Així actua un reclutador del terrorisme islàmic

La majoria dels radicalitzadors gihadistes detinguts a Espanya eren simples reproductors de vídeos i ‘posts’ de propaganda que Estat Islàmic i Al-Qaida dipositen en repositoris virtuals gestionats des d’Àsia i l’Àfrica. És la munició que disparen amb l’ús massiu de serveis com Telegram. Només el cap de setmana del 25 i el 26 de setembre, IsisWatch, la xarxa de vigilància antigihadista de Telegram, ha detectat i retirat de la plataforma 2.079 continguts de perfil terrorista. L’any 2020, segons el recompte de l’Observatori Internacional d’Estudis sobre Terrorisme, Telegram en va eliminar 346.281. En la lleva per mitjà de xats, més qualificada que la simple repicadissa, s’havia especialitzat un ceutí de 29 anys, autoanomenat «reporter», tres vegades interceptat per les forces de seguretat per proselitisme terrorista, l’última, a la presó de Múrcia II el 9 de setembre. Els experts consultats el consideren un cas emblemàtic. El novembre del 2017, la primera vegada que la Policia Nacional el va detenir després d’un any al seu radar, administrava només amb el seu mòbil i des del dormitori de casa seva a Ceuta a «més de 1.000 seguidors en cinc xats diferents, amb un control de xarxes socials al·lucinant», relaten fonts pròximes al cas.

2 Podar seguidors i migrar de plataforma

El reporter és gran, pocatraça i, malgrat la seva joventut, 29 anys, no ha tingut capacitat física com per allistar-se i anar-se’n a Síria o l’Iraq. En comptes d’això, animava d’altres a anar-hi. La seva figura està relacionada amb una dotzena de ceutins enviats a fronts de guerra. A voluntaris com aquest, els manuals que difon Daesh per capacitar terroristes solitaris els diuen que «hi ha moltes tasques que pot fer un mujahidí (‘soldat’, ‘guerrer’)», i els insta a convertir-se en «mujahidins de la paraula», ja que no de l’acció. Aquests manuals els expliquen com mudar de plataforma un xat sencer i els aconsellen una poda freqüent de seguidors. El reclutador ceutí no té estudis superiors ni una feina estable. Convivia amb els seus pares, grans i analfabets, en una vivenda modestíssima. Però sí que sabia utilitzar anonimitzadors a Facebook i migradors de Telegram. Migrar i podar són mesures bàsiques de precaució. La cadència sol ser de quatre a sis mesos. Segons creix el nombre de seguidors d’un xat, puja també el risc que s’hi infiltri la Policia. El ‘mindhunter’ bloquejarà de sobte una porció de seguidors, o anunciarà el tancament d’un compte i l’obertura d’un altre.

3 Passar al tracte de tu a tu

El reporter, com altres reclutadors detinguts a Algesires o la perifèria de Barcelona, tenia etapes de plena dedicació a la repicadissa de propaganda. La Policia Nacional li ha trobat missatges que va emetre Daesh a una hora determinada i va propagar el ceutí només cinc minuts després. La pluja de missatges «és una loteria», explica un expert policial, una sembra indiscriminada que germinarà només en una ínfima porció de seguidors. Però un de sol que decideixi atacar serà un èxit. I això és més probable passant del ‘post’ al xat. I encara més en la fase del contacte personal. La primera detenció del reporter per la Policia es va avançar perquè ja estava freqüentant joves musulmans en un centre de formació professional de Ceuta. En el cas més recent de la perifèria barcelonina, la desarticulació de l’anomenada ‘cèl·lula de Badalona’ el juliol del 2020, els seus integrants adoctrinaven un grup de quatre joves a qui havien ensenyat a seguir i despistar la Policia.

4 A la presó ningú es fica amb un terrorista

Per a la Policia Nacional, la investigació d’un ‘mindhunter’ no acaba amb la condemna a la presó. «Allà només comença una nova fase», diu una font de la lluita antiterrorista. Les forces de seguretat han après que els reclutadors mantenen el seu compromís entre reixes i no deixen de fer proselitisme. Continuar amb el «gihad de la paraula» a la presó els proporcionarà seguretat. «Estan descobrint que l’estatus de terrorista els dona un valor afegit davant la resta d’interns», explica Francisco J. Macero, funcionari de presons, expert en fanatisme de la central ACAIP i membre de la xarxa RAN d’alerta europea antiradicalització.

5 La llegenda de les mantes dels morts de Covid

L’argumentari gihadista explica dos tipus d’ofenses a l’acòlit: les globals i les locals. Per ratxes, una part de la propaganda que mogui el radicalizador consistirà a mostrar els efectes de bombardejos occidentals en zones de guerra. El filó local el constituiran situacions pròximes a l’audiència en ciutats europees i intentarà recollir els efectes de la crisi, la pandèmia i les injustícies o el racisme que pateixen els musulmans. També «amplificarà qualsevol comentari xenòfob que es reculli als mitjans», explica un agent de la intel·ligència antiterrorista. Valen també notícies falses artesanals que contribueixin a desconnectar dels «infidels» l’audiència que convisqui amb població no integrista. Un exemple: l’hivern passat, durant el temporal ‘Filomena’, entre els immigrants magribins necessitats d’ajuda a Madrid es va estendre un fake de Facebook segons el qual la Creu Roja donava als estrangers pobres les mantes que deixaven d’utilitzar els malalts morts de Covid.

Notícies relacionades

Els cinc caladors del gihadisme a Espanya

Els caladors del gihad, nova sèrie multimèdia a EL PERIÓDICO

6 «Lamentareu haver nascut»

Els vídeos de propaganda que els ‘mindhunters’ o reclutadors recullen als seus repositoris presenten els atemptats suïcides com victòries per a la umma, la comunitat dels creients, realitzades per homes elegits per Al·là entre milions. Segons fonts policials, el material propagandístic interceptat en mòbils i ordinadors als ‘mindhunters’ detinguts a Espanya mostra sis temes: escenes d’ensinistrament militar, franctiradors, execucions en descampats o places, preparatius de terroristes suïcides, escenes d’atemptats a Europa i, en menor mesura, sermons de xeics. El fons musical per a les imatges sol ser el càntic d’un nasib, o versicle, amb relats de triomfs i amenaces als infidels. Durant el seu avanç a l’Afganistan, els talibans difonien vídeos de combatents estrangers arribats al país per ajudar. Als combatents se’ls veu somrients, en actituds èpiques o esportives, com vivint una aventura en un parc temàtic. En tots els casos, són objecte d’hagiografia les figures de terroristes que han deixat un vídeo previ a la seva acció criminal. Els atacants de Barcelona i Cambrils d’agost del 17 en van rodar un a Alcanar amenaçant les seves futures víctimes: «Lamentareu haver nascut». En els seus preparatius se’ls veurà contents, fins i tot fent broma: «Veniu, veniu», deia rient Mohamed Hichamy, integrant de la cèl·lula de Ripoll, amb un cartutx explosiu a la mà.