Després de la renovació
González-Trevijano serà el pròxim president del Tribunal Constitucional si es compleix la tradició
És el magistrat del sector conservador que aplega més requisits per reemplaçar González Rivas
La vicepresidència seria assumida per Xiol, únic magistrat progressista en l’últim terç del seu mandat
Pedro González Trevijano.
Al Tribunal Constitucional hi ha una norma no escrita, però que des de la seva creació s’ha complert. Consisteix en el fet que el seu president i vicepresident són elegits entre els quatre magistrats que es troben en l’últim terç del seu mandat. Un és de tendència conservadora i l’altre, progressista, i la distribució es produeix en funció de les majories que imperen el tribunal de garanties. Segons aquesta norma, el magistrat més ben situat per reemplaçar Juan José González Rivas a la presidència del TC és Pedro González-Trevijano, i a Encarnación Roca, en la vicepresidència, Juan Antonio Xiol.
Tots dos comparteixen terç amb Andrés Ollero, també conservador, i també en formava part el progressista Fernando Valdés, però va renunciar a l’alt tribunal per un episodi de violència masclista. La fonts del Constitucional consultades per EL PERIÓDICO no dubten que entre González-Trevijano i Ollero l’elegit per ser la màxima representació de la institució seria el primer per diferents raons, com les fermes conviccions religioses del segon que porten a fer més difícil l’acord del ple entorn de la seva figura. Amb la marxa de Valdés, el camí queda lliure perquè Xiol assumeixi la vicepresidència, si finalment es compleix la norma que ha imperat fins ara al Constitucional.
Renovació al juny
L’únic que pot jugar en contra seu és que tots dos formen part del terç que hauria de ser renovat al juny, en la quota que correspon al Govern i al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), institucions que es reparteixen els noms. Com que l’Executiu no ha de posar-se d’acord amb ningú, no sol retardar-se, però la Constitució preveu la renovació dels seus membres per terços, i en aquest s’hi inclouen els dos del Govern i els del Consell. El problema és que el CGPJ, per poder complir la seva part, hauria d’haver sigut renovat aleshores, ja que l’última reforma de la llei orgànica del poder judicial li impedeix realitzar nomenaments mentre es troba en funcions.
Notícies relacionadesI si en aquest terç es produeix la renovació en termini, la presidència de González-Trevijano es convertiria en la més breu de la història. Però tot dependrà de quan es renovi finalment el poder judicial.
Tant González-Rivas com Roca haurien d’haver sigut renovats el novembre de 2019, malgrat no fer els nou anys fins al mes de juny passat. El motiu és que per evitar nous retards la llei reguladora del Tribunal Constitucional es va modificar perquè els nous nomenats no siguin pel període marcat a la Constitució, perquè el seu mandat comença a comptar en el moment en què havien d’haver entrat a l’alt tribunal.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia