de Sánchez amb Biden, ni tampoc un despatx d’Albares amb el secretari d’Estat dels EUA, Anthony Blinken. Fonts diplomàtiques van ressaltar que el marc d’aquesta setmana ministerial de l’ONU és diferent: és d’un escenari multilateral, no bilateral. I és Nova York, i no Washington. El focus està posat en les «crisis mundials, els fenòmens globals i la participació en les Nacions Unides», no en el diàleg amb els EUA. Des d’Exteriors defensaven que la relació d’Albares amb Blinken és molt fluida, que han parlat en nombroses ocasions i que de fet Washington defineix Espanya com un dels seus aliats més estrets («one of the closest allies»), perquè aprecia la seva solvència logística i la percep com un soci «fiable», com s’ha provat amb l’evacuació de l’Afganistan i l’ús de les bases de Rota i Morón. Ja es va produir la trucada dels dos presidents el 21 d’agost passat, i la seva trobada bilateral a la capital nord-americana es produirà al seu degut temps, insistien: «Tot arribarà».

.@jmalbares ha asistido hoy en Nueva York al homenaje en memoria del 20.° aniversario del 11-S, organizado por @UN_OCT y @Sept11Memorial

Ha intervenido en nombre del Grupo de Amigos de las Víctimas del Terrorismo, formado por más de 30 países y que España copreside #NeverForget pic.twitter.com/r1BhB9FNrA

— Exteriores (@MAECgob) 20 de septiembre de 2021

En plena crisi per l’aliança Aukus

Madrid prefereix posar-se de perfil respecte a la crisi entre Biden i la Unió Europea a compte de l’acord militar entre Washington, Londres i Canberra, per la qual cosa Austràlia renuncia al seu compromís de comprar submarins francesos. El president gal, Emmanuel Macron, va cridar a consultes els seus ambaixadors a les dues capitals i va exigir explicacions al mandatari nord-americà per un xoc que considera «greu». El Govern no «jutjarà decisions internes dels EUA». La seva línia de treball serà abordar aquesta crisi al si del Consell d’Afers Exteriors de la Unió Europea –aquest dilluns es reuneix informalment a Nova York– i al si de l’OTAN, i evitar les declaracions públiques mentrestant. Només quan hi hagi una posició consensuada, Madrid parlarà.

En l’Executiu recorden que hi ha una conversa pendent entre Biden i Macron, que tots dos països han de donar explicacions, igual que ho farà Austràlia, i no qualificarà de «decebedor» el rol de Washington. Ni entrarà en consideracions «sentimentals». Ni dirà si està o no molest amb Biden. «Quan hi ha una crisi entre aliats, la veiem amb preocupació, però sempre treballarem per acostar posicions. França és un amic, veí i soci insubstituïble en la construcció europea. Els EUA són un soci indispensable de la UE en la relació transatlàntica i en l’OTAN. Treballarem perquè París i Washington superin la seva crisi, però veurem què diu cadascú», van apuntar.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Espanya sí que defensa el «reforçament» del projecte europeu –considera clau apuntalar l’autonomia estratègica de la UE, perquè no depengui de tercers, com va passar en plena pandèmia amb el proveïment de productes sanitaris– i que s’abordi el replantejament i el futur de l’Aliança Atlàntica en la cimera de l’OTAN que se celebrarà a Madrid el 2022. El cert és que l’anunci del partenariat Aukus (acrònim d’Austràlia, Regne Unit [UK] i EUA [US]), l’aliança estratègica a la zona indopacífica per frenar l’expansió de la Xina, ha obert una excepcional crisi, que París defensa com «una punyalada per l’esquena», sense aparences d’arranjament imminent.

El Govern també refusa comentar el viatge de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, la setmana vinent als EUA. I sobre la possibilitat que l’Aràbia Saudita arrabassi la seu de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) a Espanya, fonts diplomàtiques incideixen que «no hi ha risc que s’hagi de traslladar» des de Madrid a Riad. «No hi ha cap queixa o cap objecció, cap demanda no complerta. No seria un desafiament a Espanya, seria a l’ONU, al sistema multilateral. És molt greu i gens assenyat» i Espanya és «una potència turística mundial». A més, ja està en marxa el condicionament de la nova seu de l’OMT, al Palau de Congressos de la capital.