Els 5 ‘nos’ d’ERC a la llei de memòria democràtica

Qualsevol intent per portar qualsevol alt càrrec franquista davant la justícia topa, inexorablement, amb la llei de 1977. Una llei de punt final que ha provocat que siguin diverses les víctimes que hagin hagut de recórrer a instàncies judicials d’altres països, emparats per la comissió de crims de lesa humanitat. De fet, no fa ni un mes que el Tribunal Constitucional va al·legar aquest mur, que es pot entendre, en el fons, com la primera pedra de la transició, per tancar la porta als crims del franquisme, en ocasió de la demanda presentada per l’exsecretari general del PCE Gerardo Iglesias sobre les tortures a què va ser sotmès durant anys.

El text del PSOE, al qual Unides Podem dona suport, no sense certa sorpresa d’ERC, tanca la porta explícitament a les reclamacions patrimonials que es derivin de ser víctima. Pur simbolisme. «Els donen un diploma», apunta un republicà indignat.

El franquisme va néixer i va prendre l’Estat d’un aixecament militar il·legal contra una democràcia constitucional. Tot el que en va derivar és, per tant, il·legítim i il·legal, i ha de ser anul·lat. Un exemple podria ser el cas de Salvador Puig Antich. Detingut i jutjat per un delicte de sang, va ser ajusticiat després de ser condemnat per un tribunal militar franquista, de resultes de la seva militància política. Amb aquesta llei del PSOE i Unides Podem, sosté ERC, es deixa Puig Antich com un delinqüent comú més. Els republicans sí que accepten que la proposta de llei entri al terreny de la «il·legitimitat». Però, «com en tot, no hi abunda, només hi passa el raspall».

Els republicans troben a faltar més reconeixement i dignificació envers aquells que van lluitar i van ser víctimes per defensar la democràcia, és a dir, la República. Esquerra addueix que se sobrevola al sancionar l’existència de «víctimes de la dictadura, la guerra i el cop d’estat», però no anul·la les sentències dictades. «És insuficient», repliquen. A més, el període de reconeixement de l’existència de víctimes de la dictadura finalitza amb la promulgació de la Constitució de 1978. Segons ERC, aquesta repressió va continuar fins a finals del 1982, quan les velles estructures franquistes van ser depurades. Per exemple, la militar.

La iniciativa del bipartit de la Moncloa «voreja», segons l’opinió d’ERC, el reconeixement explícit de l’intent de genocidi lingüístic i cultural que van patir «les nacions» de l’Estat, en particular, Catalunya i Euskadi. Així mateix, ni es reconeix ni es preveu explícitament la devolució de tots els honors, béns i documents institucionals relacionats amb les competències exercides entre 1933 i 1940, i que van ser confiscades per les tropes franquistes en la seva entrada a Catalunya.