El Govern central renuncia a impugnar els avals de la Generalitat per a les fiances del Tribunal de Comptes

La Generalitat va aprovar el 6 de juliol el decret que modificava el funcionament de l’ICF, que es va publicar un dia més tard. Un text que va ser convalidat al juliol amb l’abstenció del PSC i els comuns al Parlament i que va rebre l’aval per unanimitat del Consell de Garanties. Es tracta, en concret, d’un Fons Complementari de Riscos dotat amb 10 milions d’euros per cobrir les fiances de 34 ex alts càrrecs als quals el Tribunal de Comptes exigeix fiances milionàries per promocionar el procés a l’exterior.

L’Advocacia es va inhibir

Aquesta bona notícia per al Govern podia intuir-se després que l’Advocacia de l’Estat evités implicar-se en el contenciós quan l’hi va reclamar el Tribunal de Comptes. D’aquesta manera, només queden vius un recurs de Vox i una denúncia de Ciutadans, que, tot i que el Constitucional les admetés a tràmit, no paralitzarien l’aplicació del decret.

«Si els òrgans tècnics no hi veuen res, no té sentit recórrer. Ningú hi veu motius ni al·lega incompliment de la llei. Ni el Consell de Garanties ni l’Advocacia de l’Estat», justifiquen per la seva banda des de la Moncloa. Més enllà de les raons tècniques, es tracta d’un gest amb lectura clarament política, de distensió del Govern espanyol cap a la Generalitat en un moment en què continua en marxa la taula de diàleg.

El fons de l’ICF pretén fer front als riscos no coberts per les pòlisses d’assegurança de responsabilitat civil, patrimonial i comptable subscrites per la Generalitat per cobrir el personal de l’Administració. Ara bé, quan hi hagi una resolució judicial ferma i s’hagin esgotat les vies d’impugnació, hauran de tornar les quantitats cedides i els interessos.

Una reclamació de 5,4 milions

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La majoria dels 34 ex alts càrrecs que el Tribunal de Comptes reclama, en total, 5,4 milions d’euros en fiances es van acollir al fons del Govern per evitar avalar amb el seu patrimoni. L’Executiu català va haver de fer marxa enrere en la seva pretensió inicial que fos una entitat bancària la que avalés directament els encausats i va assumir el risc legal de cobrir les quantitats requerides a través de l’ICF. A partir d’ara, l’interrogant és quina entitat financera o asseguradora catalana o estrangera assumirà la responsabilitat d’activar els avals.

Aquesta polèmica va generar tensions internes entre els dos socis del Govern, amb acusacions creuades i canvis de criteri del titular d’Economia, Jaume Giró. A més, la decisió de situar l’ICF com a avalador es va saldar amb dimissions a la institució. Tres membres independents de la junta de govern –Francesc Casas, Mercedes Domingo i Virginia Verger– van abandonar els seus càrrecs dos dies abans que la cúpula sotmetés a votació la firma dels avals.