La batalla dins el feminisme i la llei trans agiten el congrés del PSOE

La pugna al si del feminisme i en el Govern –entre el sector socialista i el d’Unides Podem– també existeix dins el PSOE. El debat visibilitzat al voltant de la llei trans serà, amb seguretat, un dels que agitaran el 40è Congrés Federal del partit, que divendres que ve arrencarà a València. El sector feminista, que dins l’Executiu liderava, abans del seu cessament com a vicepresidenta primera, Carmen Calvo, clama contra una llei que anomena «de Podem» (no de tota la coalició), però altres esmenes de les bases van en la direcció contrària, més pròximes als plantejaments dels morats.

El conclave haurà de fixar la posició del PSOE per als pròxims quatre anys en una matèria molt destacada per al partit, com ja va passar en el 39è Congrés, el 2017. Llavors, la baralla girava al voltant de la gestació subrogada, que defensaven les Joventuts i el col·lectiu LGTBI. La discussió es va tancar de manera aclaparadora: un no rotund als ventres de lloguer. La postura ja està consolidada dins el PSOE, però la que ara hi ha oberta és la protecció a les persones trans. Però les esmenes a la ponència marc redactada per la direcció de Pedro Sánchez –són 10.485 les que han passat el filtre dels territoris i han arribat fins a Ferraz– també aborden altres qüestions rellevants per als socialistes com l’avortament, la prostitució... i fins i tot el passat colonial espanyol.

La batalla ja queda reflectida a les primeres pàgines de la memòria d’esmenes, de 1.573 pàgines i a què ha tingut accés aquest diari [aquí en PDF], quan d’entrada es demana que, un cop incorporades les modificacions aprovades en el transcurs del 40è Congrés, el text final se sotmeti a una «revisió tècnica» per «garantir que el text compleix amb l’ús no sexista del llenguatge» i «per resoldre la sinonímia detectada al llarg de tot el text de la ponència entre els termes sexe i gènere». La utilització indiferent dels dos conceptes, aquesta «falsa sinonímia», genera «incongruències conceptuals i legals que no han d’aparèixer» en un text del PSOE, escriuen els esmenadors, procedents de diverses províncies.

El sector feminista proclama, en les seves modificacions portades a Ferraz, que sempre ha estat «al costat de les persones transsexuals» i ha lluitat «i lluita» per l’«erradicació de totes les discriminacions de què encara avui continuen sent objecte». Però alhora, manifesten el seu «acord» amb la llei 3/2007 que va permetre el canvi registral de les persones trans sense necessitat de cirurgia, amb una actualització: que se suprimeixi el requisit de dos anys d’hormonació.

L’avantprojecte de llei LGTBI que el Consell de Ministres va aprovar el juny, després d’una dificilísima negociació entre Calvo, la titular d’Igualtat, Irene Montero, i el ja cessat ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, suposava l’acceptació de l’autodeterminació de gènere. Per al feminisme clàssic socialista, aquest esborrany és «el programa polític de Podem», per la qual cosa demanen a la direcció «un període de debat i reflexió», ja que les conseqüències de les anomenades lleis «d’identitat de gènere» ja s’estan notant als països que les han aprovat. Que hi hagi normes autonòmiques que regulin drets per als trans «no significa que s’hagi d’aprovar una llei estatal com la que proposa Podem», perquè l’àmbit de competències i les seves «conseqüències jurídiques» són «diferents».

«És un ‘jo soc’

Són nombroses les esmenes idèntiques a aquesta redacció. És a dir, que el feminisme socialista s’ha mobilitzat des de diferents zones d’Espanya per intentar modificar no només un paràgraf sinó uns quants de la ponència. D’altres redaccions no són tan taxatives, però remeten a l’argumentació que esgrimia Calvo, secretària d’Igualtat del PSOE, davant Montero: «La nova legislació ha de ser respectuosa amb les necessitats de les persones transsexuals, conforme als principis constitucionals i amb plenes garanties jurídiques que donin protecció als/les menors i reforçant el recolzament psicosocial i professional que eviti perjudicar les persones implicades en aquests processos, com des del PSOE sempre hem defensat».

No obstant, també hi ha propostes en sentit contrari, de suport a la llei LGTBI i la formulació pactada pels socis, com aquesta de les Joventuts Socialistes d’Espanya (JSE): «Des del PSOE fem nostres les reivindicacions del col·lectiu trans. Ens mostrem favorables a l’autodeterminació de gènere, i la garantirem en la nova llei. L’autodeterminació de gènere no és una mera elecció, no és un ‘jo vull ser’, és un ‘jo soc’, i només reconeixent-la podrem reconèixer la identitat de gènere de les persones».

Una esmena de València, més contemporitzadora, se situa a mig camí: aposta per cultivar «el diàleg sincer i positiu amb el conjunt del feminisme per superar les polèmiques que han envoltat» l’elaboració de llei LGTBI, perquè el masclisme «ataca per igual dones, gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals». El text adverteix que l’emergència de la ultradreta hauria d’«obligar els feminismes i els activismes LGTBI» a «dialogar des de la seva pluralitat però sense extravagàncies i entendre’s per plantar cara a aquesta amenaça certa». És a dir, que l’extrema dreta ho arrambarà tot, sense fer cas d’«enfocaments teòrics» o «matisos».

Aquest no és un debat menor. Al cap i a la fi, socialistes i morats es disputen l’hegemonia dins el feminisme i en el col·lectiu LGTBI. Mentre Unides Podem abraça la ‘teoria queer’, una part del socialisme la combat perquè podria desembocar en «esborrar» les dones. Des d’Alacant s’insta el PSOE que, atès el debat social, faci pedagogia, instrueixi i faciliti el coneixement del tema als militants i simpatitzants per poder saber més d’aquesta qüestió i així, votar en conseqüència.

Contra la gestació subrogada

Els socialistes no només es reafirmen en contra de la gestació subrogada. Demanen anar una mica més enllà. Una esmena de Madrid reclama que s’eviti que es faci ús de la nacionalitat espanyola per «blanquejar» aquesta «violació dels drets de les dones». «Espanya no pot contribuir que les dones puguin ser explotades en altres països per la ciutadania espanyola». És a dir, que es persegueixi els que busquen ventres de lloguer fora d’Espanya.

Encara més, en una proposta firmada per diverses províncies, es demanda «derogar la instrucció del 14 de febrer del 2019, de la Direcció General dels Registres i el Notariat, sobre actualització del règim registral de la filiació dels nascuts mitjançant gestació per substitució, que permet, de facto, la legalització dels menors nascuts per gestació subrogada fora del nostre país». També es considera «primordial endurir les penes» contra les agències espanyoles que «es lucren amb la gestació per substitució». Des de Madrid es planteja l’opció que fins i tot es prohibeixi la donació d’òvuls.

La dificultat objectiva que es pugui practicar l’avortament a tot el país i la xarxa pública explica el sentit de diverses esmenes registrades. Les JSE empenyen perquè es garanteixi la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) «dins el Sistema Nacional de Salut», evitant els centres privats. Múrcia planteja que s’impedeixi que l’objecció de consciència «generalitzada» deixi de ser «una arma ideològica que coarta i nega els drets de les dones» i Sevilla, que es revisin «els concerts amb centres hospitalaris privats».

El PSOE es declara partit abolicionista de la prostitució, però no ho és Unides Podem, així que la promulgació d’una llei per erradicar aquesta pràctica no va entrar en el programa de la coalició. La ponència proposava que el PSOE impulsés el «necessari consens polític i social» per fer-ho possible. Però algunes esmenes són més exigents. El PSPV de Ximo Puig en vol fer bandera en el conclave. I per això demana que el PSOE es comprometi «en aquesta legislatura a presentar una llei integral per a l’abolició de la prostitució, una llei que ha de protegir i atendre les víctimes, sancionar els prostituïdors i proxenetes, així com castigar tota mena de proxenetisme». Sí que hi ha acord amb els morats per crear una llei contra el tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual.

«Posar llum» sobre què va passar

El debat sobre els toros ha tornat a escena amb el bo cultural anunciat per Sánchez dimecres passat i pactat amb Unides Podem. El xec de 400 euros que rebin els joves que facin 18 anys el 2022 no es podrà utilitzar per anar a una plaça de toros. Així ho van demanar els morats al titular de Cultura, Miquel Iceta, i així ho va confirmar dijous la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Una discussió que ressonarà en el conclave socialista. Una esmena de Madrid aposta per «extingir la tauromàquia, així com desmantellar i reconvertir el conjunt d’activitats econòmiques que l’envolten». Astúries remarca que els toros no són «cultura» i no s’han de «promocionar les corrides». Àlaba prefereix que es deixin de «promoure i subvencionar amb diners públics els espectacles taurins». I les JSE aconsellen la prohibició de l’assistència de menors de 16 anys a «espectacles basats en el maltractament animal», inclosos els toros.

Notícies relacionades

Sánchez obrirà el 40è Congrés del PSOE envoltat dels seus ministres i els barons

Com més població, més recursos

En la memòria d’esmenes s’ha colat un tema a priori inesperat. La conquesta d’Amèrica. El papa Francesc va demanar «perdó» a Mèxic, i ràpidament va contestar, en contra seu, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i després, l’expresident José María Aznar i el líder del PP, Pablo Casado. En el capítol dedicat a la memòria, el PSC apunta que Espanya ha de ser «conseqüent» amb el seu passat com a «potència colonial» i reparar «el mal» causat «en altres llocs del món», «repassar» què va passar i modificar «dialèctiques i plantejaments patris». Les JSE demanen impulsar l’«estudi de la memòria colonial espanyola amb els criteris de veritat, justícia i reparació, per tal de comprendre el passat d’Espanya com a potència administradora de territoris no autònoms, per tal de posar llum» sobre el que va passar.

La definició del nou projecte socialista es coneixerà la setmana vinent, quan els 1.082 delegats amb dret a vot en el conclave analitzin les esmenes que no hagi assumit la ponència. Ho faran primer en comissió i, les que superin el filtre del 20% de recolzament, en el plenari.