El Govern i la CUP tensen les costures dels seus pactes però sense trencar-les

En aquells Tour de França dels 90 on acampava i campionava Miguel Indurain, un ciclista polonès va saltar a la fama pel seu art a ‘fer la goma’. Zenon Jaskula tenia l’habilitat d’anar acostant-se o desenganxant-se a voluntat del cap de carrera. Quan un el veia lluny, de cop i volta, es posava a roda. El Govern d’ERC i Junts, i el seu soci preferent, la CUP, van rendir aquest dijous homenatge a Jaskula oferint una contínua unitat líquida, o una desunió amb frec, com es prefereixi. I amb el PSC i els comuns atents a tensar unes costures que no van amenaçar de saltar, per tal com en el molt essencial per a l’independentisme, el procés, van salvar els mobles.

Les votacions de les propostes de resolució derivades del debat de política general van ser un galimaties paradoxal. La més mediàtica de les propostes, la de la CUP que pretenia fixar una data per a un referèndum va ser frenada en sec pels partits secessionistes majoritaris. Si al matí tant Oriol Junqueras com Jordi Sànchez havien sortit a la palestra per evitar, via pedagogia, que es veiés en el rebuig de la iniciativa anticapitalista com un abandonament, a la tarda ERC es va abstenir i Junts hi va votar en contra.

En el sentit contrari, en la proposta dels socis de Govern en el qual s’afirma que només un referèndum pactat amb l’Estat pot substituir l’1-O, la CUP, potser contrita per haver anat massa lluny exigint una data (va arribar a assenyalar Eulàlia Reguant dimecres que aquesta data podia ser simplement una arma negociadora amb el Govern de Pedro Sánchez), i fins i tot proposant-la per al 2025, via Carles Riera, es va abstenir, però va votar a favor d’altres iniciatives sobre el procés. Els anticapitalistes van fer la ‘goma’, però res comparat amb la que van fer ERC i Junts.

L’aeroport com a símptoma

De votar en favor del reconeixement del paper de Carles Puigdemont, en la línia, els republicans, de la imatge d’unitat que Pere Aragonès va voler traslladar amb el seu viatge llampec a Sardenya, després de la detenció de l’expresident a separar-se diversos quilòmetres, gràcies al PSC i als comuns, quant a l’aeroport i la taula de negociació.

Sobre la infraestructura, els postconvergents van pactar el PSC un recolzament a l’acord del 2 d’agost entre el Ministeri de Transports i Jordi Puigneró, sense exigir el traspàs de la gestió de l’aeròdrom a la Generalitat. Cavall de batalla d’ERC ja des de l’Estatut del 2006. Això li va valer a Junts l’atac directe de la presidenta del grup d’ERC, Marta Vilalta, que va alertar del retorn de la «sociovergència» i va atacar la «deslleialtat dels socis per defugir dels acords firmats». Tot això, 48 hores després que Albert Batet (JxCat) exigís Pere Aragonès «cultura de coalició».

La proposta del PSC i Junts es va aprovar amb els vots també de Ciutadans. En canvi, la del bipartit de Govern, que si demanava el traspàs de la gestió del Prat, no. Només va comptar amb els 64 vots (33 i 31) dels partits de l’Executiu.

Sal a la ferida

Notícies relacionades

El diàleg, l’aeroport i els Jocs d’Hivern trenquen els dos grans blocs del Parlament

L’independentisme es divideix sobre la celebració d’un referèndum en aquesta legislatura

Els comuns, per la seva banda, van proposar, i van aconseguir, que el Parlament recolzés, gràcies als vots del PSC i d’ERC, a la taula de negociació «entre governs i amb delegacions» amb consellers i ministres. És a dir, va ficar el dit a la nafra, en una clara trampa perquè es visualitzés aquesta costura entre republicans i convergents ben tensa. ERC no va voler posar àrnica i la va recolzar i Junts hi va votar en contra.

I per no perdre el costum, la present Taula del Parlament s’hauria pogut ficar en problemes judicials per permetre que es votés no només sobre l’autodeterminació, sinó sobre la monarquia. Podria ser la tercera Taula encausada, després de la de Carme Forcadell i la de Roger Torrent. La proposta aprovada demana la retirada de totes les distincions honorífiques a Joan Carles I, de qui Dolors Sabater (CUP) va dir que era un «lladre i un corrupte». Cs ja va anunciar que portaria l’ordre del dia aprovat al Tribunal Constitucional. Zenon Jaskula, per molt que semblés desenganxar-se, sempre arribava a la meta enganxadet al capdavant de carrera. I moltes vegades per davant.