Sánchez tancarà el congrés del rellançament del PSOE amb un míting multitudinari

Pedro Sánchez tindrà, de nou, una clausura atípica del congrés federal del PSOE. Abaixarà el teló a València, el diumenge 17 d’octubre, envoltat de militants i simpatitzants, de les bases, i no només dels delegats, convidats i observadors assistents al conclave. Serà el primer míting multitudinari dels socialistes en plena pandèmia. Una foto gairebé simètrica a la que va protagonitzar Pablo Casado diumenge passat a la plaça de toros de València, la plaça de toros que evocava els anys de glòria del PP. Però la instantània que persegueix Ferraz no és, insisteixen, una reacció al tancament de la convenció popular: ja el 2017, el secretari general va tancar el 39è Congrés amb un gran acte. És a dir, que Sánchez es copia a si mateix.

Queda tot just una setmana per a l’arrencada de la cita més important per als socialistes en aquest curs polític. El 40è Congrés Federal. Se celebrarà a València, a la Fira, del 15 al 17 d’octubre. Les tasques en comissió i plenari tindran lloc al mateix recinte, però el discurs de clausura del líder, com van avançar a EL PERIÓDICO fonts de Ferraz i del PSPV, es traslladarà a un altre pavelló amb més capacitat a la mateixa Fira, a fi que hi càpiguen més persones. Perquè els delegats elegits per al conclave en són només 1.082, 532 homes i 530 dones.

El 2017, estava designat un nombre similar de compromissaris —ronden aquesta xifra els congressos del PSOE—, i van acudir al tancament uns 8.500 simpatitzants, segons el càlcul ofert per l’organització. Ara Ferraz no disposa encara d’una estimació prèvia i no vol anar de «mascle» congregant més gent per competir amb les 9.000 persones que van entrar a la plaça de toros valenciana en la convenció del PP (3.000 més a fora). Tot i que la pandèmia va remetent, no s’ha esvaït. A més, el míting de Sánchez se celebrarà a l’interior, i no a l’aire lliure, com va passar amb el de Casado.

Quan l’avui cap de l’Executiu va escollir aquest format per al conclave del 2017, va trencar els costums arrelats en el partit. Fins aleshores, el discurs de clausura, que sempre protagonitza el secretari general del PSOE, tenia lloc al mateix espai que el plenari, davant els delegats i convidats i observadors. Però va voler que aquell acte gran, a Ifema, visibilitzés el canvi d’època en el partit després d’una autèntica Guerra Civil interna amb Susana Díaz i Patxi López de rivals en les primàries. Els susanistes li van criticar el gest, perquè van interpretar que el líder victoriós a les urnes pretenia la seva «entronització», la seva «coronació», abandonant la litúrgia dels congressos.

En realitat, aquesta va ser l’única novetat formal, perquè el ritual es va mantenir de principi a fi i es va desenvolupar amb normalitat al pròxim Palau Municipal de Congressos de Madrid. Per a la clausura a Ifema només va quedar la proclamació dels resultats de les votacions dels òrgans, l’aclamació de la nova executiva i l’arenga del secretari general.

Retrobament amb González

Ara, el 2021, per al 40è Congrés Federal, la plantilla serà semblant. L’escaleta exacta encara està per tancar, però les fites bàsiques estan definides: obertura de les acreditacions el divendres 15 al matí, arrencada formal del conclave a la tarda, convocatòria del plenari el dissabte 16 a les 9.30, treball en les comissions a partir de les 16.00, i el diumenge 17, a partir de les 10.30, la clausura. Però sí que hi haurà fotos que faran singular aquest congrés, que Ferraz vol que sigui de rellançament del projecte de cara a les eleccions del 2023, de renovació interna i d’«unitat».

El divendres 15, a les 13.30, està convocat el consell polític federal del PSOE. És a dir, que Sánchez reuneix tots els seus barons i presidents autonòmics, i hi sumarà els seus ministres. Una foto, remarquen a Ferraz, del «múscul socialista»: el poder del Govern central i el de les comunitats. Imatge, prossegueixen, que òbviament no està a l’abast de Casado. El cap de l’Executiu s’envoltarà, previsiblement dissabte, dels tres exlíders del PSOE que continuen vius (Alfredo Pérez Rubalcaba va morir el 2019): els expresidents Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero i l’exministre i exvicepresident de la Comissió Europea Joaquín Almunia.

Aquesta és, potser, la instantània de la unitat interna més cotitzada, ja que González s’havia distanciat de Sánchez des de la repetició electoral del 2016. No obstant, en els últims mesos s’ha produït l’acostament entre tots dos. L’excusa, com relatava ‘eldiario.es’, va ser l’interès de l’exmandatari socialista pel potencial energètic dels excedents de la biomassa després dels incendis forestals per als ciutadans que viuen en els entorns rurals. Va fer saber la seva inquietud el baró extremeny, Guillermo Fernández Vara, i aquest va fer de pont amb la Moncloa. González i Sánchez van conversar primer i es van veure al juliol i al setembre. Amb Zapatero la interlocució és fluïda des de fa molt temps.

Els convidats internacionals, la nòmina dels quals es guarda Ferraz per ara, participaran sobretot per vídeo. Però a la seu federal ressalten que l’«entitat» més gran, el pes polític, serà al plenari.

Sense quinieles

El PSOE busca posar-se a punt de cara al cicle electoral que arrenca el 2023, i que tindrà el seu aperitiu en les autonòmiques andaluses que, com a tard, arribaran a finals del 2022. Aprovarà la seva resolució política, el full de ruta fins al següent congrés —la ponència marc ha rebut 10.500 esmenes, que aquests dies Ferraz està reagrupant—, i renovarà la seva direcció. Segons recalcava dilluns passat la portaveu al Senat, Eva Granados, la cita se centrarà en la «bona política» i girarà entorn de l’enfortiment de l’escut social, la creació d’ocupació, la transformació de l’economia per fer-la més «robusta i equitativa», la transició ecològica i justa i la «plena igualtat».

Amb prou feines hi ha certeses de cara a la nova cúpula. «No hi ha ni quinieles», apunta un dirigent veterà. I és cert. El líder ha imposat el silenci i ha demostrat, com va passar amb la remodelació del Govern, que amb ell no hi valen les apostes. Sí que és segur, perquè ho va aclarir el president en una entrevista a ‘El País’ el mes passat, que Adriana Lastra continuarà com a vicesecretària general. També seguirà Santos Cerdán a Organització, tot i que el seu lloc no ha sigut confirmat públicament pel cap. A partir d’allà, tot conjectures sobre noms. L’únic que ha transcendit és que Sánchez busca una executiva més curta —l’actual va néixer amb 49 membres, tot i que en aquests quatre anys hi van renunciar dos: José Félix Tezanos, president del CIS, i Beatriz Corredor, per assumir la direcció de Red Eléctrica d’Espanya— i de més potència política.

Notícies relacionades

La nova llei de vivenda, en quatre claus

El PSOE i Podem tanquen l’acord per als Pressupostos i la llei de vivenda

El moment és completament diferent al 2017, quan va haver de dissenyar una cúpula tributària de les primàries lliurades contra Díaz i López. La Moncloa ni tan sols es veia a prop, i avui ja fa tres anys que és al poder, cinc eleccions guanyades el 2019, un Pressupost aprovat i un segon ja consensuat amb Unides Podem. A més, el president ja va llançar el missatge, en la reestructuració del seu Gabinet del juliol, que vol reunir tot el PSOE, integrant aquells que no el van recolzar en conteses anteriors, com les ministres Isabel Rodríguez, Pilar Alegría i Diana Morant; el seu cap de Gabinet, Óscar López, i el secretari d’Estat de Comunicació, Francesc Vallès.

El tret de sortida del 40è Congrés el donarà el mateix Sánchez aquest diumenge, a Ponferrada (Lleó), en un acte junt amb Luis Tudanca, el secretari regional que renovarà mandat al conclave del PSOE de Castella i Lleó que se celebrarà el 27 i 28 de novembre a Burgos. La presència del president a la comunitat té una lectura evident: el suport a Tudanca davant un eventual avanç electoral. Perquè els socialistes pressenten que el popular Alfonso Fernández Mañueco pot prémer el botó de dissolució de les Corts autonòmiques davant les esquerdes de la seva relació amb Ciutadans, amb qui governa, i el perill d’una nova moció de censura. Els socialistes podrien presentar-la un any després de l’anterior, al març, i abans hi podria haver urnes. Tudanca serà de nou el candidat a la Junta, tot i que no sembla previsible que iguali l’espectacular resultat del 2019, quan va quedar com a primera força però no va poder governar.