Així va maniobrar l’entorn de Puigdemont la nit de la seva detenció a Sardenya

El primer que va fer l’operatiu de l’expresident va ser confirmar o descartar la hipòtesi que hi havia policies espanyols implicats. Va descartar de seguida aquesta possibilitat perquè significava que la detenció respongués a un pacte entre estats, cosa que era un risc: calia estar confabulat amb el jutge de Sàsser, una cosa improbable en un Estat de dret com Itàlia. A això s’hi ha d’afegir la crisi diplomàtica que podia generar amb Espanya, quan a Catalunya, sense anar més lluny, la comunitat estrangera més nombrosa és la italiana.

No era al guió de Pedro Sánchez

Descartar el pacte entre estats per part de Puigdemont és descartar la implicació de Pedro Sánchez. «Per a Sánchez era un embolic, això no era al seu guió», admeten fonts de l’entorn de l’expresident. Per tant, i això és rellevant, les acusacions de Junts per Catalunya –en bloc– contra el Govern central i contra la taula de diàleg van ser més aviat una operació per treure’n profit polític. Només feia falta escoltar la presidenta del Parlament, Laura Borràs; el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, i el número dos de Junts, Jordi Sànchez, en les seves declaracions davant els mitjans de comunicació a primera hora del matí de divendres, carregant contra el Govern central i la seva «doble moral».

¿Suspendre la taula de diàleg?

Tan sols una setmana després de la crisi interna al Govern pels membres de la taula de diàleg, els consellers de Junts es van reunir abans de la cita de tot el Govern. Sobre la taula van posar la suspensió de la taula de diàleg fins que no es resolgués el cas Puigdemont, segons fonts dels consellers de Junts. Finalment, Aragonès va aturar el conat de nou cisma i es va acordar que el president parlaria que el que havia passat «no ajuda» a la taula de diàleg. «Es va incloure el concepte ‘és per això que exigim la retirada de les ordres de detenció...’ per vincular indirectament el futur del diàleg al cas de l’expresident», informa una font de Junts. Aragonès va aconseguir, doncs, una imatge de cohesió i posteriorment va viatjar a Sardenya al costat del vicepresident, Jordi Puigneró, de Junts, en un bon clima entre tots dos.

Hores sense dormir

Mentrestant, l’equip de Puigdemont va estar tota una nit sense dormir. Els destinataris de les trucades de telèfon i contactes amb les autoritats italianes se sabran en un futur, però són múltiples. D’entrada, «vam intentar que el deixessin en llibertat, que s’adonessin que l’euroordre estava suspesa. Però la policia italiana va respondre que no disposava de recursos jurídics per decidir. Per això va evacuar consultes amb la policia espanyola.

«No puc parlar, són moltes hores de feina, la clau és que dijous a la nit no vam dormir, estem parlant de l’Estat italià, amb jutges independents, la fiscalia és seriosa, no controlada pel Govern, hi ha hagut molta feina perquè el fiscal no ha comprat cap argument d’Espanya i ha comprat tots els nostres», expliquen aquestes fonts.

Notícies relacionades

Marlaska: són els tribunals europeus els que han de «dialogar» i «resoldre»

Un xoc i moltes espines

La batalla de l’expresident va ser convèncer les autoritats italianes del que va dictar el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) el 30 de juliol, on no veia risc de detenció immediata. «Érem conscients que aquesta resolució podia generar confusió», admeten. I afegeixen: «La policia espanyola va passar de l’advocat de l’Estat i es van cenyir al criteri de Llarena».

Puigdemont, el gran beneficiat

«Si la idea era molestar Sánchez, ens fan un favor a nosaltres, ha sigut un bumerang, cada vegada que Llarena fica la pota, ens reforça». I reforça l’aposta d’Aragonès per l’amnistia, insisteixen a ERC, informa Xabi Barrena.