Paluzie: «El 3-O ja vam prendre el territori»

Final dels festejos d’aniversari dels primers dies d’octubre del 2017. Si divendres va tocar commemorar el dia de les urnes i les porres, l’ANC ha organitzat per a aquest diumenge un homenatge a la vaga general que, dos dies després de l’accidentada votació, va col·lapsar Catalunya en demanda, òbviament, de la independència, però amb una important addenda de col·laboració i suport d’aquells que van voler rebutjar la violència exercida pels cossos i forces de seguretat de l’Estat. Formalment, l’organitzadora de l’acte, amb el lema ‘Tombem el règim’, ha sigut la Plataforma 3-O, que agrupa totes les entitats i sindicats que van convocar l’aturada. Tot i que, òbviament, la infraestructura, muntatge i gruix del personal circulant entre la plaça de Francesc Macià i la del Cinc d’Oros (ex Joan Carles I) va ser de l’Assemblea.

Mostra d’aquesta voluntat de difuminar-se en una cosa major és que la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, no va tancar l’acte, tot i que el seu discurs sí que va ser el més polític. «El 3-O vam prendre el control del territori», va clamar Paluzie en record de les imatges dels carrers de Barcelona plens en tot el seu extens centre , «mentre ells», amb referència als agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, «s’amagaven als seus hotels». «La força d’aquesta demostració es va perdre i va donar temps a l’Estat a rearmar-se, sobretot a partir del discurs ignominiós del ‘a por ellos’», de Felip VI.

«Hem d’aprendre a identificar les nostres victòries, a no tenir por», va continuar, abans de fer un gir gairebé sorprenent. En lloc de cridar a la mobilització i a la represa del territori, Paluzie va animar a «enfortir els sindicats sobiranistes, perquè van ser claus el 3-O». És a dir, dit per un altre independentista gairebé va sonar a un «eixamplem la base» més propi d’ERC que dels postulats típics de l’ANC.

Això sí, en cap moment va fer cap renúncia al ‘mandat de l’1-O’. I la mateixa referència al control del territori, un dels punts febles que molts independentistes observen en els seus propis plans, no indica un canvi de discurs, sinó més aviat una adaptació de Paluzie a la concentració amb representants sindicals.

Cop vocal

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Al llarg del recorregut s’ha percebut un lleu matís de canvi en els cors dels manifestants. Així, el clàssic «in-inde-independència» es va convertir, gràcies a un canvi en la presa d’alè en «in-inde-independència ja!» que encaixa plenament, aquest sí, amb els postulats de l’entitat convocant, l’ANC, i es desmarca d’aquells sectors secessionistes que aposten per la via negociada.

Respecte a la resta dels parlaments, i gràcies a la invitació d’oradors dels sindicats convocants (la CNT i Solidaritat Obrera, per exemple) d’aquella vaga del 3-0 s’ha de destacar que pot haver sigut l’acte muntat per l’ANC on més s’ha aprofundit en els drets socials i dels treballadors. I en els atacs als sindicats majoritaris (UGT, CCOO), englobats per les intervencions dins del ‘pack’ del règim del 78.