Llop: «El model judicial està esgotat, no pot assumir la gran litigiositat que tenim»

–La detenció de Carles Puigdemont, ¿li complica les coses al Govern amb Catalunya?

–El Govern d’Espanya sap des del principi que les seves posicions i les del Govern català són divergents, distants, però l’única possibilitat és continuar dialogant perquè l’objectiu és recuperar la concòrdia, els acords i que Catalunya sigui una terra de progrés. La via és el diàleg. S’ha de continuar insistint. Sabíem que no seria una cosa d’un dia per l’altre, necessita el seu temps i el seu procés. Catalunya no pot perdre aquesta oportunitat d’un Govern dialogant i que entén i aprecia la diversitat territorial.

–Després de l’arrest, Aragonès ha reiterat la seva petició d’amnistia. ¿Cap en l’ordenament?

–Evidentment, som un Estat de dret, on s’apliquen les lleis per igual a tots els ciutadans i les ciutadanes, que tenen obligació de sotmetre’s als jutjats i tribunals.

–Fa uns mesos es parlava de redefinir els delictes de rebel·lió i sedició. ¿Com va això?

–En el pla anual normatiu del 2021 es va retirar la reforma de Codi Penal, que no només incloïa els delictes de rebel·lió i sedició, sinó molts altres tipus delictius. S’ha retirat no perquè no s’hi estigui treballant internament al Ministeri de Justícia, sinó perquè era inviable la reforma d’un Codi Penal, que és una llei orgànica que requereix consensos molt importants amb forces polítiques que tenen posicions molt diferents. El president del Govern ja va indicar que ara no es donaven els consensos necessaris. D’altra banda, no hem de barrejar la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició amb el que passa a Catalunya. Aquests delictes no responen a la realitat actual, tenen unes penes que, amb relació a altres països de l’entorn europeu, poden resultar desproporcionades. S’han de separar aquests debats, perquè en algun moment aquests delictes s’han d’explorar. I que la reforma no sigui en el pla normatiu d’aquest any, no vol dir que no es pugui recuperar en cap altre moment.

–¿Què pretén el pla Justícia 2030 que va presentar a Avilés?

–És un pla centrat en la Justícia com un servei públic universal i que té uns eixos que a més estan en línia amb els fons europeus Next Generation, que són la transició digital, la transició ecològica, la cohesió social i territorial i la igualtat. Està dotat amb uns fons 470 milions d’euros, amb la finalitat que, a través de tres lleis, les lleis d’eficiència –digital, processal i organitzativa–, s’aconsegueixi evolucionar tot el sistema de justícia i acompanyar-lo cap a la modernitat, cap a la digitalització.

–¿Què suposarà per al ciutadà?

–La llei d’eficiència digital suposarà un canvi de paradigma en la celebració de judicis, la celebració de vistes, la recollida de proves i evidències. Es potenciaran els judicis telemàtics, que ja s’estan fent amb la pandèmia. El model de justícia actual està esgotat, no respon a les necessitats de la ciutadania perquè és incapaç d’assumir la gran litigiositat que tenim a Espanya. A més, s’estan perdent recursos que no s’estan optimitzant perquè els procediments són molt poc flexibles.

–¿I a nivell organitzatiu?

–El que farà serà reunir els 3.000 jutjats de primera instància en 431 tribunals d’instància. Amb les oficines judicials, que estaven contemplades en la llei, però no desenvolupades, canviarà l’organització perquè sigui molt més eficient, s’optimitzin els recursos i canviï aquesta imatge del jutjat atomitzat. Ara hi haurà un ‘pull’ de funcionaris, amb un ‘pull’ de jutges que resoldran. I una cosa fonamental per a la cohesió territorial seran les oficines de justícia municipals, que estaran implantades als llocs més petits, però que seran una porta accessible, digital, que acompanyarà aquelles persones que no sàpiguen com accedir digitalment a la realització de determinats tràmits. I també estaran obertes a l’administració local.

–Els jutjats de pau desapareixen.

–Deixen d’existir, substituïts per les oficines municipals. S’ha de fer un reconeixement als jutges de pau, que han acostat la justícia a la ciutadania, però aquest model està esgotat, s’ha d’evolucionar. La pandèmia ens ha demostrat que hem d’anar a un model de justícia més eficient, també professionalitzat.

–¿Ja han llançat la tovallola en la renovació del Consell General del Poder Judicial?

–Jo mai llanço la tovallola, en res, mai perdo l’esperança. No contemplo cap altre escenari que sigui complir amb la Constitució i renovar l’òrgan de govern dels jutges. Al desembre seran tres anys amb el Consell General del Poder Judicial en funcions, amb les competències del Consell a més limitades, sense que pugui fer nomenaments. Hi ha vacants en el Tribunal Suprem, en presidències d’òrgans judicials, i no es poden cobrir. Això genera disfuncions molt importants. ¿I què passa amb els candidats a vocal? Els jutges han proposat 50 companys perquè, d’ells, el Congrés i el Senat en designin dotze com a vocals. Una majoria molt qualificada del consell ja procedeix de la judicatura i ha sigut proposada pels i les jutges. El Comissari de Justícia, Didier Reinders, ha manifestat que s’ha de renovar ja, i que després es pot parlar d’una reforma del model. Aquest bloqueig no es pot suportar. El PP ha de complir la Constitució. Quan han governat, sempre l’han renovat, però quan han perdut les eleccions, l’han retardat. Dos anys en la V Legislatura, un any en la VIII i tres anys en aquestes últimes legislatures. Són sis anys de privació d’un consell que és dels ciutadans, no dels jutges...

–¿És un sol nom el que els separa d’un acord?

–El Govern ha de ser molt respectuós i no pot entrar en l’elecció dels noms dels vocals. Això és un paper del legislatiu. El Govern pot instar, pot impulsar, evidenciar que és necessari complir la Constitució, pot obrir vies de diàleg. Jo m’he reunit amb els grups parlamentaris, amb el Comissari Reinders, amb la vicepresidenta Vera Jourova. El Consell és el més independent d’Europa en vista de la ingerència del Govern, i el que té més competències.

–El model que proposa el PP, ¿seria una regressió?

–És que sincerament no sé quin model proposa el PP. Li demano al PP que compleixi la Constitució. El model que tenim l’ha avalat el Constitucional.

–Ara que cita el Constitucional, els ha donat una bona reprimenda amb l’estat d’alarma...

–La sentència va ser discutida. Van ser cinc, contra sis, els integrants del Constitucional els que van considerar que l’estat d’alarma era perfectament vàlid i responia a les necessitats d’aquell moment. El Govern va actuar com s’havia d’actuar, salvant la vida de les persones en un moment en què calia estar a l’altura de les circumstàncies. Estar a l’altura de les circumstàncies significa entendre la complexitat de la situació. El Constitucional ara té una vacant per la renúncia del magistrat Valdés i el vot de qualitat del president no podia operar. Precisament, el president va ser un dels cinc membres que va entendre que l’estat d’alarma era correcte. El xocant és que qui hi recorre és un partit polític, Vox, que va recolzar el mateix decret. Hi ha una contradicció.

–Com a expresidenta del Senat, ¿creu que s’hauria de convertir en una cambra territorial? ¿Això evitaria problemes com el plantejat amb els catalans?

–Més que evitar problemes, el Senat té un valor imprescindible per destensar tensions territorials. Els qui estan participant en l’elaboració de les lleis, com la d’educació, la d’eutanàsia, la de canvi climàtic, la de protecció dels menors..., són els senadors elegits directament, però també els que han sigut designats pels parlaments autonòmics. D’aquesta forma estan contribuint a l’elaboració de la llei nacional. És imprescindible en un Estat compost com el nostre. Com a presidenta del Senat, vaig oferir la Cambra perquè el debat territorial tingués lloc. Al Senat es poden portar taules bilaterals, i és el lloc per a aquesta trobada territorial. És una cambra neutral no representa cap força política, sinó a totes.

–En vista que els crims masclistes se segueixen produint, ¿es necessiten més reformes?

–En l’àmbit de la violència de gènere tenim eines i instruments legals i institucionals molt potents. Espanya ha sigut referent per a molts països que s’han inspirat en la nostra legislació. El que ha fet la llei és que aflori molta de la violència que abans estava oculta. Però hi ha un instrument que vull posar en relleu, que és el Pacte Institucional contra la Violència de Gènere. Les forces que el van subscriure van estar d’acord en fer més de 600 mesures per ampliar el concepte de violència de gènere a totes les formes de violència. El que no pot ser és que, en vista de més de 1.100 dones assassinades, hi hagi qui negui la violència de gènere. Hi ha 41 nens assassinats des del 2013 pels seus pares o les parelles de les seves mares per aquesta violència vicària, que és la més terrible, i hi ha qui encara nega la violència de gènere. S’han de combatre aquests discursos negacionistes.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

–¿I els delictes d’odi?

–Hi ha hagut un repunt, potser perquè la gent s’atreveix més a denunciar. Per això s’han de combatre els discursos de la por, i s’han de desenvolupar els instruments policials i judicials, veure quines unitats es poden crear... Aquest Govern està compromès en l’erradicació d’aquestes conductes, perquè soscaven la convivència i la democràcia. Necessitem conviure amb respecte, respectar la singularitat de cadascú.