El desplegament real de la llei de vivenda no estarà a punt fins després de les generals del 2023

La primera llei de vivenda a Espanya està pactada, però encara no redactada. Almenys això és el que apunta un rellevant ministre del Govern de coalició, que admet certa perplexitat al comprovar l’enorme polseguera i soroll polític que ha aixecat el simple anunci d’un acord. Sens dubte el projecte per intentar frenar la pujada dels lloguers no ha deixat indiferent l’oposició. Al contrari. El líder del PP, Pablo Casado, ha arribat a avisar que recorrerà davant el Tribunal Constitucional, malgrat que no es coneix –i encara tardarà uns dies o setmanes– la lletra petita de la nova norma. Els populars tampoc semblen haver fet comptes per intuir quan podria estar realment en vigor una llei d’aquestes característiques: es calcula que el seu tràmit parlamentari portarà almenys un any. A això cal sumar-hi els 18 mesos que, a partir del dia de la seva aprovació, calcula l’Executiu que tardarà a tenir disponible un índex de preus a què s’hagin d’atenir els ‘grans’ propietaris de vivendes.

El càlcul temporal abans esmentat ens situa a la primavera del 2024, mentre que les pròximes eleccions generals estan programades (si no hi ha cap avançament) per a finals del 2023. Així les coses, és possible que quan el projecte de llei sigui una realitat, hi hagi un Govern nou a la Moncloa, del color que sigui. En l’aire també estarà si les comunitats governades pel PP –detractores de la norma– passen a mans més proclius a regular els preus. O viceversa. L’única cosa que està clara és que fins aquest moment, els propietaris de més de 10 immobles, fonamentalment grans empreses, poden respirar tranquils.

No serà necessari esperar tant per altres parts de la norma. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, es va mostrar confiat aquest dimecres que es tardi «un màxim d’un any» per aconseguir l’aval del Congrés, amb què el projecte de llei podria estar aprovat per a finals del 2022. Serà llavors quan les autonomies que ho vulguin puguin començar a demanar bonificacions fiscals per a tots els petits propietaris que rebaixin el preu dels seu lloguer. No només això. Fonts de l’ala socialista del Govern asseguren que una part de la llei no quedarà en mans de les autonomies, sinó que serà d’obligat compliment i garantiran drets als inquilins tan bon punt s’aprovi la norma.

«Expropiació» i comunisme

La posada en marxa de la norma, tot i que llunyana, ha disparat la tensió política. Als retrets i acusacions que va llançar dimarts passat, Casado ha afegit una amenaça: quan el projecte de llei sigui aprovat a la Cambra baixa aniran al Tribunal Constitucional. Fins aleshores, l’única cosa que li queda és continuar vessant crítiques contra el Govern de coalició. Així, a primera hora d’aquest dimecres, el líder del PP va deixar clara la seva posició en una entrevista a Telecinco: «Aquest intervencionisme és suïcida».

El dirigent conservador va concedir l’autoria de la norma a Unides Podem –una cosa de què els morats se senten orgullosos– i al seu extremisme per, tot seguit, insistir un cop més que l’Executiu de Sánchez és el «més radical d’Europa». «Això és el comunisme, expropiï’s les empreses o els autònoms que guanyen diners i faci’s com jo vulgui la propietat privada de les famílies. Això és inadmissible», va rematar, abans d’avisar que cap de les comunitats que governen els populars posaran en marxa les mesures.

Dit i fet, els presidents autonòmics del PP, en ple, van ratificar les seves paraules. El cap de l’Executiu de Múrcia, Fernando López Miras, va resumir la posició dels seus companys de partit titllant la llei d’«expropiatòria» i «intervencionista». Cas especial va ser el de l’alcalde de Madrid, el popular José Luis Martínez-Almeida, que va donar la raó als que l’acusen de no voler fer «res» per regular els lloguers.

Una oportunitat a l’acord

Els socialistes, reticents fins dissabte passat al matí a acordar cap mena de mesura que obligués a una baixada dels preus, es van entregar a fons en un intent de tranquil·litzar l’oposició i els propietaris. «No es pot dir que no a un projecte de llei que ni tan sols han pogut llegir i que ni s’ha debatut a les Corts Generals», va criticar el mateix Sánchez als populars des d’Eslovènia, a l’acabar-se de la cimera UE-Balcans Occidentals.

Notícies relacionades

Pacte de Pressupostos: 10 hores de tensió i ‘esmorzar’ final amb Sánchez i Díaz

Com més població, més recursos

El president del Govern va assegurar que la norma, quan neixi, serà «respectuosa» amb la propietat privada i «equilibrada», així que va demandar donar una «oportunitat» al text i que serveixi per construir un gran acord d’Estat per donar sortida a un problema cada vegada més apressant. Les autonomies liderades pel PSOE sí que celebren el text però algunes ja avisen que al seu territori no hi ha àrees tensionades, com és el cas d’Extremadura.

«Davant la política de destrucció de l’Estat del benestar de Casado, uns Pressupostos a favor de la gent», va sentenciar la vicepresidenta segona i líder d’Unides Podem, Yolanda Díaz, després de celebrar el tan anhelat acord amb els seus socis.