Sánchez cuida el partit per enfortir-lo de cara a la dura batalla del 2023

Sí, formalment és el congrés federal del PSOE. El número 40. Del qual sortirà una nova executiva, un projecte reciclat. Però és molt més. El conclave que començava aquest divendres s’assemblava més a una celebració. Una festa. Fins i tot una catarsi interna després d’anys de dolor i tensions. El PSOE venia a la Fira de València a estimar-se, a celebrar la unitat, i també a agafar impuls per a la següent contesa electoral, que es presumeix duríssima per la possibilitat que el PP i Vox li prenguin la Moncloa, una opció que fins i tot va dibuixar l’últim CIS. Ni tan sols els més veterans recordaven una estampa semblant buscant en el seu disc dur personal.

Pedro Sánchez volia fer d’aquest 40è Congrés el seu congrés. El que enterrés el temps passat i assumís la nova etapa que va engegar amb la remodelació del Govern del juliol passat. El seu afany, després del daltabaix de Madrid que va remoure els fonaments de la seva estratègia, ha sigut connectar partit i Executiu. Fondre’ls, comunicar-los. Canviar dinàmiques. Ho explicaven aquest divendres els barons socialistes: el president hi va parlar, un per un, durant les últimes setmanes, per explicar-los la seva idea de nova direcció del partit –més reduïda, més operativa, més «municipalista», amb més presència femenina, més diversa–, per sentir les seves propostes de noms, per intercanviar-hi opinions. Amb alguns es va reunir a la Moncloa, amb altres va parlar per telèfon. O per videoconferència. I aquest no era un gest habitual seu. En absolut. L’acusació més recurrent, de fet, era que no cuidava el partit, que no bastia ponts o buscava la seva complicitat. Ara els canals s’han reactivat. Truca, truca molt, fins i tot «massa», feia broma un líder territorial.

El punt d’inflexió va ser el relleu de l’Executiu. «I el canvi de Gabinet», remarcava una presidenta autonòmica. I és que la línia de comunicació també flueix entre el nou cap de Gabinet, Óscar López, i el partit, un fil pràcticament inexistent abans, quan seia a la dreta del líder Iván Redondo. El gir estratègic culmina ara, en aquest 40è Congrés. El conclave que també viurà, aquest dissabte, una altra foto històrica, la del secretari general amb Felipe González –amb qui precisament va reprendre la relació aquest estiu, i amb qui s’ha vist almenys un parell de cops, després d’anys de distanciament–, José Luis Rodríguez Zapatero i Joaquín Almunia.

La maquinària està més greixada, observen tots els interlocutors consultats. Perquè Sánchez vol un PSOE actiu, unit i en guàrdia de cara a les eleccions. Per ara, no inquieten les enquestes, perquè falten dos anys per a les eleccions i es poden capgirar, creuen molts dirigents, uns sondejos adversos, i la prova és, raona un president, el que va passar amb l’SPD a Alemanya, que el donaven per mort i va ressuscitar molt poc abans de les urnes. Hi ha «elements» per aixecar el vol, com els fons europeus i la recuperació econòmica. «Però també prudència», «cal suar la samarreta», adverteix un altre cap territorial.

El líder ha parlat amb els barons, amb els seus predecessors, amb membres de la direcció sortint. Però, no obstant, es guarda les seves cartes. En les seves converses no ha donat pistes de noms de la nova executiva. Aquest divendres, va reunir els seus ministres, els secretaris regionals, la seva cúpula, per a la foto de família del poder i la cohesió socialista, per després dinar-hi i llançar-los un missatge d’«unitat, força i esperança», segons indicaven alguns assistents. No va avançar més concrecions.

¡Ya en Valencia! Arranca el #40CongresoPSOE, un fin de semana de encuentros y diálogo con los compañeros/as socialistas que marcará nuestro rumbo para los próximos 4 años. Gracias a todos por vuestra ilusión y ganas. Vamos a construir el PSOE que queremos. El país que merecemos🌹 pic.twitter.com/jgMc4EU29y

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 15 de octubre de 2021

«Tot està OK», diu Sánchez

Ja es coneix el nucli dur, que conformen Adriana Lastra i Santos Cerdán, que segueixen com a dos i tres del PSOE, i a qui s’afegeixen Cristina Narbona (presidència), Javier Izquierdo (Acció Electoral), Alfonso Rodríguez Gómez de Celis (Política Municipal) –tots tres també continuen– i Llanos Castellanos, la dos de López a la Moncloa, que ara conduirà Relacions Institucionals i Justícia. A més, el baró andalús, Juan Espadas, coordinarà el consell polític federal, i el president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, serà el nou secretari de Política Autonòmica, el que obligarà a modificar els estatuts sobre la marxa per permetre la compatibilitat de càrrecs orgànics. El degoteig de noms va parar, a l’espera que aquest dissabte es conegui el disseny complet de la nova executiva. No és «descartable», va dir Lastra, que s’hi integrin ministres, tot i que sigui com a vocals, sense àrea. I el favorit és l’home d’absoluta confiança del president, Félix Bolaños.

«Tot és OK», somreia Sánchez en una conversa informal amb els periodistes. Aquest és el congrés, va dir, de la «unitat» i la «socialdemocràcia». Aquí hi havia també una altra clau: la reivindicació de les receptes d’esquerres com a sortida d’aquesta crisi que s’està filtrant a tot Europa. El partit celebra l’expansió de la socialdemocràcia després d’anys vençuda i aclaparada per la fortalesa dels conservadors.

Sembla com si el PSOE deixés anar llast després d’un congrés, el 39è, el del 2017, el que va venir després de les cruentes primàries entre Sánchez i Susana Díaz, traumàtic. «Aquesta vegada hem vingut a passar-ho bé», resumia una de les protagonistes d’aquella guerra. «En aquell moment, Pedro em volia matar, em va sentenciar, i ara em truca i la relació està bé», assegurava un altre baró. «Llavors s’alimentava la guerra des de dalt, ara es busca la pau», indicava un altre president. Res és igual al passat. Ni tan sols al pacífic congrés del 2008, l’últim de Zapatero, perquè a ell també li va tocar arremangar-se amb les federacions per compondre la seva executiva. Sánchez té les mans ben lliures. El seu poder és total.

Qualsevol temps passat «no va ser millor»

En la primera jornada del conclave a València, va brillar Nadia Calviño, la vicepresidenta primera. La tecnòcrata sense carnet del partit que va reivindicar la seva ascendència socialista i la seva família republicana, i que es va declarar emocionada per rebre el premi Manuel Marín de mans dels seus companys, guardó que també van rebre Anne Hidalgo, alcaldessa de París i candidata socialista a la presidència de França, i els presidents d’Aragó i les Canàries, Javier Lambán i Ángel Víctor Torres. I també va brillar Carmen Calvo, secretària d’Igualtat i ja exvicepresidenta del Govern. Els seus companys li van dedicar un enorme i llarg aplaudiment a què ella va respondre lluitant perquè les llàgrimes no li saltessin. Era un tribut a la seva tasca i un reconeixement a la seva lluita feminista després de la tempesta viscuda amb Unides Podem dins l’Executiu. Ella podria sortir de la direcció, precisament per l’afany del cap, convenen diferents fonts, per compondre una cúpula renovada i més jove.

A qui no es va veure va ser a José Luis Ábalos. La seva caiguda va ser diferent a la de Calvo, amb coses encara per aclarir. El seu paper en l’acte major socialista serà més discret: tot just una entrevista feta pel departament de Comunicació del partit. No una taula rodona, com en què va participar l’exvicepresidenta sobre feminisme, ni un premi. Aquesta pàgina, la d’Ábalos, encara fa mal i desconcerta.

Manuel Marín es un símbolo de la pertenencia de España en la UE.

Para mí ha sido particularmente importante que la UE haya dado, esta vez, una respuesta progresista y que proporciona redes de seguridad para la ciudadanía y estados.

🌹 @NadiaCalvino #Avanzamos_ #40CongresoPSOE pic.twitter.com/hE6NmAcu8w

— PSOE (@PSOE) 15 de octubre de 2021

Notícies relacionades

Sánchez reclama al rei Joan Carles que doni «explicacions» sobre els seus escàndols

Congrés del PSOE a València: Últimes notícies en DIRECTE

«Això no és un congrés, és el festival del retrobament», «el Disneyland del PSOE», es podia sentir a la Fira de València. «Allò que qualsevol temps passat va ser millor no és així. S’ha demostrat el bon treball de l’executiva i el secretari general que ha portat el PSOE al Govern. Hem de fer un congrés pensant en els ciutadans, que és per què va néixer aquest partit». Ho deia Ximo Puig, president valencià i president i amfitrió d’aquest conclave. Glossava el pressentiment que bategava en aquest 40è Congrés.

La jornada acabava ja de nit, amb concerts, acrobàcies en directe, delegats i convidats prenent una cervesa o xerrant al voltant de les ‘foodtrucks’. Aquest dissabte comença la part oficial del conclave. Els discursos, el debat d’esmenes (el focus està en el feminisme i el model d’Estat i el rei emèrit), rematar la direcció. Allò clàssic d’un congrés que, potser, més trenca amb la tradició i que rearma el PSOE de cara a un futur que es presumeix incert. Ho va cridar Calvo: «Hem d’estimar-nos molt: davant tenim el feixisme organitzat».