El rei Joan Carles, pendent de la investigació de l’Agència Tributària

«Tots els espanyols són tractats davant l’Agència Tributària, davant la fiscalia i eventualment davant el Poder Judicial, si al final això passés, de la mateixa manera», va declarar Sánchez. És una frase que s’ha analitzat al detall, sobretot perquè arriba després d’uns dies en què les cròniques periodístiques tornen a parlar de la possible tornada de Joan Carles a Espanya si la fiscalia decreta l’arxiu de les tres diligències de la fiscalia del Suprem. La primera d’aquestes causes és pel suposat cobrament de comissions il·legals per la mediació de l’emèrit a l’AVE a la Meca; la segona, per una presumpta fortuna oculta al paradís fiscal de Jersey, i la tercera, per l’ús de fons de l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause.

Deures posats

El cap de l’Executiu va suggerir que, malgrat que tot això s’arxivi, el procés de comprovar si les dues regularitzacions que va fer (per cinc milions d’euros) són veraces i completes encara està obert. L’Agència Tributària està auxiliant la fiscalia també amb la informació que li reclama, per poder dirimir si Joan Carles I ha comès delicte o està prescrit o els seus actes estan protegits per la inviolabilitat de què va disfrutar fins que va abdicar, el 2014. Però una cosa és el que decideixi la fiscalia i una altra, va concretar Montero en una roda de premsa la setmana passada, el dictamen de l’Agència Tributària, donant a entendre que podrien arribar a conclusions diferents.

Sánchez va parlar només dos minuts sobre el monarca retirat, però en aquell temps també va deixar un altre encàrrec i li va posar deures. Segons el president del Govern, hauria de donar «explicacions» sobre les notícies que els espanyols han anat llegint aquests últims anys sobre les seves finances. «Seria convenient que el rei Joan Carles digués quina és la seva opinió sobre tots aquests fets, que, efectivament, quan jo els vaig conèixer, vaig qualificar d’informacions pertorbadores i que al final soscaven la confiança del poble espanyol en les institucions. És molt contraproduent fins i tot per a aquelles coses bones que va fer ell durant el seu regnat», va declarar.

Com després de Botswana

Aquesta invitació a fer un pas recorda als dies posteriors a quan es va conèixer la cacera de Botswana, el 14 d’abril del 2012. Va saltar a la llum pública perquè es va fracturar el maluc i va haver de ser operat d’urgència. L’equip de la Zarzuela d’aquell moment va decidir que era millor donar a conèixer el contratemps abans que es filtrés i així intentar controlar les conseqüències. En els dos dies següents, diversos dirigents polítics van sortir a dir en públic que el llavors Rei s’havia de dirigir als espanyols.

Notícies relacionades

Sánchez reclama al rei Joan Carles que doni «explicacions» sobre els seus escàndols

¡Visca Joan Carles!

Un va ser el socialista Patxi López, llavors ‘lehendakari’. Segons la seva opinió, el viatge al país africà a caçar elefants mentre els ciutadans s’enfrontaven a una greu crisi econòmica havia sigut un despropòsit. «No estaria malament que el Rei demanés disculpes», va denunciar. Tomás Gómez, que ocupava la secretaria general dels socialistes madrilenys, va proposar que el cap de l’Estat triés «entre les obligacions i els serveis de les responsabilitats públiques i una abdicació que li permeti disfrutar d’una vida diferent».

El 18 d’abril, després de rebre l’alta de l’hospital de Madrid, va gravar un vídeo amb una càmera de TVE amb unes frases que havia acordat amb el seu equip. «Ho sento molt, m’he equivocat i no tornarà a passar». Alguns col·laboradors d’aquella època i d’ara, segons ha pogut saber aquest diari, consideren que aquell pas va ser un error.