Itàlia decideix si s’afegeix als quatre països que han rebutjat entregar Puigdemont

Aquest dilluns l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont podria sumar un nou país, el cinquè, a la llista dels que han rebutjat la seva entrega a Espanya. Serà en la vista fixada pel Tribunal d’Apel·lació de Sàsser, a Sardenya (Itàlia), per decidir si accedeix a la reclamació cursada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per poder jutjar l’eurodiputat i líder de Junts pels delictes de sedició i malversació de cabals públics, pels quals, després de la sentència del procés, va cursar l’euroordre de detenció i entrega contra ell. Puigdemont ha arribat aquest diumenge a Sardenya acompanyat dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, també eurodiputats, i sobre els quals Itàlia va comunicar a Espanya que no els detindria en cas que viatgessin a l’illa.

Puigdemont ha convocat una roda de premsa a la tarda a l’Alguer, juntament amb els seus advocats Gonzalo Boye i Agostinangelo Marras, cosa que evidencia que la defensa de l’expresident dona per fet que la justícia italiana també rebutjarà entregar-lo a Espanya. I aquest avís de les autoritats italianes a través del sistema Sirene, la xarxa d’informació i coordinació policial entre els països de la zona Schengen, informant que Comín i Ponsatí no serien detinguts, eleva les esperances que Itàlia segueixi els passos dels països que van rebutjar la sol·licitud del Tribunal Suprem.

El líder de JxCat va ser posat en llibertat el 24 de setembre després de la seva detenció a l’aeroport de l’Alguer i després de passar una nit a la presó. En primer lloc el tribunal ha de dilucidar si l’euroordre cursada per Llarena està, com el magistrat defensa, en vigor o es troba suspesa, com va assegurar l’Advocacia de l’Estat davant el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), cosa que va motivar que aquest considerés innecessari mantenir-lo cautelarment la immunitat que l’havia retirat el Parlament Europeu. Divendres passat, Puigdemont va tornar a sol·licitar ser immune de forma provisional mentre es resol el recurs contra la decisió de l’Eurocambra.

Confiar en el resultat

La defensa confia, no obstant, que la decisió del TGUE no sigui fonamental, perquè quan es pronunciï la justícia italiana ja hagi rebutjat l’entrega, com va passar amb Alemanya, que només la va concedir per malversació, i el Suprem la va rebutjar; i Bèlgica, que va declarar que l’alt tribunal espanyol no era competent per jutjar l’exconseller Lluís Puig, cosa que va motivar que Llarena plantegés una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), pel qual es considera suspesa l’euroordre.

A aquests dos països s’ha de sumar Escòcia pel seu pronunciament sobre Ponsatí, que va consistir a arxivar la causa a l’entendre que ella residia a Bèlgica; i a Suïssa, país que la fiscalia ja va descartar per mirar d’instar a l’entrega d’altres de fugits pel procés. L’oficina Sirene helvètica va comunicar a l’espanyola que «els fets descrits no constitueixen, a primera vista, un delicte extradible», sinó que «semblen ser un delicte polític o un delicte relacionat amb un delicte polític».

Aquesta comunicació policial consta a la peça de situació personal oberta al Suprem sobre Puigdemont, a la qual ha tingut accés aquest diari, en què queda constància de les actuacions d’Espanya per mirar d’aconseguir l’entrega de l’expresident. Entre aquestes també figura l’enviada per Itàlia a l’alt tribunal el 24 de setembre a les 9.09 hores, comunicant el seu arrest. Després de rebre’l, Llarena va remetre un primer ofici a Itàlia, que va completar dijous passat.

Compartir criteri

Notícies relacionades

Puigdemont demana a la justícia europea que li torni la immunitat després de la seva detenció a Sardenya

El que Llarena i Puigdemont es carreguen

La defensa espera que els tres magistrats italians comparteixin el criteri de la jutge Plinia Azzena, davant de qui va comparèixer l’expresident i que va ordenar la seva «immediata posada en llibertat» en una providència en què assenyalava que «la suspensió del procediment nacional comportava la suspensió d’execució de l’esmentat mandat» de detenció. A més, considerava que el seu arrest afectaria «en forma greu el dret del detingut a viatjar lliurement per participar en les reunions al Parlament Europeu», garantit per «una immunitat, encara intacta».

Per prendre la seva decisió, el tribunal de Sàsser escoltarà el mateix Puigdemont i el fiscal. El ministeri públic, garant de la legalitat, sol ser el que defensa la reclamació del país que sol·licita l’entrega. En la vista breu que hi va haver després del seu arrest no va demanar cap mesura cautelar per a Puigdemont, que va quedar en llibertat sense restriccions. De fet, fonts jurídiques italianes asseguren que si el líder de Junts hagués decidit no presentar-se davant el tribunal, el procediment obert hauria de ser sobresegut i arxivat.