Brussel·les guarda silenci davant la detenció de Puigdemont

  • La Comissió Europea es limita a dir que és un tema judicial i que respecten la independència de la justícia

  • El Parlament Europeu descarta reaccionar de moment a l’arrest de l’eurodiputat de JxCat a Sardenya

Brussel·les guarda silenci davant la detenció de Puigdemont

Olivier Hoslet (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

La nova sol·licitud de mesures cautelaríssimes davant el Tribunal General de la Unió Europea, anunciada per l’equip d’advocats de l’expresident i eurodiputat Carles Puigdemont amb l’objectiu de recuperar la immunitat parlamentària, obligarà el Parlament Europeu a intervenir en la causa. De moment, no obstant, i malgrat la condició d’eurodiputat del polític català, l’Eurocambra guarda silenci sobre la seva detenció. Un silenci únicament trencat pels eurodiputats que s’han pronunciat a títol personal sobre un arrest que ha sorprès tothom. Tampoc ha intervingut en l’assumpte la Comissió Europea, que ha conegut la notícia pels mitjans de comunicació. «Només puc dir que és un tema per a les autoritats judicials i respectem la seva independència», s’ha limitat a assenyalar el portaveu de Justícia, Christian Wiegand.

Oficialment, el Parlament Europeu, la institució en la qual el líder de JxCat té despatx, calla. Fonts de la institució insisteixen que abans que hi hagi un pronunciament de la Cambra és necessari veure com evoluciona la situació. Primer a Sardenya però, sobretot, a Luxemburg, on Puigdemont té previst presentar en les pròximes hores un recurs per recuperar de forma cautelar la immunitat que va perdre el 9 de març passat. Tot i que va recórrer aquella decisió i la va recuperar provisionalment, el Tribunal General va rebutjar mantenir-la el 30 de juliol passat al·legant que no hi havia risc de detenció immediata ni possibilitats d’extradició perquè l’euroordre estava en suspens, segons havien assegurat les autoritats espanyoles, tot i que el Tribunal Suprem afirma que està activa i es pot executar.

Gir de 180 graus

Dos mesos després la situació ha tornat a fer un gir de 180 graus i la situació judicial del dirigent català torna a primera línia. «Si s’activa la petició de mesures provisionals òbviament obligarà el Parlament Europeu a intervenir en la causa però, a part d’això, no es veu res en què el Parlament hagi d’intervenir», afirmen fonts de l’eurocambra que de moment aposten per esperar. «És molt lògic que hi hagi crides i segurament n’hi haurà, però el Parlament Europeu de moment no pot actuar perquè no sap quin és la situació sobre la qual ha d’actuar o ni tan sols si ha d’actuar o té possibilitat de fer-ho», afegeixen.

Notícies relacionades

La mateixa prudència de la qual ha fet gala l’equip del president David Sassoli, eludint tot comentari sobre el cas Puigdemont, manté la presidenta dels Socialistes i Demòcrates, Iratxe García, i fins i tot els representants de Ciutadans. «Demano prudència i no incórrer en els mateixos errors que l’independentisme quan celebra decisions o successos que poden canviar amb rapidesa per la seva sensibilitat jurídica. Res és ni serà definitiu fins que el TJUE dicti sentència», ha recordat el president de la comissió d’assumptes jurídics, Adrián Vázquez, sobre la qüestió prejudicial remesa fa uns mesos pel president del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per determinar les raons per les quals es pot emetre i, sobretot, rebutjar una ordre de detenció i entrega europea (OED).

Les reaccions polítiques en tot cas ja han començat, el mateix que les interpretacions de la interlocutòria dictada el 30 de juliol passat. «Carles Puigdemont no té immunitat malgrat el que digui el seu advocat» i «la justícia italiana podria procedir a la seva entrada a la presó», afirma l’eurodiputat del PP, Javier Zarzalejos. «És un abús flagrant del dret de la Unió Europea per perseguir Carles Puigdemont, el nostre col·lega parlamentari. Es riu de l’estat de dret a Europa», ha denunciat l’eurodiputada irlandesa Clare Daly. «Ha de ser alliberat immediatament per les autoritats italianes», ha reclamat el copresident de l’Esquerra Unitària Europea, Martin Schirdewan.