La CUP exigirà a Aragonès un «pacte polític» per recolzar els pressupostos

Desbrossar els comptes és un encàrrec que recau en el conseller d’Economia, Jaume Giró, però esperen que Esquerra custodiï l’acord i acabi amb la «deriva continuista» que ha pres. Des de la CUP defensen que no entraran a debatre sobre el detall de les partides, perquè donen per fet que el Govern inclourà aquelles que siguin necessàries per portar a terme el que es va acordar si volen el seu ‘sí’. «L’aprovació dels pressupostos no només va lligada a aquests punts, sinó a qüestions com l’aeroport, l’elèctrica pública o la definició d’un full de ruta cap a un nou referèndum. No és només una simple qüestió de gestió, és, sobretot, una qüestió de model», defensen els cupaires. Busquen, així, un «pacte polític», i hi ha precedent: el 2017 van aprovar els comptes a l’expresident Carles Puigdemont a canvi d’impulsar el referèndum.

L’estira-i-arronsa perdurarà, malgrat que els tempos estan marcats. El 10 d’octubre, a tot tardar, el Govern ha de remetre al Parlament el projecte pressupostari. Però, malgrat que el calendari pressiona, la CUP se sent lliure per negociar amb cautela, sense cedir a la pressió a què van ser sotmesos per l’independentisme en altres episodis del procés. «El ‘pressing CUP’ ja no ens afecta. Tot queda en mans de la nostra militància», reblen veus internes. I és que les bases seran les que decideixin com es desencalla la negociació, ja que sotmetran a debat la proposta quan estigui consolidada per part dels negociadors cupaires, amb Eulàlia Reguant al capdavant.

El balanç del compliment de l’acord és que s’ha diluït el cos d’advocats dels Mossos en el gabinet jurídic central, s’ha aprovat la creació d’una comissió d’estudi sobre el model policial per revisar l’ús del foam, s’ha tramitat la llei d’interins, s’ha impulsat un pla pilot per a la renda bàsica universal i s’ha creat la Conselleria d’Acció Climàtica. Per la CUP, molt lluny del que s’esperava, perquè va ser un «acord de mínims», que «no arriba al mínim exigible».

Focus de tensió

El desenllaç del conflicte entre el Govern i la Generalitat per la inversió per a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat pot aparentar un apaivagament de les tensions, però els anticapitalistes remarquen que si s’ha cancel·lat el pla no ha sigut per una plantada del Govern, sinó per una «retirada» de la Moncloa. La candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 i la injecció econòmica al Circuit de Catalunya se sumen a la llista de greuges per a la CUP, perquè segons el seu parer insisteixen en un «model de país contrari al gir a l’esquerra que va prometre el president» en la seva investidura. 

El pla de Govern, a més, no recull alguns dels acords amb ERC, com la retirada dels concerts educatius o la moratòria de les renovables. Però, més enllà d’això, hi ha altres focus de tensió: el previsible augment dels desnonaments aquesta tardor, la negociació dels Pressupostos de l’Estat –la CUP no hi donarà suport si el Govern no promet amnistia i referèndum, però pot tensar la relació amb ERC i Junts–, i la falta de full de ruta independentista.

Sense embat, ni pacte

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

El Pacte Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació segueix sense començar els seus treballs, malgrat que la voluntat de la CUP era que fos un espai de preparació abans de reprendre la taula de diàleg entre governs. De fet, la CUP es va manifestar contra el fòrum, malgrat que van pactar amb ERC donar un marge de dos anys d’aire a les trobades. Van elevar el to i qüestionen cada vegada més que els republicans confiïn en aquest escenari per aconseguir un referèndum pactat. 

Malgrat que no donen credibilitat a les cites per al desglaç, validen que ERC vulgui intentar aquesta via, no sense crítiques per no preparar ja un pla b en forma de referèndum, l’anomenat «embat democràtic». Opinen que sense conflicte als carrers no hi ha incentius perquè el Govern cedeixi a les peticions independentistes, és a dir, desestabilitzar l’«estabilització» de la «normalitat institucional». «La governabilitat depèn del Govern, no de nosaltres», conclouen fonts del partit.