De cara a les municipals del 2023
El centredreta catalanista es conjura per fundar un partit al febrer
La nova formació, que prioritzarà l’eix ideològic per sobre del procés, busca incloure el PDECat
L’objectiu és mobilitzar el vot anti-Colau en les municipals amb una candidatura que podria liderar Santi Vila
jregue49915666 barcelona 18 09 2019 reuni n centroderecha catalanista para 191206184725 /
L’operació de confluència existent entre diferents partits catalanistes de centredreta per presentar-se com una sola força a les eleccions municipals podria tenir la seva posada de llarg al febrer. Les converses avancen positivament, segons tots els actors implicats, per sobreviure i competir unitàriament en els comicis del 2023 amb una proposta que prioritzi l’eix ideològic socioeconòmic al procés i que permeti incorporar des de federalistes fins a independentistes. En l’operació hi estan involucrats el PNC, Lliures, Lliga Democràtica i Convergents, forces sorgides de l’espai convergent o liberal, i a la qual s’hi afegirà amb tota probabilitat el PDECat. Units per Avançar, per ara, en segueix al marge.
Fonts del partit que va trencar amb Junts adverteixen que tot està encara «fràgil» i que en cap cas el seu nom desapareixerà. «Si Junts no va aconseguir que ens dissolguéssim com a partit, no ho aconseguiran ara altres», conclouen. No obstant, fonts de la Lliga, Lliures i el PNC afirmen que es treballa per crear un nou partit, no una plataforma, així que contemplen deixar les marques existents en hibernació. «Iniciativa per Catalunya existeix formalment, però tothom parla ja dels comuns», explica una font implicada.
En tot cas, el PDECat, que ja no disposa de drets electorals, vol fer valer el seu pes i recorda que, malgrat quedar-se fora el Parlament en les autonòmiques d’aquest any, encara té representació al Congrés, a més de 180 alcaldes.
¿Independència? Centredreta
Després del fallit intent de presentar-se a les eleccions catalanes amb una aliança entre Lliga i Lliures, les negociacions es van reprendre abans d’estiu i, segons fonts directament coneixedores, avancen intensament en quatre comissions: la programàtica, l’organitzativa, la d’eleccions municipals i la de comunicació estratègica. Un dels punts de dificultat és la definició sobiranista. Si bé algunes forces són obertament no independentistes, el PDECat no vol renunciar a aquest objectiu, com tampoc al referèndum ni a l’amnistia.
La solució encara no està ratificada, però la idea dels promotors és centrar-se en el que els aglutina: les posicions ideològiques de centredreta. «El partit no serà independentista, però un independentista pot estar en aquest nou espai, igual com hi pot estar un exvotant de Cs amb la condició que acceptin el programa que aprovem», resumeix una font.
Contra Colau... ¿Amb Santi Vila?
Les dificultats també arribaran amb el repartiment del pes específic de cada partit en la nova estructura, a l’hora de definir una direcció i unes candidatures. Sobre aquesta qüestió encara no hi ha hagut decisions definitives. La cola que pot unir aquestes organitzacions és, en el cas de les municipals, apuntar-se a l’estratègia anti-Colau en el cas de la ciutat de Barcelona, però sempre al marge de Junts, ERC i el PSC, segons remarquen els participants en l’operació. El fitxatge de l’exconseller Santi Vila per participar en aquesta iniciativa figura en les converses, malgrat que no s’ha tancat encara cap candidat.
La fragilitat d’aquest procés no només té a veure amb l’eix sobiranista i amb la suma de diferents projectes molt minoritaris, sinó també amb factors personals. És el cas del PNC de Marta Pascal, exdirigent del PDECat. «És l’únic partit que es conjuga amb un nom propi», descriuen fonts de les negociacions.
Notícies relacionadesMentrestant, el PDECat continua mirant d’exhibir autoestima i el pròxim dia 25, l’exconsellera Àngels Chacón pronunciarà una conferència política per exposar els seus plans, que inclouran aquesta mà estesa a l’ampliació de l’espai.
En tot cas, les converses avancen amb reunions «plenàries» com la que va tenir lloc dijous. Es parteix d’una posició autocrítica sobre la dispersió i falta de poder competitiu d’aquest espai, però també de la constatació que «no podem seguir com estem», conclouen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim