El Govern prepara la seva llei de secrets amb discrepàncies sobre el CNI

Sota la supervisió de l’exvicepresidenta Carmen Calvo, el Ministeri de Defensa va impulsar la primavera passada, amb col·laboració dels gabinets d’Interior i d’Exteriors, un primer esborrany. Va ser la ministra Margarita Robles qui es va encarregar, en aquell moment, de mantenir converses amb el PNB per intentar un acostament de posicions entre les tesis governamentals i la dels nacionalistes. «Hi va haver avenços», apunten fonts coneixedores d’aquests contactes. Però la crisi del Govern central que va propiciar la sortida de, entre d’altres, Calvo i Arancha González Laya de la Moncloa va congelar els treballs durant setmanes. Al setembre, segons ha sabut EL PERIÓDICO, es van reprendre, constatant-se certes discrepàncies internes sobre el paper que ha de tenir el CNI en la nova norma. O les reticències d’alguns departaments a assumir la difícil qüestió de concedir o denegar l’accés a informació classificada a òrgans parlamentaris.

 

Un text per al 2022

Un text per al 2022 Segons les fonts consultades, l’elaboració de l’avantprojecte s’està fent sense presses i amb l’esborrany que es va redactar en temps de Carmen Calvo com a base. A partir d’allà, s’han anat presentant al·legacions per àrees en què es remarquen aquells punts que es consideren més espinosos, com ho són per a alguns ministeris el considerar el CNI «autoritat nacional» per al tractament d’informació classificada, ateses les potestats que això podria atorgar al Centre, ara dependent de Defensa, si no queden prou clars els límits. També genera dubtes, expliquen aquestes fonts, el repartiment de quotes de responsabilitat a l’hora de decidir a qui es concedeix accés a informació determinada. Especialment quan aquestes demandes arribin, en un futur, des de grups o partits polítics. 

Tot i que no hi ha urgència al Govern per impulsar aquest projecte, com demostra que no estigui inclòs a l’agenda per a aquest període de sessions parlamentàries, l’equip de Pedro Sánchez sí que vol tenir llesta una proposta formal per a l’any vinent que, en principi, seria debatuda després amb Podem, soci de coalició, i a contnuació amb altres grups.

 

El cas Ghali

El cas Ghali 

L’objecte que diu que persegueix el Govern central promovent aquesta nova llei és, de manera prioritària, regular els secrets oficials des de la perspectiva constitucional, però equiparant-se també a altres legislacions europees o d’estats membres de l’OTAN. Amb aquesta premissa pretén actualitzar el règim jurídic a aplicar a la classificació, desclassificació o reclassificació d’informació delicada. Principalment d’aquella la revelació de la qual pogués posar en perill la seguretat o la defensa de l’Estat, així com les relacions diplomàtiques del país. Es dona la circumstància que fa tan sols uns dies l’exministra d’Afers Exteriors González-Laya es va aferrar a la llei de secrets vigent per no donar al jutge que porta el cas Ghali detalls sobre la polèmica decisió de permetre l’aterratge –i posterior ingrés en un hospital– del líder del Front Polisario, a qui, segons sembla, no es va requerir la documentació pertinent. El magistrat de Saragossa que instrueix la investigació va recriminar a Laya l’ús a tall d’escut d’una llei de secrets que, en realitat, no inclou ara en el seu text original la possibilitat d’utilitzar-la per no perjudicar les relacions diplomàtiques. No obstant, l’exministra es va referir a la presumpta ‘ampliació’ d’aquesta llei que hauria suposat un acord de Consell de Ministres aprovat, el 2010,  amb José Luis Rodríguez Zapatero com a president. Aquest acord mai es va recollir al BOE. La situació a què s’ha enfrontat Laya en un tribunal suposa, segons grups com el PNB, un motiu més per accelerar la reforma d’una norma franquista.

Notícies relacionades

Terminis i recels llasten la nova llei de secrets oficials

Com més població, més recursos