El PSC aprofundeix en la pluralitat d’Espanya en les seves esmenes a la ponència del PSOE

El PSC, molt alineat amb l’actual direcció del PSOE, aprofitarà la cita per remarcar les seves reivindicacions tradicionals. Els socialistes catalans enviaran una delegació de més de 300 persones al congrés del partit amb què estan federats, i en les esmenes que es van tramitar a l’assemblea de delegats de dissabte passat hi ha les que aprofundeixen en la pluralitat de l’Estat.

El PSC ha enviat esmenes al punt en què la ponència parla de l’Estat autonòmic. Els socialistes catalans reivindiquen afegir una al·lusió a la «Declaració socialista de Granada», de l’any 2013, que propugna una reforma federal de la Constitució. Aquesta esmena –a un article de la ponència que, ja d’entrada, critica l’«amenaça del neocentralisme»– inclou també una menció a la necessitat de «reconèixer i emparar la pluralitat lingüística i cultural» d’Espanya.

A més, el PSC remarca que les converses entre el Govern i la Generalitat han d’anar acompanyades d’un «retrobament» també entre catalans. Es tracta d’una referència a la taula de diàleg entre partits catalans que defensa Salvador Illa, de moment sense èxit. Al marge d’això, els socialistes catalans afirmen que arriben al congrés amb la voluntat de reforçar el lideratge de Sánchez i «contribuir a la cohesió i la unitat del socialisme espanyol», a més de consolidar «el feminisme, l’ecologisme i les polítiques socials» com a bandera del partit. En una altra esmena, el PSC també parla que és desitjable la «restitució del model republicà» com a «reparació final» a les víctimes del franquisme.

Nacionalitats històriques i comunitats insolidàries

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Però un cop d’ull a les altres esmenes de la ponència revela que el model territorial continua sent el punt que més passions desperta entre les diferents agrupacions socialistes. Una, arribada des d’Ourense, cita «les nacionalitats històriques de Galícia, Euskadi i Catalunya» on en la ponència marc només es parla del cas català. Una altra, de l’agrupació de Castelló, que es preocupa per remarcar la necessitat de «més autonomia i més autogovern dels valencians». «El País Valencià porta cinc anys sense dret civil propi, malgrat haver-ne tingut un dels més antics de l’Estat», afegeix.

La més contundent en sentit contrari és segurament una d’arribada des de Sevilla, que proposa que entre els objectius del PSOE s’inclogui també el de «no generar greuges comparatius en matèria de finançament que aprofundeixen el solc ja obert entre Catalunya, Navarra i el País Basc amb la resta dels territoris de l’Estat». «Al cap i a la fi –acaba dient l’esmena–, els temes econòmics són els importants per aquestes comunitats riques i insolidàries».