Conclave a les files socialistes
El PSC referma el diàleg i el federalisme en el nou full de ruta del PSOE
El text refresca la vigència de la demanda d’anar un pas més enllà respecte a l’Estat de les autonomies
L’exministre considera «normal» que hi hagi els seus pros i els seus contres entre regions a compte del repartiment econòmic
A1-126962688.jpg /
El PSC va complir els seus objectius. El nou full de ruta del PSOE, és a dir, la ponència ideològica que serà aprovada en el congrés que aquest cap de setmana s’està celebrant a València, inclourà les referències que els socialistes catalans requerien per refermar el diàleg, el pacte i, fins i tot més important, la declaració de Granada i la de Barcelona en el context de la situació de Catalunya. En una de les esmenes que ja ha sigut incorporada al nou cos doctrinal, s’assegura que «l’Espanya multinivell és la que ofereix cursos democràtics de diàleg i pacte en el marc de la llei per donar sortida» a contextos com el català, «en clau de més aprofundiment de l’Estat de les autonomies».
La Declaració de Granada, interna del mateix PSOE, a què s’al·ludeix té suc. Del 2013, recull l’anhel del PSC d’aprofundir en la federalització d’Espanya, fins i tot mitjançant una reforma constitucional, segons ha mantingut sempre l’encara primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta. En aquesta declaració textualment s’assegura que «l’Estat autonòmic conté des del seu origen una evident vocació federal; però en el seu disseny i el seu desenvolupament han faltat peces que formen part essencial dels estats federals que millor funcionen».
La Declaració de Barcelona, entre les executives del PSOE i el PSC (continuen sent partits diferents) rebla el mateix clau. Escrita el juliol del 2017, tres mesos abans de la tardor calenta, el text afirma que «per superar l’enfrontament entre l’immobilisme del govern central i la deriva independentista unilateral és necessari obrir un nou escenari de diàleg i propostes concretes que, com és sabut, segons la nostra opinió, ha de culminar amb una profunda reforma federal, que reconegui la realitat plurinacional del nostre país sense afectar la sobirania del poble espanyol». Fa quatre anys, no van faltar veus, com la del president de Castella-la Manxa i baró del partit, Emiliano García-Page, que van circumscriure aquesta declaració entre el PSOE i el PSC al «clima preelectoral» que, segons ell, s’estava vivint a Catalunya.
Pluralitat lingüística
L’esmena aprovada també al·ludeix a la «pluralitat lingüística i cultural», en ple debat sobre la llei de l’audiovisual i l’encaix de quotes per a les llengües espanyoles en els continguts de les grans plataformes. Així, se sanciona que «l’enfortiment del projecte d’Espanya se sustenta en el reconeixement d’aquesta pluralitat» i, fins i tot, llança una advertència: «Cada vegada que s’han ignorat aquests principis, s’han sembrat problemes i per reconduir-los hem invertit extenuants esforços polítics que generen fatiga social i ens desvien dels veritables reptes globals».
Torna, va tornant doncs, el ‘tema català’ com a sinònim de problema irresolt. Sense aquesta omnipresència catalana no s’entendria, per exemple, el conclave organitzat pel president gallec Alberto Núñez Feijóo sobre el finançament autonòmic, amb invitació a presidents socialistes, García-Page sense anar més lluny, davant el temor que l’Executiu de Sánchez pacti bilateralment un sistema amb la Generalitat.
Per això, el secretari d’Organització del PSC, Salvador Illa, ha defensat que és «normal» que hi hagi posicions diferents i que «és un debat que s’ha d’afrontar», per la qual cosa ha confiat que el conclave del PSOE d’aquest cap de setmana a València servirà per «trobar un punt de trobada». En qualsevol cas, ha insistit que el finançament ha de ser just sense que «ningú tingui privilegis» pel mateix model, a més de tenir en compte el cost real dels serveis públics. El líder de l’oposició al Parlament català, a més, va instar el Govern a participar «activament» en el debat sobre el nou model.