Bolaños comença una ronda a Catalunya per despatxar amb representants de la societat civil

Aquest encàrrec el liderarà Félix Bolaños, ministre de la Presidència, coordinador de la taula de diàleg i home d’absoluta confiança de Sánchez. La seva mà dreta, el seu vicepresident polític, tot i que no hagi heretat formalment els galons de Carmen Calvo, però sí totes les seves funcions. Ell viatja aquest divendres 8 d’octubre a Barcelona, en l’arrencada d’una ronda amb persones «influents» de la societat catalana del «món cultural, educatiu, social...» tal com avancen fonts del Govern central a EL PERIÓDICO.

En el seu primer desplaçament a Catalunya després de la reunió de la taula de diàleg, Bolaños es reunirà, aquest divendres, amb el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia; la presidenta de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, Mariona Carulla, tots dos de l’òrbita sobiranista. Abans es veurà amb la delegada del Govern, la socialista Teresa Cunillera. El dissabte 23 d’octubre té previst despatxar amb Fernando Sánchez Costa, president de Societat Civil Catalana (SCC), plataforma antiindependentista. No està previst que en aquesta primera visita a Barcelona s’entrevisti amb cap membre del Govern, segons assenyalen des del seu equip i confirmen també des de la Generalitat, informa Xabi Barrena. Aquest divendres 8 a la tarda, el dirigent socialista anirà a un acte de partit, a l’escola de tardor del PSC, amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i la nova portaveu al Senat, Eva Granados.

Bolaños, segons indiquen fonts de l’Executiu, persegueix la «visió de tothom a l’hora de prosseguir amb l’agenda del retrobament, una agenda en què la societat catalana té molt a dir i aportar». És més, «per acabar amb una dècada de conflicte, tots hem d’aportar: la política i la societat en el seu conjunt», esgrimeixen. L’agenda del retrobament és el document que Sánchez va oferir a Quim Torra en la seva reunió a Palau, el febrer del 2020, prèvia a la primera cita de la taula de diàleg, a finals d’aquell mes i a la Moncloa.

El 15 de setembre, quan les dues delegacions es van tornar a reunir, ja amb Aragonès com a president, el líder socialista va brandir aquest document, al·legant que ja hi havia hagut múltiples avenços en l’any i mig transcorregut, amb la pandèmia pel mig. En la trobada immediatament posterior de la taula, Bolaños es va aturar en l’explicació als seus interlocutors dels passos fets pel Govern central. La Moncloa aspira a continuar desplegant aquest full de ruta per anar acostant postures, tot i que el Govern català manté les seves demandes de referèndum d’autodeterminació i amnistia.

Diferent òptica del Govern català

Per obrir aquesta ronda de diàleg amb el teixit social català, el ministre pretén mantenir reunions amb personalitats de «diferents ideologies, independentistes i no independentistes». Bolaños, recorden des del seu entorn, ja va advertir que passaria temps a Catalunya perquè creu «important» de cara a l’acostament que el Govern d’Espanya escolti i s’entrevisti amb diferents sectors de la societat catalana. «El retrobament ha de ser de tothom amb tothom: catalans amb catalans i la resta d’Espanya amb Catalunya i viceversa», remarquen les mateixes fonts.

Els socialistes sempre han defensat que el procés va generar una «crisi de convivència», una fractura al si de la societat catalana. Una cosa que els independentistes sempre han negat: la ruptura, han defensat, és amb la resta d’Espanya. Ferraz i la Moncloa van aparcar aquesta expressió quan van firmar l’acord d’investidura amb ERC, pel qual van reconèixer l’existència d’un «conflicte polític» amb Catalunya. El Govern remarca que la recepta ha de ser sempre «llei i diàleg», o el que és el mateix, diàleg en el marc de la Constitució i la legalitat, i alhora continua defensant que el separatisme no pot excloure la Catalunya que no se sent independentista.

Notícies relacionades

Sánchez insisteix en un diàleg amb Catalunya «sense pausa, però sense terminis»

Com més població, més recursos

Els republicans, no obstant, argumenten que no és necessari obrir un fòrum de diàleg intern. Al Parlament, addueixen, hi són totes les forces polítiques representades, i els governs representen tots els ciutadans. Aquesta va ser, de fet, la font de conflicte amb Junts el mes passat, quan el partit de Carles Puigdemont va voler que a la reunió de la taula assistissin, a banda del vicepresident Jordi Puigneró, dos dels indultats (Jordi Sànchez i Jordi Turull) i la portaveu postconvergent al Congrés, Míriam Nogueras. Aragonès es va plantar i va deixar JxCat fora de la ‘cimera’.

De moment, no està agendada cap altra cita de la taula de diàleg. Els dos governs van acordar que els contactes serien discrets i, quan s’arribés a acords, llavors sí que hi hauria una escenificació pública, tal com va admetre la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, en una entrevista amb EL PERIÓDICO. Per ara, la comunicació continua, però no hi ha més avanços concrets. Sánchez i Aragonès van consensuar no posar-se terminis: parteixen de posicions «distants» i escurçar el terreny portarà anys.