40è Congrés Federal, a València

González acompanya Sánchez: «Sap que estic disponible, dic el que penso i no interfereixo»

  • El conclave viu l’abraçada històrica del president amb Zapatero, González i Almunia, tots tres ovacionats a l’arribar al plenari

  • Els dos exmandataris i la direcció actual emfatitzen la «unitat» de la família socialista i reivindiquen la història del partit

3
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

Una abraçada. Una abraçada que havia sigut impensable fa només uns mesos, projectava aquesta voluntat d’unitat que el PSOE vol imprimir al seu 40è Congrés Federal, el conclave cridat a tancar definitivament les ferides del passat i mirar cap endavant, amb la vista posada en les següents eleccions. L’abraçada de Pedro Sánchez amb els seus predecessors a la Moncloa, José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González, i amb Joaquín Almunia. La imatge que marcava la inauguració oficial d’aquest congrés a la Fira de València, la que tant perseguia la direcció. El PSOE de Sánchez es va reconciliar amb el socialisme històric. Molt pocs minuts abans, els tres exsecretaris generals feien la seva entrada en el plenari, amb els delegats i convidats drets i enmig d’una gran ovació.

Aquesta reivindicació del PSOE, de la seva història de 142 anys de vida, aquest orgull de passat, aquest estimar-se que és tan present en aquest 40è Congrés, aquest «socialisme afectiu», va estar molt present en els discursos previs als dels dos expresidents. En la presentació de l’informe de gestió dels òrgans federals, que va anar a càrrec del secretari d’Organització, Santos Cerdán, però sobretot en les paraules de la número dos, Adriana Lastra. Ella va recordar la victòria de González de 1982 per majoria absoluta, un triomf que va ser possible poc més d’un segle després que un petit grup de treballadors fundés el PSOE a Madrid el 1879.

«Reivindico cada instant, cada minut d’aquests 142 anys de lluita per la llibertat –va exclamar Lastra–. Reivindico cada gota de sang vessada, l’esperança compartida, cada reforma aconseguida. Reivindico cada pas que hem fet en nom d’aquesta llibertat i justícia, que té sigles i tres noms: Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Pedro Sánchez». La vicesecretària general, que sortirà d’aquest 40è Congrés encara més reforçada, va repassar els avanços aconseguits pels governs socialistes, davant el que entén com un full de serveis en blanc del PP en matèria de nous drets i llibertats. «¡Ja va sent hora que diguem ben alt que el millor que li ha passat a aquest país ho hem fet els socialistes! ¡Sempre! ¡Sempre!». El plenari li va correspondre amb un aplaudiment construït. Lastra va emfatitzar el que potser sigui el ‘claim’ del conclave. L’objectiu final, el que pesa en l’ambient i les intervencions: «És moment d’unir-nos i unir Espanya. D’unir forces. Només ho podem fer nosaltres. ¡Pels espanyols!».

Notícies relacionades

«¡Quines ganes d’unir-nos tots!», va exclamar Cerdán, com arrencada del seu repàs per aquests últims quatre anys. Perquè llavors es deia que el PSOE «desapareixeria», que «l’extinció era a prop». La pasokització que es preconitzava en el moment d’auge de Podem. «Estem més forts que mai i som més necessaris que mai, i estem mirant al futur amb optimisme», va recalcar el secretari d’Organització, traient pit de les victòries electorals d’aquest mandat, de l’enfortiment institucional i orgànic del PSOE, una organització «en perfecte estat de revista». El número tres va recordar que hi ha «eines, capacitat i planter» en el tancament de la seva intervenció, en què en cap moment va recordar el seu immediat antecessor, el caigut José Luis Ábalos.

Precisament, l’exministre de Transports va fer la seva aparició en el congrés aquest dissabte. Envoltat de càmeres i micròfons a l’arribar. Ell va procurar no pixar fora de test. No molestar.