El Govern demana als seus barons que no exhibeixin les diferències en finançament

La participació del PSOE en l’acte del 2 de novembre a Santiago de Compostel·la, al costat de dos presidents del PP i Miguel Ángel Revilla, s’ha posat en aquests moments en dubte. El silenci s’ha apoderat de les comunitats socialistes i ningú confirma ara la seva assistència a un fòrum plantejat per reivindicar l’Espanya despoblada en el nou model de finançament, que havia de reunir Alberto Núñez Feijóo (Galícia), Alfonso Fernández Mañueco (Castella i Lleó), Adrián Barbón (Astúries), Javier Lambán (Aragó), Emiliano García-Page (Castella-la Manxa), Concha Andreu (la Rioja), Miguel Ángel Revilla (Cantàbria) i Guillermo Fernández Vara (Extremadura).

El mestissatge amb el PP quan el Ministeri d’Hisenda està a punt d’obrir el debat sobre el nou sistema, el fet que Feijóo ho anunciés entre intenses crítiques a l’Executiu central i a Catalunya i la proliferació d’aquestes reunions híbrides (fa unes setmanes hi va haver una trobada entre el País Valencià i Galícia) han molestat l’Executiu, que des de dijous està mirant d’impedir que els seus barons acudeixin a aquest conclave. La pressió ja ha donat els seus fruits. El mateix dia, la Rioja va confirmar que se’n despenjava i ahir cap dels altres presidents hi assegurava la seva presència. De fet, aprofitaran que tots són al congrés del partit a València per reunir-se i parlar-ne.

Crida a tornar a l’ordre

Però la seva decisió sobre com procedir està molt condicionada per l’opinió del Govern central. Fonts de l’Executiu admeten que se’ls ha cridat a l’ordre perquè no hi vagin, tot i que reconeixen que és possible que «algun» ho faci. Assumeixen que cada autonomia té la seva posició, però el que pretenen és que no es visibilitzin les discrepàncies. Igual que ha molestat la cita de Galícia va incomodar la reunió de Ximo Puig i Juanma Moreno. «Un va començar a crear un bàndol i ara a veure com ho parem», asseguren en el Govern amb referència al president valencià.

L’exhibició d’aquestes diferències ha accelerat dins el PSOE el debat sobre la necessitat d’una postura comuna en finançament. Fins ara tots els dirigents, populars i socialistes, han presumit d’independència, reunint-se amb comunitats d’un altre color polític amb els mateixos problemes i reptes. Rics amb rics, pobres amb pobres. Poblats en una part, despoblats en l’altra. Però la realitat és que històricament les direccions del PP i el PSOE han imposat un acord intern de mínims. I això és el que el PSOE es proposa fer en les pròximes setmanes, una vegada salvat l’empipament de la cita a Galícia.

Difícil pacte intern

El president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, com a nou responsable de Política Autonòmica, serà l’encarregat d’intentar-ho. Ell mateix s’ha fixat ja la tasca. Aquest propòsit compta amb defensors i detractors. Alguns territoris el consideren inviable. Per d’altres, en canvi, resulta fonamental. La postura sol canviar en funció de si un és president o cap de l’oposició. Més escèptics amb el pacte intern ho són els presidents; més proclius, els líders de l’oposició, que no volen que altres companys de partit rentin la cara als seus adversaris. L’exemple clar podria ser el PSOE andalús.

Fonts socialistes d’Andalusiaassenyalen que «és imprescindible fixar una posició de partit», que pugui contribuir a «ajudar» el Govern. Que el PSOE contribueixi a «orientar» l’Executiu. I que el PP tingui la seva pròpia discussió interna. Però altres federacions com Castella-la Manxa ho veuen diametralment diferent. «No hi pot haver una posició única perquè no és un debat ideològic, sinó territorial». Això ho reconeixen fins i tot en el mateix Govern central. Admeten que els barons socialistes «continuaran dividits» sobre el nou model de finançament autonòmic. Perquè a més, apunten, en poc més d’any i mig tenen eleccions autonòmiques.

El criteri de població

Notícies relacionades

Les autonomies més endeutades apressen Hisenda perquè els alleugi el deute

El congrés del PSOE reprodueix els blocs territorials pel finançament

El nou sistema s’està cuinant. I el Ministeri d’Hisenda en servirà el primer plat el mes de novembre amb la presentació del criteri de població protegida. «L’esquelet», segons el defineixen fonts socialistes. La població és el quid de la qüestió del finançament. Les comunitats amb més densitat demanen que el model respongui a aquest concepte. Les menys poblades creuen que l’eix ha de ser el cost del servei. En el debat hi conflueix també la necessitat d’abordar el finançament local i l’ordenació de competències autonòmiques i municipals.

Després del primer acte de novembre començarà seriosament la negociació, però no hi ha garanties que es pugui culminar aquesta legislatura. Un president autonòmic donava per fet que «no estarà acabada». Les comunitats més mal finançades confiaven que es resoldria, però en el mateix Govern central són escèptics. Afirmen que no depèn només d’ells i que armar el pacte és molt complicat. El PP, apunten des del partit, tampoc tindrà fàcil que hi hagi una posició unànime dels seus barons. Per a Pablo Casado, afegeixen, resultarà més complicat perquè no té la mateixa autoritat un president que un cap de l’oposició.