Debat de política general: Aragonès exhibirà al Parlament la cohesió temporal en el Govern

El pla de Govern és un salvavides pel que diu i pel que no diu. Una manual d’urbanitat sobre com conduir-se els dos partits. Les 1.572 mesures, en tots els àmbits de govern, permeten presumir d’una vocació executiva. I, a més, per exclusió, permet civilitzar les diferències entre ERC i Junts, i deixar camp lliure a la discrepància en aquells punts que no s’inclouen en el full de ruta. El de dimarts serà, per tant, el debat del pla de Govern, i difícilment Aragonès sortirà d’aquest guió, perquè és el que li garanteix aquesta aura de cohesió. Forjada, per exemple, en imatges, la del president i el seu vicepresident, Jordi Puigneró, entrant somrients al Consell de Govern de dimarts; en declaracions temperades, com les del conseller d’Economia, Jaume Giró, dimecres, a Catalunya Ràdio, i en picades d’ullet, com que Aragonès acceptés incloure al pla de Govern un cinquè eix, que porta la marca del seu vicepresident (el de l’economia «del coneixement, digital i emprenedora») als seus quatre eixos ja tradicionals (les transformacions democràtica, verda, feminista i social).

Una altra cosa és que, segurament, Aragonès se cenyeixi, en el discurs, als seus quatre punts fetitxe. Els que ha repetit des de la campanya electoral, la investidura (la fallida i l’exitosa), i que realitzi un detallat desglossament de bona part de les 1.572 mesures del pla, emparades en aquests eixos.

Temor a Palau

¿És tot color de rosa a la banda republicana del Govern? No. Fonts situades al Palau de la Generalitat van afirmar a aquest diari que «temien que Junts, com a grup parlamentari», intentés tensar el Govern. Seria, reconeix aquesta font, una imitació del famós mem viral en què Spiderman lluita contra Spiderman. En aquest cas, Junts-partit tensant Junts-Govern. Els episodis posteriors a l’arrest de Puigdemont a Sardenya donen arguments a aquest temor: mentre els consellers de Junts van tancar files amb Aragonès i el van flanquejar en la lectura del comunicat que «condemnava» la detenció, però també reivindicava la via del diàleg, dirigents del partit es van dedicar a abominar l’estratègia d’ERC i a exigir-li que s’aixequi de la taula.

Aquí n’hi ha un exemple. Dos dies després que el pla de Govern, aprovat per tots, també pels consellers de Junts, sancionés la voluntat de l’Executiu de reformar la llei de l’audiovisual del 2005, el grup parlamentari de JxCat va entrar al registre del Parlament una proposta de nova llei de l’audiovisual. «El problema», analitza un republicà, és que «no sabem qui mana a Junts» i afegeix, per exemple, que la interlocució entre partits de vegades costa perquè Jordi Sànchez «només vol despatxar amb el president». «¿Amb quin Junts ens trobarem al debat?», es pregunta una veu d’ERC en al·lusió crítica al que ell entén que és un cor de veus asíncron.

Tic, tac

I, de fons, la bomba temporal, la taula de diàleg. ¿Quant pot durar un Govern entre un partit de centreesquerra i un altre de centredreta, és a dir, ideològicament diferents i oposats, i que governen perquè hi ha una causa major, la independència, si en aquest punt decisiu difereixen tant? «Nosaltres no farem fora Junts», va afirmar una font amb comandament a la plaça d’ERC que també va acceptar que els republicans no poden ser els únics agents independentistes a la taula de diàleg.

El pla de Govern insisteix que és una taula entre governs, una cosa que encaixa a tots, però cada un entén el que vol entendre. Uns, ERC, que afecta només consellers, i els altres, JxCat, que l’Executiu pot delegar en externs. Com Jordi Turull, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras, els que van proposar el dia de la plantada d’Aragonès. En una entrevista a EL PERIÓDICO, la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, va assegurar que la pròxima taula se celebraria quan hi hagués algun acord. Aragonès va afirmar que ara s’obria un període de negociacions, les ‘discretes’, que permeten ampliar el perfil dels negociadors. Aquesta pot ser la via per retardar l’activació de la bomba temporal.

Lideratge i fortalesa

Notícies relacionades

El que Llarena i Puigdemont es carreguen

Puigdemont defensa la via unilateral si Espanya no ofereix una alternativa

En el discurs de dimarts, segons assenyalen fonts de Palau, Aragonès reafirmarà l’aposta per la via de negociació i la defensa, de nou, del referèndum d’autodeterminació i l’amnistia. I descriurà que el seu Executiu (a diferència del de Quim Torra –això no ho dirà, però quedarà a l’aire–) ha recuperat la fortalesa institucional per liderar els canvis. Lideratge i Pere Aragonès. Els republicans saben que si aquests conceptes acaben per no grinyolar a les orelles dels electors, millor els anirà en un futur. I miren ara d’estendre la força interna que va crear als quadros mitjans i alts d’ERC la plantada davant Junts de la setmana passada.

També hi haurà capítol a part per a la llengua catalana, amb especial atenció a la llei de l’audiovisual del Govern central. Per a Aragonès la defensa del català és innegociable. Estructural. No en farà un gra massa, per tal com en aquest moment «les coses s’estan movent, amb referència que hi ha converses entre els dos executius, apunta un fontaner de Palau. I aquest dimarts serà, encara, massa aviat perquè hi hagi concrecions.