El congrés del PSOE reprodueix els blocs territorials pel finançament

D’una banda hi ha el d’aquelles comunitats que avui se senten més perjudicades pel model actual. Són les mediterrànies, amb el País Valencià i Andalusia com a principals abanderades. La proposta d’aquest bloc, a més d’insistir en la urgència d’un canvi de model, és la de la població ajustada. És a dir, un repartiment equitatiu segons els habitants, però tenint en compte externalitats que incrementen el cost dels serveis, com la dispersió o l’envelliment.

D’altra banda hi ha les comunitats que tenen un nivell molt menor de població (moltes d’elles de l’interior i del nord) i que amb un repartiment per habitants sortirien perjudicades. Aquest front el lidera (pel nombre d’esmenes presentades) Cantàbria i té el suport de delegacions com Astúries, Extremadura i les dues Castelles. Així, destaca que en cap cas insisteixen en la necessitat d’un canvi ja i parlen d’«arribat el moment» i de «consens», objectiu gairebé utòpic en aquests moments.

Cost per habitant

Les seves proposicions se centren en el «cost per habitant» dels serveis a l’hora de marcar el repartiment. «El nou model ha de tenir en compte en gran mesura en el sistema actual algunes variables, com la dispersió, l’orografia del terreny, l’envelliment de la població, la dependència i el cost de component fix que porta la prestació de serveis», expressa una de les esmenes presentades per Cantàbria que reflecteix la posició d’aquest bloc.

Curiosa és la situació de les Balears, que fins ara s’incloia dins del bloc mediterrani de demanar finançament per habitants amb algun afegit que l’ajustés. En una de les seves esmenes demana «fugir de la simplificació d’aplicar criteris purament poblacionals» per tenir en compte «realitats que de manera inqüestionable afecten les despeses que cada comunitat ha d’assumir», una manera de defensar la seva singularitat insular.

Les dues visions dins del PSOE reprodueixen exactament el debat que existeix entre les autonomies amb una diferència: que davant també hi ha el PP. Si arribar a un acord entre companys de partit ja serà complicat i caldrà observar quines tortuositats donen les esmenes per evitar enutjos interns, el que es pugui reflectir en la realitat s’haurà d’enfrontar amb les dificultats de la polarització i distància entre els dos partits.

Buscar una harmonització fiscal

Notícies relacionades

Malestar al PSOE amb Carmona: és només «un militant de base» que «no representa» la direcció

Com més població, més recursos

Menys contradictòries entre si són les esmenes relacionades amb el model territorial de l’Estat. De fet, la majoria de les propostes van en la línia del que defensa el PSPV amb una aposta pel model federal i l’autogovern. Així, una de les més repetides és la reivindicació d’una reforma del Senat perquè sigui una autèntica Cambra de representació territorial.

També hi ha altres que avalen les tesis defensades pel president valencià, Ximo Puig, com l’aposta pel diàleg amb Catalunya o l’«harmonització de les bonificacions, deduccions i tipus impositius en els impostos cedits a les comunitats», una esmena presentada per la delegació madrilenya en línia amb la lluita del que des de la branca valenciana qualifiquen com a dúmping fiscal de la capital.