10 coses que s’han de saber de Lali Espósito, la Wendy de ‘Sky rojo’

Abans de ser una estrelleta pop, molt abans de convertir-se en una ‘influencer’ i tenir 8,3 milions de seguidors a Instagram, va ser una nena que tot just havia començat l’escola i va saltar des de Parque Patricios, un barri popular de la ciutat de Buenos Aires, a la televisió. Mariana Espósito tenia 7 anys quan se la va veure per primera vegada a les pantalles en un programa infantil, ‘Caramelito y vos’. 

El 1998 encara no era la Lali, el nom amb què se la coneixeria des del moment en què es va convertir en un dels productes de la fàbrica de Cris Morena, la productora de programes que van recórrer el món com ‘Rincón de luz’, ‘Floricienta’ i ‘Chiquititas’. La Lali va començar a despuntar amb el seu personatge en el programa per a adolescents ‘Casi ángeles’, del qual va néixer com a subproducte la banda pop Teen Angels.

El 2015 va protagonitzar amb el ‘galancito’ Mariano Martínez el culebró ‘Esperanza mía’, que també va tenir la seva seqüela en clau de teatre musical. L’obra va recórrer l’Argentina barrejant ficció i realitat: l’amor prohibit entre una novícia i el sacerdot va acabar sent, tot i que efímerament, un capítol de la vida sentimental de l’artista. Els fans van celebrar el seu festeig amb Martínez com un esdeveniment.

La seva història és la dels seus personatges: de la innocència inicial a l’erotisme ‘teen’, fins a arribar a l’alt voltatge de ‘Sky rojo’ i els vídeos de les seves cançons, tots tan semblants entre si a l’hora de presentar aquest cos menut –mesura 1,54– que tanta atenció concita entre els seus seguidors. «Em sento més cantant que artista», diu.

Va ser el rostre d’una marca de roba interior juvenil, Lara Teens. A mesura que es va anar construint, va renovar la seva imatge pública, tallada de cabells inclosa. Però va haver de dissenyar la seva pròpia marca perquè es va cansar de «no trobar roba de la meva talla», que qualifica de «nana». El dissenyador espanyol Domingo Rodríguez Lázaro s’ha posat al servei de les seves transformacions.

L’any passat, en plena pandèmia, Fito Páez la va convocar per a ‘Gente en la calle’, i s’hi va sumar per recordar que a Buenos Aires hi ha «gent vibrant que s’empassa menjar que tiren d’un camió». El seu quart àlbum, ‘Libra’, barreja de hip-hop, el trap, el R&B, reggaeton i pop urbà. «Yo soy cara / yo soy tu derroche/ la dueña de tu cabeza», canta a ‘Eclipse’, com si ja fos el personatge de ‘Sky Rojo’.

Ha participat en nombroses iniciatives artístiques de tall social, entre aquestes una cançó de León Gieco dedicada a les víctimes d’un atemptat terrorista perpetrat a Buenos Aires el 1994, i mai aclarit. 

Espósito ha sigut nominada en la categoria d’artista social de l’any en els Latin American Music Awards, que se celebraran a Miami el 15 d’abril. La raó: els 33 milions de reproduccions de la seva música en plataformes i la seva intensa presència a les xarxes socials.

Ha sumat la seva veu a la dels col·lectius feministes que van sortir als carrers a cridar «Ni una menys» i va sorprendre quan va expressar els seus dubtes sobre ser mare. «M’aterreix portar una filla a un món on fiscals com Fernando Rivarola anomenen alleujament sexual una violació en manada», va dir.

Es va posar el mocador verd per sumar-se a les lluites que van desembocar a final d’any en la promulgació de la llei que ha despenalitzat l’avortament a l’Argentina. «Gràcies, germanes. Gràcies al feminisme. Gràcies per la lluita. És llei, ‘carajo’», va celebrar.