Podem s’obre a noves aliances com vol Yolanda Díaz si es referma amb IU i els comuns

Mig any després que Pablo Iglesias assenyalés Díaz com la pròxima candidata, la ministra de Treball encara no ha acceptat l’encàrrec. La seva decisió final, tampoc s’espera aviat. No obstant, va deixant caure pistes sobre com vol que sigui la formació que ella encapçali. El seu objectiu, que fa diverses setmanes que explica, és «aixecar un projecte de país per a la pròxima dècada» des de «molts espais diferents». De moment, sembla que té la vista posada en Compromís. En els últims mesos ha estret relacions amb Mónica Oltra, una de les principals figures de la coalició valenciana.

No obstant, Díaz no té cap poder orgànic –Podem està en mans d’Ione Belarra  i IU d’Alberto Garzón–, per la qual cosa ha de comptar amb el seu recolzament. Fonts de la cúpula de Podem asseguren que mai han estat tancats a parlar de noves aliances de cara a les pròximes eleccions. Però que, fins aleshores, cal prioritzar la relació amb IU, En Comú Podem i Aliança Verda –el partit ecologista creat recentment per Juantxo López Uralde–. La intenció, expliquen, és consolidar l’espai d’Unides Podem abans d’estudiar nous pactes que puguin generar «contradiccions» internes.

Unió en tots els àmbits

De cara a les eleccions del 2023 –locals, autonòmiques i generals–, Podem vol treballar sobretot en la seva relació amb IU, una tasca que recaurà sobre la secretària d’Organització, Lilith Verstrynge. Les dues forces van de bracet des del maig del 2016, quan Iglesias i Garzón brindaven per la unió dels seus partits, en el conegut com a ‘pacto de los botellines’. Amb els seus alts i baixos, l’aliança ha funcionat bé en l’àmbit estatal. En canvi, l’experiència no ha sigut la mateixa a la resta d’àmbits. A les eleccions autonòmiques del 2019, les dues formacions van competir en set comunitats.

La direcció morada vol evitar que això torni a passar. Les mateixes fonts expliquen que en els últims anys la coordinació entre Podem i IU ha sigut «més per dalt», entre les direccions nacionals, i que ara toca estendre aquesta idea a tots els estrats. Consideren que «el primer» ha de ser que, «de manera solida», aquesta aliança «funcioni bé». No obstant, recalquen que això no suposa «ni la fusió ni l’esborrament» d’Esquerra Unida a Podem ni viceversa.

Apuntalar les bases

Un altre dels assumptes pendents dels morats abans de temptejar acords futurs és apuntalar l’estructura territorial. El vertiginós creixement del partit –en tot just cinc anys van arribar al Govern central– va impedir que el projecte arrelés a moltes autonomies. Una prova d’això és que des de les eleccions autonòmiques del 2019, Podem i les seves diferents marques, han perdut més de 90 diputats. Fonts de la direcció del partit admeten que la implicació dels dirigents nacionals als territoris ha sigut «poca» o «en clau electoral».

Notícies relacionades

Díaz potenciarà la relació amb els territoris per reforçar Unides Podem

Els reptes de Belarra com a futura secretària general de Podem

Per posar-hi remei, Verstrynge, ha fet diversos viatges per la geografia espanyola per prendre el pols a les bases. Des de la cúpula de Podem defensen que l’estructura s’està «consolidant», tot i que la pandèmia ha alentit els plans que va posar en marxa Alberto Rodríguez, antecessor de Verstrynge al càrrec. La intenció, afirmen, és ser «més temps» als territoris, escoltant les demandes dels càrrecs autonòmics i donant-los visibilitat. El principal problema, confessen, són les zones rurals. Extremadura, Castella i Lleó, Galícia i Castella-la Manxa –en aquestes dues últimes no van obtenir diputats en les últimes eleccions– són llocs complexos per als morats, que tenen l’electorat principal a les grans ciutats.

Més enllà de les reunions d’organització amb càrrecs intermedis i de sortir fora de Madrid, la direcció de Podem té al cap algun acte que permeti reunir tots els líders autonòmics amb l’objectiu de «crear identitat» i iniciar una nova tradició respecte a la relació amb els territoris.