Daesh finança amb un ‘crowfunding’ clandestí el retorn de terroristes a Europa

ETA i l’IRA van tenir guardioles en bars; el gihad disposa de guardioles virtuals. Un flux de petites donacions, un ‘crowfunding’ convocat per Daesh en xarxes socials tancades, intenta sufragar l’extracció de combatents de les zones de guerra.

Els diners es donen a Europa i es reben a Síria i l’Iraq a través d’un circuit de confiança, la ‘hawala’, amb segles d’existència: va néixer a les rutes camelleres per evitar portar diners que poguessin robar bandolers, i ara serveix per eludir l’acció policial. La seva eina és la petita entrega: no hi ha comptes corrents, el gihad no necessita bancs, sinó persones que s’entreguen diners entre si fins a arribar al punt de destinació. «Aquest moviment difícilment deixa rastre –comenta una experta, inspectora en cap de la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional–. Són donacions petites, mai milionàries, però això no significa que no hi hagi una organització darrere».

De fet, cap font consultada dona per esgotada Awda, la principal operació policial de les recents –aquesta és de l’11 de juny del 2020– empreses contra el finançament del gihad terrorista a Espanya. Tres de les seves detencions evidencien que «hi ha una oficina de remesadors a Espanya», relata la inspectora. Altres vegades són cops geogràficament dispersos, però la Policia veu connexions entre els detinguts.

Sense rastre

Sense rastreNo és possible aventurar quants remesadors hi ha a la xarxa. Daesh no actua com antigament ho feia Al-Qaida. A la banda de Bin Laden, el 2002 la detenció d’un finançador algerià li va suposar la intervenció d’un compte a Luxemburg amb tres milions d’euros. Divuit anys després, la investigació sobre un altre gihadista –aquest, membre de Daesh– evidencia una altra manera d’actuar més discreta, i també més austera.

Procedent del front a Síria, Abdel-Majed Abdel Bary –que era raper a Londres abans d’empunyar les armes– va arribar en llanxa a Almeria. L’havia introduït des d’Algèria un paterista. La pandèmia el va atrapar en un pis de lloguer del carrer Cádiz de la capital d’Almeria. Només els seus dos ajudants, un dels quals, el seu guardaespatlles, es deixaven veure en sortides imprescindibles durant el confinament. A finals d’abril, uns encàrrecs de menjar a domicili el van acabar delatant.

El pagament a l’amo de la pastera, el seu amagatall a Almeria, el lloguer per a ell i els seus ajudants..., fins i tot les pizzes es pagaven amb un fons que li havia entregat Daesh al sortir de Síria. Com moltes altres butxaques de viatge, s’havia nodrit de la ‘hawala’.

El cable clandestí

El cable clandestíEl sistema requereix un donant en l’origen. Daesh li demana una quantitat, i ell l’hi dona, però no hi ha transferència bancària fins a Orient. El donant l’entrega a una persona de confiança, que li resta una comissió, i aquesta demana a una altra persona, també de confiança, en un altre punt que li doni una quantitat igual a un altre remesador. En cada transmissió hi ha una clau que s’envia per Whatsapp o altres missatgeries. Una contrasenya similar donarà el gihadista al ‘hawalador’ final o de destinació. No cal que es coneguin ni que s’hagin vist mai. Si la contrasenya és bona, el ‘hawalador’ deixa anar els diners.

‘Hawala’ significa ‘cable’ en àrab, i seguir-lo pot ser rendible per a qui s’arrisca. L’ànim de lucre està en aquest cable, un fil més freqüent que la fe religiosa. Amb aquest sistema «guanyen més que posant els diners al banc, més fins i tot que venent una casa», relata l’experta policial. A la remesa de fons «mai hi ha grans quantitats –explica–. Sempre són petites entregues, però moltes».

El rastre sovint no existeix, s’esfuma o consisteix en una pedestre anotació manuscrita en algun quadern: «Ahmed, cinc; Abdelilah, dotze...». Altres vegades són factures per serveis inexistents entre petites empreses d’importació o exportació amb seus en països diferents. La microdonació continua sent el mètode més efectiu per al gihad, una vegada asfixiat el tràfic d’obres d’art i béns arqueològics sirians i iraquians, i després de no haver-se acreditat prou la simulació de sinistres per cobrar indemnitzacions a les assegurances i enviar-les al califat.

La nacionalitat dels ‘hawaladors’ atrapats a Espanya varia en els cops policials. Sovint són marroquins d’origen (com els que traficaven des de Girona amb béns culturals espoliats en la guerra de Síria, el 2016), però han sigut també detinguts un remesador egipci (Segòvia, 2017), un altre de bangladeshià (Mèrida, 2017) i un de danès (Melilla, 2017) en punts d’origen espanyol dels enviaments, a més de sirians i iraquians (Madrid 2018 i 2020, i Barcelona, 2019).

Pagar viatges

Pagar viatgesEl gihadisme mira de traslladar el seu combat de nou a Europa, i aquesta vegada amb gent que ja ha tingut aprenentatge militar en zona de guerra. La repatriació dels que Daesh anomena «combatents estrangers» desbordaria una agència de viatges. Només des d’Espanya, segons fonts del CITCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat), entre 2014 i 2018 van partir 254 voluntaris del califat.

Notícies relacionades

El cost de la despoblació

El Congrés elegeix José Pablo López president de RTVE

D’aquest contingent, la majoria emès des de Ceuta, Melilla, Catalunya i el Camp de Gibraltar, les autoritats tenen la constància de la mort en combat de 73 i de l’empresonament a Síria o Kurdistan de deu. Deu més estan a presó a Espanya i 25 es mouen per aquest país, amb accés a d’altres d’Europa.

Segons els comptes de la intel·ligència antiterrorista, entre 100 i 130 que van partir d’Espanya són candidats a tornar. No hi pot haver fiabilitat en la xifra: se’ls suposa encara en zona de guerra si el CITCO no té constància de la seva mort o localització a Espanya. Però pot ser que hagin arribat ja, viatjant a cavall del clandestí ‘crowfunding’ de Daesh.