Sánchez projecta una executiva que impulsi una nova generació del PSOE i consolidi la unitat interna

Els noms de la nova direcció del PSOE «encara no estan tancats», «encara és aviat», sentencien a aquest diari fonts molt pròximes a Sánchez, que no obstant calculen que al llarg de la setmana se’n puguin anar avançant alguns, com ja va passar el 2017. Dos són segurs, els d’Adriana Lastra com a vicesecretària general –ja confirmada pel cap– i Santos Cerdán com a responsable d’organització. Tots dos continuaran i tots dos pilotaran el cor de la maquinària socialista. Ella, amb més protagonisme intern que abans, al centrar la seva tasca només en el partit i cedir la representació al Congrés al canari Héctor Gómez.

A partir d’aquí, s’haurà de llegir el missatge del secretari general a través de les incorporacions. Fonts de la seva confiança tant en el Govern com a Ferraz confirmen que donarà pas a una nova generació de dirigents. Els de la seva generació, els que es mouen en la franja dels 40 anys –Sánchez en té 49–. Aquest impuls va vertebrar la remodelació de l’Executiu del juliol passat, quan van entrar ministres joves com Isabel Rodríguez, Diana Morant, José Manuel Albares, Pilar Llop, Raquel Sánchez, Pilar Alegría o Félix Bolaños, l’home fort del Gabinet. L’edat mitjana es va rebaixar dels 55 als 50 anys.

La lògica es va estendre a l’hora de nomenar els nous caps del Congrés i el Senat: Héctor Gómez i Eva Granados. De manera que el tercer i últim compàs en el procés de renovació interna culminarà aquesta seqüència. Així, es compta amb la sortida de dirigents que el líder va repescar pel seu suport decidit en les primàries del 2017, com Manu Escudero, avui ambaixador davant l’OCDE. Qui es pot escapar d’aquesta mitjana és la presidenta del partit, un càrrec equilibrador i de més càrrega simbòlica que executiva. En cas de no continuar l’exministra Cristina Narbona, la podria rellevar Carmen Calvo, secretària d’Igualtat des del 2017 i ja exvicepresidenta primera.

Un altre vector que el president va moure a l’estiu va ser la divisió de parcel·les entre Executiu, partit i grup. És a dir, no sumar càrrecs ni competències. Així, Lastra va perdre la representació per focalitzar la seva acció en el PSOE, mancat de to els últims anys. Per això, tant al Govern com a Ferraz apunten que Sánchez no integrarà ministres a la nova direcció amb responsabilitat d’àrea. Podrien entrar com a vocals, per reforçar el pes polític de l’equip, però no amb càrrec executiu.

Direcció més «operativa» i «funcional»

S’afegeix una altra raó: el líder busca una executiva més «operativa» i «funcional», preparada per lliurar el combat electoral del 2023, que tindrà com a pròleg les autonòmiques a Andalusia –al llarg del 2022– i, potser, a Castella i Lleó o, fins i tot, al País Valencià. Sánchez necessita que la maquinària del PSOE estigui ben greixada i a ple rendiment davant una dreta amb moltes més opcions de conquistar la Moncloa i arrabassar poder territorial a l’esquerra gràcies a la pràctica absorció de Ciutadans pel PP. En altres paraules, vol rearmar el partit. Per això en el seu equip de confiança intueixen que vol que els nous dirigents que l’acompanyin a Ferraz els pròxims quatre anys es bolquin en les seves respectives tasques.

No obstant, l’accés de ministres a l’executiva podria donar-li una presència més gran i remarcar l’aposta per aquests valors emergents, en el cas de Bolaños, que és, de facto, el vicepresident polític del Govern i en qui Sánchez confia per desencallar qüestions institucionals i orgàniques, des del desbloqueig dels Pressupostos del 2022 fins a la fallida moció de censura a Múrcia. El gener del 2020, de fet, el mandatari socialista va refrescar la nomenclatura del partit amb l’entrada de diversos ministres, com María Jesús Montero i Carolina Darias.

No es compta, tampoc, amb la incorporació de barons. El reglament dels estatuts, del 2018, ja va impedir aquesta possibilitat en el seu article 557: és «incompatible simultaniejar la condició de membre de dues comissions executives d’àmbit territorial diferent». Se superposa la raó política: centrar la gestió en una àrea. I fins i tot el context: el 2014, Sánchez va fer seure fins a 10 líders territorials per enrobustir la direcció. Alguns el trairien dos anys després.

Aquest cop opera un altre motor: el president vol compondre una executiva més curta. L’actual va néixer amb 49 membres, tot i que dos van renunciar per ocupar càrrecs institucionals: José Félix Tezanos (escollit per al CIS) i Beatriz Corredor. Un altre cop l’ajuda l’escenari. Aquella cúpula es va tancar passades les dues de la matinada de l’últim dia del 39è Congrés pels ajustos d’última hora –el gruix ja es coneixia des d’uns dies abans–, perquè va haver de buscar un encaix als fidels que havien cregut en ell en la incerta travessia de les primàries. En aquest moment, no hi va haver cap altre esclat d’integració que Patxi López, el tercer rival en les primàries. I va asseure’s com a membre nat el coordinador del consell polític federal, el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, que havia recolzat Díaz però que es va allistar immediatament a les files del restituït líder quan es van obrir les urnes.

«El salt qualitatiu»

Ara Sánchez, passada la guerra del 2017 i instal·lat a la Moncloa, amb un poder inqüestionable, no ha de pagar favors. És més, busca projectar, com convenen des del seu entorn i els que hi han parlat durant les últimes setmanes, aquesta imatge d’unitat interna, fitxant dirigents sense importar la seva adscripció en batalles orgàniques prèvies. Va ser així amb la configuració del nou Gabinet, quan va sumar ministres que havien donat suport a Díaz el 2017 (Rodríguez, Morant o Alegría) i quan va situar prop seu Óscar López, mà dreta de Rubalcaba, o Francesc Vallès, que el 2014 s’havia alineat amb Eduardo Madina. «Les guerres internes ja són el passat. Ara ja no compta ni es mira a qui va recolzar la gent. Aquest és el canvi qualitatiu», resumeix un dels veterans.

Aquest 40è Congrés Federal es preveu, sigui com sigui, tranquil. Amb la idea d’enfortir el projecte –el lema triat és ‘Avancem’– i sense «sobresalts», ni crítiques internes, com coincideixen diversos membres de la cúpula sortint. El més previsible és que el líder aconsegueixi un suport superior al que va obtenir el 2017 en la votació dels òrgans federals. Llavors, va rebre l’aprovació del 70,50% del miler de delegats, per sota del 86,19% del 2014 pel vot de càstig dels crítics. La lluita interna encara sagnava, i també va pesar la falta d’integració dels derrotats.

La imatge d’unitat quedarà apuntalada per dos actes majors. Aquest divendres 15, en l’arrencada del conclave, Sánchez s’envoltarà dels seus ministres i de tots els barons, en la primera foto del poder actual del PSOE des de la crisi de govern. Dissabte, el president estarà al costat dels tres exlíders del partit, Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Joaquín Almunia, una instantània que no es repetia des del 2014. I diumenge, abans de la clausura, es farà un homenatge al desaparegut Rubalcaba. A més, els dos pesos pesants de l’Executiu caiguts el juliol tindran un paper en el conclave: Carmen Calvo, en una taula rodona sobre igualtat, i José Luis Ábalos, segons indicaven a Ferraz, en un altre fòrum per concretar.

El 40è Congrés sí que viurà un fort debat ideològic sobre temes molt sensibles. Particularment, dos que han focalitzat l’interès de les gairebé 10.500 esmenes presentades a la ponència marc. El model d’Estat i el setge sobre Joan Carles I i la pugna en el feminisme amb el col·lectiu LGTBI, més descarnada arran de la llei trans promoguda per Irene Montero. La direcció busca transaccionar amb els proposadors per intentar arribar al conclave amb aquesta batalla desactivada o, almenys, amb el foc controlat, perquè així l’atenció pivoti sobre el discurs del president i la tasca de rellançament del partit.

Notícies relacionades

Sánchez tancarà el congrés del rellançament del PSOE amb un míting multitudinari

Com més població, més recursos

«Esperem que arribi tot encarrilat. Cal enfortir l’acció del Govern i no generar problemes. Però amb les coses clares. Molta gent espera que el PSOE no s’equivoqui en matèria feminista, que és nuclear per nosaltres. El congrés anirà bé si hi ha línies vermelles que no es traspassen», assegura una integrant de la direcció sortint. A les tradicionals esmenes republicanes s’afegeixen, aquest cop, les que demanen investigar el rei emèrit o augmentar la transparència de la Corona.

Sánchez camina cap a la seva coronació completa dins el partit, ara sí, després de gairebé una dècada de turbulències. Amb un poder total al PSOE i sense que s’entrevegi en l’horitzó la projecció de cap successor. Ho diuen a Ferraz: no és el moment i ningú ho planteja.