Sánchez apel·la a les arrels socialistes per inaugurar una nova etapa

Hi va haver un temps en què el mateix Pedro Sánchez se sentia com un «intrús», un «outsider» al PSOE. Els patricis del partit, aquests que el van tombar el 2016 després de la segona debacle electoral, el sentien amb un cos estrany davant qui oferia el «cent per cent PSOE», Susana Díaz. Ell va aguantar el pols, ella va perdre aquella contesa fratricida. Les ferides van sagnar durant anys. Però, definitivament, la guerra es va enterrar en aquest 40è Congrés Federal, el que aquest diumenge es va tancar a la Fira de València. Un conclave «rotund, d’unitat», com el va definir el mateix president i secretari general en la clausura. Una lectura absolutament unànime. Només aquesta paraula, «unitat», serveix per resumir l’acte major d’aquest cap de setmana. Totes les altres coses importaven menys. Des de la composició d’una executiva més àmplia d’allò volgut pel mateix líder, la revisió del projecte o un discurs de tancament pretesament confeccionat sense grans anuncis.

Sánchez va arribar a aquest «cent per cent PSOE» que invocava el seu rival en plena guerra interna. El president, tres anys després de la seva arribada a la Moncloa, set després del seu aterratge a Ferraz (amb el parèntesi de la gestora), amb el cop de les eleccions madrilenyes del 4-M ben present i la possibilitat que apunten les enquestes d’una victòria del PP i Vox, s’ha reversionat. Ha fet aflorar una nova versió de si mateix. Una vegada més. Amb la remodelació del seu Gabinet del juliol i aquest 40è Congrés, arrodoneix el cercle, s’escapa del sanchisme amb què va guanyar Díaz el 2017. El va asfixiar i aquest diumenge va certificar la seva mort davant els 9.500 militants i simpatitzants que rugien al pavelló de la Fira i que vibraven amb la celebració de la unitat i l’homenatge al llegat i la història del partit. El president va intervenir durant gairebé una hora després de rebre un aclaparador aval a la seva nova, renovada i femenina cúpula: del 94,94%.

Sánchez va apel·lar al socialisme històric, es va declarar continuador de l’obra de Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, el fill d’un passat ple de conquestes i avenços socials. Als dos expresidents va citar i va elogiar sense parar, igual que a Alfredo Pérez Rubalcaba, a qui la clausura va dedicar un sentit homenatge protagonitzat per la seva vídua, Pilar Goya. «El PSOE és un partit unit, obert, plural, democràtic, que debat en llibertat —resposta indirecta a un González que li havia demanat que estimulés la discussió interna—. Aquí estem representades diverses generacions de socialistes d’Espanya i de l’exterior, que en aquestes cinc dècades hem encarnat la continuïtat. Cadascun de nosaltres ha hagut de fer les dues tasques. Tant Felipe, com José Luis com jo: continuar la feina feta i obrir nous camins que avancin en la mateixa direcció dels nostres pares fundadors: la igualtat i la justícia social».

D’això tractava també aquest 40è Congrés, d’obrir una nova etapa i de posar els llums cap al cicle electoral del 2023. Sánchez no només dona per superades les diferències internes. També se sent alliberat de l’alè d’Unides Podem, sense complexos per tant per lluir orgull. «I 142 anys després estem on sempre vam estar, amb el mateix nom i amb els mateixos ideals. Perquè és aquí, des de la socialdemocràcia, des d’on es canvia la vida de la gent, el món», va presumir.

«Segur que he comès errors»

És el projecte que es va plantejar com a obligació salvar quan el 2014 es va fer càrrec de Ferraz, quan a esquerra i dreta es donava el projecte per «liquidat», que patiria la pasokització, que hi hauria sorpasso per part de Podem. «En aquests sis anys segur que he comès errors —va afirmar, en un inusual gest de contrició—, però mirant al voltant sento que hem aconseguit entre tots l’essencial, i és que és aquí viu aquest projecte de progrés i de justícia social que es diu socialdemocràcia». I «gaudeix d’una salut de ferro».

Sánchez va hissar la bandera d’una socialdemocràcia que ha pres oxigen en els últims processos electorals al món, quan fa anys la situació era inversa. Davant no té «cap idea forta» i sí el «risc» cert, també a Espanya, que la ultradreta tregui poder a les institucions democràtiques. Un corrent que, creu, es filtra a la «dreta tradicional», el PP, que està «acomplexada, desconcertada i desorientada» i que exerceix més d’«oposició al sistema que no al Govern central». De nou, el fil amb el passat: les crítiques furibundes que van rebre González i Zapatero, les que rep ell. «Però si hi ha un partit que estima Espanya, aquest és el PSOE», va proclamar, defensant també la bandera del diàleg dins de la llei com a solució per a Catalunya. El president va prometre posar «punt final» a la reforma laboral del PP, a la llei mordassa i a avançar cap a l’abolició de la prostitució. El PSOE s’anomena ja oficialment, després de la posada al punt dels estatuts, com a partit ecologista i verd.

Sánchez, com observaven diferents dirigents, surt reforçat del 40è Congrés, es reconnecta amb la cultura del partit, amb el socialisme històric. Perquè ara «necessita el partit per guanyar». Per afrontar el següent cicle electoral. «Has aconseguit la síntesi, has posat el puzle de tots aquests congressos anteriors sense deixar fora cap peça –va glossar el president del conclave, el valencià Ximo Puig—. Has aconseguit que aquest sigui el congrés de la unitat, de la fraternitat i la cohesió».

Un líder canviat

Aquest bon rotllo es respirava en els tres dies en què es va prolongar el conclave. No hi havia indici de tensió. Tampoc en les hores prèvies al part de l’executiva. Sánchez, després de dinar dissabte amb els ex i amb els ministres, va voler veure’s de nou amb els barons, amb qui ja havia parlat en les setmanes i dies previs. Volia acabar d’ajustar amb ells la direcció. El gruix ja estava decidit des de diverses jornades abans del conclave, però l’ajust final es va rematar dissabte. Els secretaris regionals es van veure amb el president, i també amb els números dos i tres, Adriana Lastra i Santos Cerdán.

El cap de l’Executiu va determinar, també en «els últims dos dies», que volia que alguns dels seus ministres fossin al seu costat a la cúpula. Va impulsar, sobretot, el titular de la Presidència, Félix Bolaños, el seu home per a tot, encarregant-li l’àrea de Reforma Constitucional i Nous Drets, cartera connectada amb el seu ministeri. La pretensió de Sánchez és reforçar els llaços Govern-Ferraz, tot i que també que l’executiva sigui operativa, i per això és més que probable que alguns membres del nucli dur hagin de deixar el seu lloc en el Gabinet.

En aquest congrés en el qual els socialistes han pogut tornar a retrobar-se després de superar-se el pitjor de la Covid, molts dirigents i ministres ressenyaven l’evolució psicològica del líder: un secretari general més «empàtic», fins i tot «més carinyós», «impecable». Els despatxos amb els barons van transcórrer en un bon ambient, segons indicaven alguns d’aquests.

Notícies relacionades

El PSOE impulsarà una llei per abolir la prostitució que castigui els clients

Sánchez cuida el partit per enfortir-lo de cara a la dura batalla del 2023

Al concloure el conclave, el cercle del líder respirava tranquil, alleujat. Tot havia sortit bé. Sense contratemps ni sobresalts. Va ser inevitable que planegés l’ombra de José Luis Ábalos, aplaudit aquest diumenge a la seva arribada al plenari, en el qual es va asseure al costat dels seus directes antecessors, César Luena i Óscar López, actual cap de Gabinet de Sánchez. Ábalos formarà part del comitè federal, el màxim òrgan de direcció, igual que Carmen Calvo, que a la seva sortida de l’Executiu suma la seva marxa de la cúpula i l’abandonament de la Secretaria d’Igualtat, que ara recau en la jove diputada lleonesa (28 anys) Andrea Fernández. La nova direcció no té la potència política esperada però, a canvi, és més plural que l’anterior i reconcilia el líder amb els seus barons. El nucli de confiança de Sánchez, no obstant, seguiran conformant-lo Lastra i Cerdán, a més de Bolaños i López.

Tots coincideixen, fins i tot els que en el seu dia van criticar amb ferocitat el madrileny: mai el PSOE ha viscut un catarsi semblant. Ni en els bons temps de Zapatero o de González. Però el sotsobre retornarà si les urnes són adverses. Tot i que ara es vegin lluny i amb marge encara de reacció. L’objectiu marcat semblava complert: exhibir unitat, indiscutible i sense impostures. Segellada amb la simbòlica abraçada de Sánchez amb els dos expresidents i amb un míting festa final d’injecció d’energia per a la nova i incerta etapa.